dissabte, 1 de novembre del 2008

Instal·ladors des de USB

Quan vaig comprar el portàtil (sense lector de CD) i fins i tot abans sovint em veia amb la necessitat de posar un instal·lador o live-CD dins d'un pendrive ja fos per falta de CDs verges o de lectora en el dispositiu de destí. A més gairebé cada vegada que vull instal·lar un sistema operatiu solen haver sortit noves versions i per tant els CDs que tens només serveixen per assustar els ocells i que no es megin les cireres (o això diuen). Així doncs he arreplegat un parell de targetes de memòria (MMC-RS) i un lector USB on posaré i mantindré actualitzats els CDs de les distribucions que més empro per tal de tenir-lo sempre a mà i actualitzat.

A banda de l'estalvi de CDs també he notat que les targetes son molt més ràpides que un CD, tant en l'arrancada com en la instal·lació del sistema, degut a la seva alta velocitat de lectura (uns 15MB/s constants).

Tinc 3 targetes de 1 GB i una de 128MB. En les tres primeres hi tinc una Debian Lenny AMD64, Ubuntu 8.10 AMD64 i Ubuntu 8.10 i386 i a la de 128MB un FreeDOS 1.0, implementació 100% compatible i lliure de MS-DOS, que empro per actualitzar les BIOS dels ordinadors.


Posar els CD dins del pendrive és un joc de nens si coneixem l'exeistència del unetbootin, aquest és un programa molt senzill que basta que l'executau com a root, triau la distribució a instal·lar, el pendrive de destí i en uns minuts ho tendreu llest. Si teniu la ISO no fa falta que trieu la distribucio de la llista, simplement posar-li la ISO i el programa no l'haura de baixar.



Ara només em queda pendent investigar com es poden posar dues distribucions al mateix pendrive (sempre que hi capiguen) de arquitectures diferents i poder-les sel·leccionar desde el menú d'arrancada...

Nota: No se perquè al sobretaula (Lenny AMD64) el progament tarda uns 15 minuts en apareixer desde el moment en que l'executes... es questió de tenir paciènica...

Salut!

diumenge, 26 d’octubre del 2008

WRT54G v5 amb DD-WRT en mode repetidor.

Ja feia un dies que no escrivia res... encare no tinc el servidor acabat, estic construint una caixa amb el material que vaig trobat i ara encare no se com "aguantar" els discs durs i la font d'alimentació.

Per no perdre les meves fabuloses habilitats literàries convé que escrigui un poc. Fa poc vaig muntar un ordinador a la meva germana que comparteix amb el meu germà. El problema es que l'ordinador està posat just a la part oposada de la casa d'on tinc el router i no arriba la senyal wifi. Vaig considerar la opció de tirar un cable però com és d'esperar és un merder, així que he decidit investigar com transformar el WRT54G en un repetidor de la senyal del D-Link 624T.

Amb els firmwares de casa no crec que es pugui fer res així que haurem de pegar mà de la fabulosa comunitat del programari lliure. El firmawre elegit és el DD-WRT per la seva senzillesa d'us, he estat temptat de posar el OpenWrt però no hi vull ni puc perdre gaire temps així que anirem a "lo fàcil", interfícies de configuració Web amb perfils ja predefinits.

Hem de tenir amb compte que el WRT54G ós la versió 5 que per qui no ho sàpiga va ser el primer de la família en no portar Linux degut a la retallada de hardware per abaratir costos (tant sols té 2 MB de memòria RAM). Això implica que hem de instal·lar la versió Micro del DD-WRT i per tant no tendrem tantes funcionalitats, tot i així en tenim moltíssimes més que amb el firmware oficial.

Abans de començar dir que tot el procés esta fet desde GNU/Linux (una Debian Lenny concretament) connectat amb un cable ethernet directament al router. No es recomeneable fer ho per wifi ni en un moment que hi pugui haver talls elèctrics ja que la interrupció de segons quina operació pot ser fatal per el router.

Començam baixant el fitxers vxworks_prep_v03 i vx_works_killer_v06 per a el·liminiar el sistema operatiu original (VxWorks) i preperar-lo per rebre el Linux. També hem de baixar la imatge del nou sistema DD-WRT, es la 24 SP1. Crec que la 23 no portava el perfil per defecte per fer de repetidor i l'hauríem de configurar a mà, cosa que no desitjam.

Un cop baixats els descomprimim:

$ unzip vxworks_prep_v03.zip
$ unzip vxworks_killer_g_v06.zip

Convé que instal·lem el paquet tftp ja que l'haurem de menester per enviar el firmware al router:

# aptitude install tftp

Es recomanable que ens assignem una ip estàtica ja que durant el procés perdrem la que ens dona el router per DHCP. Si emprau flowerpower distros com un servidor pensau a matar el Network-Manager abans de assignar-vos la IP per evitar que vos la canvii.

# kill -9 `ps aux | grep Net | awk '{ printf "%s ", $0}'`

I ens assignam una IP a poder ser del rang que sol emprar el router:

# ifconfig eth0 192.168.1.2 up

Comprovam que va bé amb un ping:

$ ping 192.168.1.1

I hauria de sortir alguna cosa com:

PING 192.168.1.1 (192.168.1.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.168.1.1: icmp_seq=1 ttl=255 time=2.99 ms

Ara toca anar a la web de configuració del router, obrim el navegador i posam 192.168.1.1 (per defecte). Si no teniu posada contrasenya la de casa es "admin"

Ara anau a la pestanya "Administration" i després "Firmware Upgrade" aquí heu de pujar el fitxer prep.bin (ja descomprimit) i pitjau aplicar. NO reinicieu el router durant el procés, esperau un minut o dos a que acabi i es torni la finestra del navegador de color blanc, llavors treis el connector de l'alimentació i el tornau a connectar.

Si tornau a accedir al a mateixa IP veureu una pantalla molt simple que vos deixa pujar un altre fitxer, ara toca posar el killer. Heu d'esperar que surti una finestra que posa Succes. Hi ha navegadors que a vegades no funcionen, anau provant, Firefox, Konqueror, Epiphany... A mi amb el Iceweasel 3.0.3-2 m'ha funcionat.

Un cop acabat (hagi sortit el Success) tornau a reiniciar el router tallant l'alimentació. El LED de power del router hauria d'estar pipellejant, es l'hora de servir el nou frimware per tftp. Obrim una consola, ens situan a la carpeta on tinguem el firmware i entrem al client de tftp.

$ tftp 192.168.1.1 69
tftp> binary
tftp> put dd-wrt.v24_micro_generic.bin

I ens dirà:
Sent 1757184 bytes in 2.5 seconds

Ara heu d'esperar que el router es reinicii tot solet, no tarda gaire, es molt important deixar que faci el proces tot sol, en cas reiniciar-lo abans d'hora tendreu un tepija papers blau i negre moníssim.

En haver esperat uns segons podeu provar d'accedir al navegador a 192.168.1.1 i trobareu la interfície del DD-WRT que us demana usuari i contrasenya...

Ja teniu el vostre flamant WRT54Gv5 amb un DD-WRT!

Ara toca fer que el Router actui com a repetidor o "Repeater Bridge", això vol dir que es conectarà a un altre router que serveix les direccions IP i repetirà la senyal wifi (amb un altre nom) a la vegada que permet que es connectin clients per els ports de xarxa cablejada. Aquest diagrama es bastant explicatiu:
A la wiki de DD-WRT estan molt ben explicades les passes a seguir per configurar el mode repetidor de manera fàcil i ràpida. Vos les pos tal qual (només he canviat la ip per defecte del router posant la 192.168.1.254, m'agrada tenir la .2 i succsesives per les meves màquines amb ip fixa):

  1. Open the Wireless -> Basic Settings tab
    • Wireless Mode : Repeater Bridge
    • Wireless Network Mode : Match Primary Router
    • Wireless Network Name(SSID) : Match Primary Router
    • Wireless Channel : Match Primary Router
    • Wireless SSID Broadcast : Enable
    • Network Configuration : Bridged
    • Save Settings
  2. Virtual Interfaces Section
    • Add
    • Wireless Network Name(SSID) : Different from Primary Router
      • [NOTE] - being a bridged setup and all DHCP is being done by the host AP - it is possible to use the same SSID as the Host AP for this Virtual SSID name. This will allow roaming hand-offs between the 2 units. redhawk Confirmed --ChuckMcB 00:34, 31 March 2008 (CEST)
      • [NOTE2] - Some have random disconnects and/or no connection if the SSID's are the same. If one way doesn't work for you...try the other
    • Wireless SSID Broadcast : Enable
    • AP Isolation : Disable
    • Network Configuration : Bridged
    • Save Settings
  3. Open the Setup -> Basic Setup tab
    • Connection Type will be: Disabled
    • Set STP for Disabled (Enabled sometimes can cause connection problems) redhawk
    • IP Address : 192.168.1.254 (Assuming Primary Router IP is 192.168.1.1)
    • Mask : 255.255.255.0
    • Gateway: 192.168.1.1 (again assuming Primary Router IP is 192.168.1.1)
    • Assign WAN Port to Switch : Checked or Unchecked - your choice
    • Save Settings
  4. Open the Security -> Firewall tab
    • Uncheck all boxes
    • Disable SP1 firewall
    • Save Settings
  5. Open the Administration tab
    • APPLY Settings

S'ha de puntualitzar una cosa, el D-Link treia la senyal encriptada amb una WPA2, per tant un cop seguits tots els passos de la wiki de DD-WRT s'ha d'anar a "Wireless", "Security" i a la primera xarxa configurar tots els paràmetres ben igual com estan al router que emet la senyal original. A mí la WPA2 no funcionava així que ho he posat amb una WPA a seques (s'ha de canvar als dos routers). Si es vol encriptar també la senyal repetida basta configurar la segona interficie de xarxa virtual, és recomenable emprar la mateixa encriptació ja que a vegades el router no pot amb dues de diferents i menys la versió v5 del WRT que ja he dit que estava minvat de hardware.

No puc evitar comentar que la interfície m'ha encantat, la quantitat d'opcions i funcionalitats són impressionants, sincerament si fos un tècnic de Cisco-Linksys em cauria la cara de vergonya de la bírria de firmwares que fan, no hi ha punt de comparació. Els de DD-Wrt han fet una gran feina, no tant sols la que no es veu de programació (que ja em constava que estava molt bé) sinó també a nivell de Interfície i configurabilitat.
També estic impressionant de la bona documentació que tenen a la wiki tots els temes ben explicats indexats i amb molt bons diagrames. Crec que es un dels millors exemples d'una comunitat de programari lliure que es pot tocar d'aprop i veure la gran feina que fan (basta comparar el firmware del router amb el de l'original).

Si els hi voleu donar suport podeu considerar fer una donació, jo sense cap dubte n'hi pens fer una, si hagués hagut de comprar un repetidor m'hi hagués deixat un bon dineral.

Referències:
http://www.bitsum.com/openwiking/owbase/ow.asp?WRT54G5_CFE
http://dd-wrt.com/wiki/index.php/Repeater_Bridge

diumenge, 5 d’octubre del 2008

F(blogger=mussolblau) = cos(t)

Vaig i venc talment una ona, ja feia dies que no escrivia res i no precisament per falta de temes... del dia 21 d'agost a ara hi ha un món, exàmens de setembre, inici de les classes, OpenPDP i un llarg etcètera. No he posat res per aquí perquè com diuen "lo bo es enemic de lo millor" i volia posar entrades ben fetes de cada una de les coses però clar fer això du temps i estava massa apassionat fent les coses com per "documentant-les".

Dels exàmens no hi ha gaire a dir, per una banda puc dir que he fet el millor setembre de la meva vida (si val ha estat el segon, tampoc és que hi hagi gaire per comparar...) aprovant dues assignatures, però si es vol cercar el costant negatiu podríem dir que ha estat un desastre si es té amb compte el nombre que n'hauria d'haver aprovat... Però això no ha impedit que agafes totes les assignatures de tercer!

En quan a l'inici de les classes tot va bastant bé tot i que l'horari es penós, dens, mal distribuït i amb solapaments, què més es pot demanar? Tot i així les assignatures en general m'agraden molt més que en cursos passats, ja veurem si opín el mateix d'aquí a uns mesos, només esper poder dedicar el temps que m'agradaria dedicar-les-os-hi (I love pronoms febles).

Continuant amb esdeveniments de l'àmbit acadèmic cal destacar que amb un parell de companys de classe, en Marc, Pau, Toni, Hugo i un servidor (vull dir jo, no una maquina dedicada que s'encarrega de... bé ja m'enteneu) hem començat un projecte anomenat OpenPDP que es una "suite" de desenvolupament per el PDP-11, una màquina dels anys 60 que els alumnes de primer de informàtica empren per a aprendre a programar en assemblador degut a la seva senzillesa (ortogonalitat); si no vaig malament en Toni en va escriure un parell de coses ja fa temps, per lo vist això de l'emulador de PDP11 es un tema recurrent en els alumnes d'informàtica, esperem que aquest arribi al final.

El tema es que per escriure i executar els programents del PDP11 s'ha d'emprar una "suite" o emulador que només esta disponible per el Mac OS 7 i aquest només el podem emprar si posam un emulador anomenat BasiliskII al nostre ordinador. Com podeu suposar tant d'emulador no es gaire còmode ja que la distribució de teclat del Mac es diferent a l'igual que la codificació dels fitxers de text. Tot això fa que la feina de "programar" i practicar amb el PDP-11 es vegi plena d'obstacles que en principi no tenen res a veure amb el que es vol aprendre. A tots ens va passar que en el moment àlgic de concentració on treus l'arrel del teu programa en assemblador resulta que no saps com re-dimonis es posa aquell miserable símbol amb el teclat del Mac i com es d'esperar en aquestes situacions perds tot el climax i poden conduir (i condueixen) a transtorns de locura transitoris, es per això decidirem escriure aquesta "suite" que permet escriure i executar directament el codi sense haver de emprar emuladors, podent editar el codi amb qualsevol editor de text i emprant la fabulosa distribució de teclat a la que estem acostumats (ah! i el clic dret del ratolí ;-) ).

El projecte el podeu trobar aquí, esta escrit en python i de moment podem dir que NO funciona, però hi ha "molta" cosa escrita i només es qüestió d'arreglar errades i picar un poc més de codi, personalment crec que el desenvolupament es molt ràpid, en qüestió de dies la cosa pot ser mínimament funcional i esperam que aquest curs els de primer ja el puguin emprar.

Ja per acabar comentar que estic muntant un servidor casolà el qual esper que d'aquí a poc sigui el protagonista d'un parell d'entrades on explicaré tant la construcció física i elecció de components (a l'igual que l'entrada del disc SSD) com la configuració de cada un dels serveis (ftp, web, proxy, email...)

Salut i fins aviat! (amem si es vere :-P)

dijous, 21 d’agost del 2008

Escopinada Lug N011

Com ja havia comentat n'estava un poc tip del Dell M1330, era un bon portàtil però no era el que havia de menester, massa potencia i pes, així que l'he venut per eBay. D'aquesta experiència n'he apres una cosa molt important...

Els de eBay son uns valents fills de la gran p... una dona que fuma i te tracta de tu. Cobren comissions per tot, en principi quan vaig posar el portàtil a vendre hi havia l'opció de pagar un parell d'euros més per a la publicació de l'anunci en lloc de que et cobressin una comissió en vendre l'article. L'avantatge de la comissió es que si no vens l'article gairebé no pagues res de l'anunci.

Total que vaig triar l'opció de pagar un poc més per a que després no hi hagués comissió (que ascendia a uns 30€), però se l'han cobrat igualment sense avisar de res... entre comissió i publicació de l'article son uns 40€, el més interessant es que m'ho han dit 5 dies després de vendre el portàtil i per enlloc de la compta d'eBay es pot veure aquesta xifra, o no ho he sabut trobar, el cas es que segueixen una política d'ocultació bastant sospitosa...

El mes divertit es quan la meva innocent ment creia que ja tot havia acabat descobresc que a l'hora de transferir els doblers des de PayPal (també d'els creadors de eBay) a la meva compta bancària PayPal em va informar que per manejar tal inmensíssima quantitat de doblers havia de transformar-me en usuari premium. Fer-se premium significa que acceptes regalar a PayPal un 3% de l'import de cada operació. Total que em varen clavar 20 i pico euracos per transferir els diners al banc... si senyor això es fer negoci per la xarxa i no com els pringats que s'autocliquen l'adsense...

Bé després de contar l'insatisfactòria historia de la venta ve la gloriosa historia de la compra...

El cas es que no em podia estar sense portàtil i evidentment com a bon consumista compulsiu amb un mínim de prestigi ja tenia ullat un portàtil abans de vendre el que tenia... la màgia es que el portàtil elegit no es mes car ni més potent que el que tenia, amb la qual cosa encare he sortit guanyant.
La joia successora de la corona es l'Ahtec (es pronuncia com quan cau un pel búbic a terra) LUG N011, també conegut com MSI Wind. Per els que no el conegueu es un ultraportatil (1.14 kg de pes) amb una pantalla de 10" i un procesador de baix consum Intel Atom.


La compra ha estat senzillísima dia 19 hem vaig registrar a la pagina d'Ahtec, vaig fer la comanda i la transferència. En aquell moment m'informaren que acabaven de rebre estoc del portàtil i que segurament dilluns dia 25 el tindria a casa. Però ahir em varen comunicar que ja havien enviat el paquet per Seur a 72h, el mes divertit es que ha arribat en 24 però bé no tenc intenció de denunciarlos per mentiders...

Com es d'esperar dins de les pròximes hores publicaré una guia d'instal·lació de GNU/Linux al portàtil, la distribució que he triat es la Ubuntu Netbook Remix (una Ubuntu corrent amb un parell de paquets addicionals) la gracia de la instal·lació es que es fa des de un pendrive perquè el portàtil no te lector de CD.

El portàtil per defecte ve amb una SuSe 10 que m'ha impressionat moltissim, esta molt ben configurada i duu una barbaritat de programari increible, jocs, edició de video, programari per capturar des de la webcam i un llarguissim etcétera, el problema es que no te l'aptitude i que personalment m'he acostumat a emprar Debian i derivats, però insistesc en que la SuSe es impressionant la recoman a qualsevol usuari no iniciat a GNU/Linux.

En general el portàtil es genial, es veu molt mes ben robust i ben acabat que el M1330 només hi ha dues coses que no m'agraden:

La pantalla no acaba de mostrar be els colors clars (blanc, gris), estic acosumat a pantalles brillants i trop que aquesta pantalla mate (com moltes altres) dona una sensació de color granulat, com si hi hagués piquets d'altres tonalitats, ara que tal vegada son els meus ulls que fallen, tampoc seria el primer cop...

L'altre punt en contra (i molt fàcil d'arreglar) es el cable del carregador (el carregador esta be perque es petitó), però el cable que va del carregador a l'endoll de la paret es bastant més llarg de l'habitual, tant que es més voluminós i pesat que el propi carregador, sort que es un d'aquests cables que venen apart del carregador i es poden canviar.

Actualització: El portàtil el vaig comprar a la tenda d'Ahtec amb link inclòs.

divendres, 1 d’agost del 2008

De nou a casa!

Bé després d'un interessantíssim mes de Juliol a Madrid ja torn a estar a casa! L'experiència ha estan mes que satisfactòria, sobretot la convivència amb els companys. Si tingues 13 anys i fos del sexe oposat segurament ara posaria els seus noms envoltats de punts i comes, intercanviant minúscules i dient que no ho oblidaré mai... però crec que basta dir que ha estat un mes commemorable. Ara toca estudiar els dematins per els exàmens de setembre i anar a la platja els capvespres!

Per cert enuncio oficialment la sisena (si no m'he descomptat) edició de la RLP, es celebrara entre dia 4 i 23 d'agost, segurament serà de dos dies. Tots els que vulgueu participar enviau-me un email, contactau me per missatgeria instantània o deixau un comentari indicant quins dies vos va be (o quins no) i qualsevol suggeriment.

Habemus vacanza!

dilluns, 14 de juliol del 2008

Fitxers tallats i GNU\Linux


Des de que s'han posat tant de moda els llocs d'allotjament de fitxers on-line com rapidshare i megaupload (entre d'altres) és molt comú trobar arxius tallats en parts separades per a poder penjar-los en aquests llocs sense tenir problemes amb el limit de tamany de cada fitxer (supòs que també passava amb el disquets però això ja és del Pal·leolític...). Fins aquí tot bé, el problema ve quan el típic llest de torn comença a inventar mil-i-un formats tancats per a separar fitxers, també hi ha els que (la majoria) empren .rar (ja vaig dir perque era dolent i que recomanava com a substitut).

Un d'aquests formats xupiwais per a tallar fitxers és l'Hacha i com és d'esperar quan un usuari de GNU/Linux vol baixar algun fitxer partit en aquest format té (o tenia) un problema ja que l'Hacha només te versió per windows (que funciona amb wine si es posen les biblioteques de visual basic 5 o 6). Ara bé si no vos voleu complicar la vida teniu una alternativa lliure, el Dalle.

Dalle és un programa per seperar i ajuntar fitxers en molts de formats entre ells es troba l'Hacha, també n'hi ha d'altres que no coneixia com ara:
  • Astrotite
  • Axman 3
  • Easy File Splitter
  • File Splitter
  • Genérico
  • Hacha (1, 2 y Pro)
  • KamaleoN (1 y 2)
  • MaxSplitter
  • SplitFile
Per tant si normalment treballau o afegiu aquests tipus de fitxers heu de saber que ara ja ho podeu fer desde GNU\Linux sense problemes, el Dalle està disponible amb un parell de formats entre ells el .deb (sudo dpkg -i paquet.deb) o sigui que els usuaris de Debian, Ubuntu i derivats no trindreu problemes (segurament haureu d'instalar un parell de llibreries com les glade el dpkg ja vos dira quines li falten).

Un cop instal·lat emprar-lo es molt fàcil, es pot fer amb línia de comandes (dalle-console) o amb una interficie gràfica ben senzilla (dalle-gtk). Si heu de separar en fitxers vos recoman que ho faceu en formats lliures i famsos (ZIP per exemple...) i simplificareu la vida a la gent que els hagi d'obrir.

Salut i formats lliures!

dijous, 3 de juliol del 2008

Instal·lant Debian a un disc dur d'estat sòlid

Com vos vaig dir he instal·lat una Debian al disc dur d'estat sòlid que vaig construir. El resultat no es del tot dolent però quan es fan moltes operacions d'escriptura el sistema queda un poc saturat.

El tema es que quan fas un full-upgrade, per exemple, a l'hora de descomprimir o configurar els paquets el sistema s'agafa el seu temps i tot el que sigui fer accessos a disc (de lectura) durant aquest període tarda mooolt, fins al punt d'haver d'esperar gairebé un minut per a executar algun programa com el Iceweasl (Firefox). En contrapartida els accesos de lectura (quan n'hi ha d'escriptura) son bastant ràpids, el boteig del portatil crec que es bastant més rapid que abans, tampoc vull posar xifres perquè les dues Debians que tenc no tenen els mateixos programes intal·lats i la cosa no seria molt fiable. He tornat a fer mesures de lectura de disc i ara ronden els 30 MB/s (igual que el disc dur de 5400rpm) sospit que deu ser el límit de la controladora SATA del portàtil. Les operacions d'escruptura varien entre 7 i 14 MB/s.

La bateria del portàtil dura més, aproximadament uns 20 minuts (3h i poc) s'ha de tenir amb compte que la meva bateria ja no te la capacitat de 5200 mA, l'ultim com que ho vaig mirar anva per les 4800, ara no ho puc mirar perquè el kernel 2.6.25 de la Debian no mostra el /proc/acpi/battery, supòs i esper que en la següent actualització de kernel ho arreglin.

A l'hora d'instal·lar la Debian (i triar el sistema de fitxers) no em vaig complicar gaire la vida, l'instal·lador de Debian (i Ubuntu), per defecte, no soporten gaires sistemes de fitxers (fat, ext2 i 3, xfs, jfs, reiserfs) i vaig triar el que més em va agradar. L'elegit fou ext2 (que també empra l'Eeepc) per no tenir journaling que evita moltes escriptures a disc, però creix el risc de corrompre el sistema de fitxers, de fet ja he hagut de fer un fsck manual per haver apagat el portatil "a lo bruto". A més vaig tirar l'opció de muntatge noatime que fa que no s'escrigui la data de l'ultima lectura del fitxer cada cop que es llegeix, també existeix la relatime per només modificar la data si fa molt que no es toca el fitxer però es veu que te un bug a Debian Lenny i no funciona. Per a evitar escriptures tampoc he creat parcitió swap, cosa que no em permet hibernar i tampoc volia pedre 4 GB amb una particio swap (el doble del tamany de la RAM) ja que suposa un 25% del disc dur...

Si voleu més consells per a com tracar els discs durs flash podeu mirar la wiki de Debian en l'apartat de l'Eeepc.

Per ser sincer el resultat del disc dur m'ha decebut bastant, el problema de les escriptures i lectures a l'hora es bastant desagradable, segurament es cupa de la targeta, tal vegada amb una de una marca més coneguda, com ara una SanDisk Extreme IV no passaria, però el preu del disc es duplica i s'acosda al d'un disc ja fet, supòs que encare es un poc massa prest per aconseguir bons discs durs flash a bon preu.