Qui no recorda aquells vells temps baixat pel·lícules i jocs per l'eDonkey?
Quan la velocitat de baixada rosava els 25kb/s s'accelerava el pols i el dit index corria cap a la tecla "Impr Pant Pet Sis" per a fer una captura de pantalla (aferrant-la al Paint) i poder fardar als amics de l'increïble pic de velocitat. Hi havia qui deia haver aconseguit baixar a 50kb/s amb una línia de sols 256kbps...
El programa estava envoltat d'un misticisme i superstició, tot de trucs irracionals per a aconseguir baixar més ràpid, fruit del desconeixement del programa i aquesta reinvenció del concepte "compartir".
Aquells dies provant servidors i cercant-ne llistes al google, ordenant-los per nombre de fitxers, d'usuaris i ping, ponderant i mirant quin semblava el més adient.
Hi ha qui abans d'això ja emprava el Napster sobre línies de 56k, on sortia més car el temps de connexió que pagar un taxi, un avió a Barcelona i després el disc compacte que no pas baixar l'àlbum d'internet.
Qui no recorda el KaZaA, aquella gairebé infinita font de spyware... o el WinMx que per baixar arxius petits anava mooolt llançat.
Després la cosa es va popularitzar de manera massiva amb l'eMule, el configuraria amb els ulls tancats, crec que els moviments de ratolí per a afegir la llista de servidors, fitxar l'ample de banda de pujada i baixada, les carpetes de destí i l'autoconnectat de l'inici estan gravat de manera permanent a la memòria muscular associada a la meva mà dreta.
En la meva experiència el seguí el torrent un protocol sens dubte curiós que discrimina fortament els arxius minotitaris però que per arxius populars aconsegueix baixar a velocitats espectaculars.
Sempre hi ha hagut el típic programa que integra les mil i una xarxes Gnutella, ed2k, FastTrack, BitTorrent... i que sembla que s'ha de menjar al món però al final sempre surt millor tenir cada programa per separat.
El compartir arxius, cultura, és una cosa ben curiosa, té un encant especial, és comparable al miracle de multiplicació dels pans i els peixos. Jo tenc una "cosa" i la don de manera massiva a tothom que la vulgui sense perdre-la. Bén igual que la famosa analogia amb les espelmes, encenc la teva espelma donant-te claror sense que s'apagui la meva.
Apurant la cosa... és fa feliç a l'altre sense deixar-ho de ser tú, és la màgia dels bits, de l'era de la informació, si, aquesta nova matèria que se'n diu informació que es pot "copiar" de tal manera que després ja no existeix el concepte "original" i "còpia", ambdós són exactament iguals i indistingibles.
Sovint el fet de compartir es perseguit per persones o organitzacions emprant qualsevol excusa però el motiu és sempre el mateix, diners, que per qui encara no ho sàpiga són un invent de l'home per tal d'organitzar les nostres transaccions i intercanvis de bens i serveis, m'atrevesc a afirmar que NO porten la felicitat, es més són dos conceptes que no tenen res a veure l'un amb l'altre, ara que com qualsevol altre parell de conceptes sempre se'ls pot vincular de qualque manera.
Perquè tot aquest escrit? Simplement volia introduir un
bloc que tenim un grup de companys que ens dedicam a compartir. Un de nosaltres ja n'ha fet un
apunt i m'hi he volgut sumar.
Es veu que a mesura que anava escrivint m'he posat nostàlgic... no se si serà per veure el meravellós paisatge nevat, perquè m'he deixat la carpeta amb apunts al cotxe d'un company i la feina que tenia previst fer se n'ha anat a norris o simplement perquè les dues dosis de parecetamol que he pres per intentar pal·liar el mal de cap i mal estar general m'han fet entrar en un estat místic d'inspiració. Dit això seguim...
Després del repassó de la meva historia de "compartidor" o com en diuen d'altres pirata i d'explicar el motiu per escriure l'apunt vull acabar dient com "comparteixo" o compartim aquest grup de companys, amics.
En contra del que es pensava, que les xarxes P2P serien el futur i que tot estaria descentralitzat, tornam als grans servidors amb molt d'ample de banda on es posen els fitxers. Els mateixos usuaris pugen els fitxers i posen els enllaços de descàrrega en fòrums per tal de que altres usuaris baixin els fitxers.
Darrera de tot això hi ha fortes empreses que permeten pujar fitxers de qualsevol tipus, reservant-se el dret a borrar-los, i que posen limitacions a l'usuari a l'hora de baixar-los, podent pagar a canvi d'un millor "servei".
Avantatge, les descàrregues no poden ser més ràpides amb el sentit literal de la paraula, es sol baixar sempre al màxim de la capacitat de la línia.
Desavantatge, es perd l'anonimat i s'està fermat a la voluntat d'una empresa.
Sigui com sigui les coses ara per ara van així i tampoc estan del tot malament, el més curiós es que les empreses incentiven el tràfic d'arxius donant punts intercanviables per regals o extensions de la subscripció, en definitiva diners... als usuaris que pugin fitxers que són molt descarregats.
Tots els programes abans mencionats quan l'usuari baixa un fitxer automàticament es converteix en un "compartidor" del mateix. En aquest nou esquema per posar un fitxer a compartir s'ha de fer un esforç addicional i manual, pujar l'arxiu al servidor; esforç que sols es veu compensat per la satisfacció personal de compartir o el benefici
econòmic que s'obté a partir de les descàrregues que fan els altres usuaris proporcionat per l'empresa que allotja l'arxiu.
Acabant...
Ja de pas aprofit per desitjar-vos un feliç 2009 de part meva, que d'entre altres coses no s'avergonyeix, i se sent afortunat, de poder ser un pirata i membre de SollerRS.
