Bé altre cop vull tornar-me a dedicar un poc al bloc, així doncs per motivar-me un poc més el pas a plataforma lliure, un WordPress i baix un domini .cat! O sigui que aquest bloc queda abandonat cedint els meus pensaments i contibucions a...
dimarts, 9 d’agost del 2011
divendres, 11 de març del 2011
Programari anticuat a la universitat.
Sovint els professors per comoditat, o immobilitat, empren programes antics per les seves assignatures perquè ja fan el fet.
El problema és que passats uns anys aquests programes deixen de tenir manteniment i deixen de funcionar amb els nous sistemes operatius i s'han de fer autèntiques birgueires incomodes per poder-los executar. Si fossin programari lliure "qualsevol" podria dur a terme el manteniment o com a mínim hi hauria la opció, però al ser privatius ni això, el que tens és el que hi ha, te fots i balles.
El primer cas ens el trobarem a Fonaments de Computadors de primer, havíem de emprar un emulador de PDP-11 sobre un emulador de Mac OS 8 sobre el sistema operatiu que tinguéssim. Al seu moment tot alumne de la UIB ha intentat posar-hi remei, per ara sense èxit consolidat.
Després d'aquests n'han vengut d'altres que m'estim més ni recordar però avui toca parlar del programa emprat per les pràctiques de Simulació, assignatura de quart.
És un programet anomenat QNAP-2 emprat per la simulació de xarxes de cues. Estic convençut que amb una cerca a google en trobaria un altre d'equivalent molt millor i lliure que el professor rebutjaria per peresa de mirar-s'ho.
El programa en si va rebre la darrera actualització l'any 2000, des de llavors l'únic que fa el seu creador, o empresa que el va comprar, és cobrar les llicències.
El programa consta d'un client i un servidor. El servidor es qui executa tot el que li envia l'usuari a través del client. Nosaltres sols tenim el programa client i la Universitat ens dona accés al seu servidor perquè llancem les nostres peticions.
Així doncs intentaré explicar com es fa per fer funcionar el programa client qnap2v9.exe des de GNU/Linux.
En primer lloc hem de instal.lar el Wine com a capa de compatibilitat amb aplicacions de windows. En una Debian/Ubuntu o derivats seria:
Després hem de donar permisos al wine perquè pugui crear sockets:
Això ja basta per poder executar el qnap2v9.exe però la qüestió es que volem fer interacció de consola emprant un script que dona el professor. El script serveix per connectar-se al servidor de la UIB. Aquest script (qnap.bat) té el següent aspecte:
Recodem que el qnap.bat, el qnap2v9 i la llibreria lmgr326a.dll han d'estar a la mateixa carpeta que el fitxer .QNP que volgueu executar
Per executar el .bat s'ha de fer amb el wineconsole
Convé que canviem alguns paràmetres del WineConsole, per això un cop obert és clica amb el botó dret a qualsevol zona i anam a Propierties i la pestanya de Configuració,
és recomanable desactivar que la consola es tanqui en acabar l'execució, sinó no podrem veure que ha succeït al programa. També convé augmentar el búfer de pantalla de la consola. He intentat posar-lo a 1024 però penjava la màquina per complet, així que finalment ha quedat al 256 línies d'alçada.
El problema és que passats uns anys aquests programes deixen de tenir manteniment i deixen de funcionar amb els nous sistemes operatius i s'han de fer autèntiques birgueires incomodes per poder-los executar. Si fossin programari lliure "qualsevol" podria dur a terme el manteniment o com a mínim hi hauria la opció, però al ser privatius ni això, el que tens és el que hi ha, te fots i balles.
El primer cas ens el trobarem a Fonaments de Computadors de primer, havíem de emprar un emulador de PDP-11 sobre un emulador de Mac OS 8 sobre el sistema operatiu que tinguéssim. Al seu moment tot alumne de la UIB ha intentat posar-hi remei, per ara sense èxit consolidat.
Després d'aquests n'han vengut d'altres que m'estim més ni recordar però avui toca parlar del programa emprat per les pràctiques de Simulació, assignatura de quart.
És un programet anomenat QNAP-2 emprat per la simulació de xarxes de cues. Estic convençut que amb una cerca a google en trobaria un altre d'equivalent molt millor i lliure que el professor rebutjaria per peresa de mirar-s'ho.
El programa en si va rebre la darrera actualització l'any 2000, des de llavors l'únic que fa el seu creador, o empresa que el va comprar, és cobrar les llicències.
El programa consta d'un client i un servidor. El servidor es qui executa tot el que li envia l'usuari a través del client. Nosaltres sols tenim el programa client i la Universitat ens dona accés al seu servidor perquè llancem les nostres peticions.
Així doncs intentaré explicar com es fa per fer funcionar el programa client qnap2v9.exe des de GNU/Linux.
En primer lloc hem de instal.lar el Wine com a capa de compatibilitat amb aplicacions de windows. En una Debian/Ubuntu o derivats seria:
:~# aptitude install wine
Després hem de donar permisos al wine perquè pugui crear sockets:
:~# setcap cap_net_raw+epi /usr/bin/wine
:~# setcap cap_net_raw+epi /usr/bin/wine-preloader
Això ja basta per poder executar el qnap2v9.exe però la qüestió es que volem fer interacció de consola emprant un script que dona el professor. El script serveix per connectar-se al servidor de la UIB. Aquest script (qnap.bat) té el següent aspecte:
@echo off
set SIMULOGD_LICENSE_FILE=NUMERO_LLICENCIA@ADREÇA_IP_SERVIDOR
qnap2v9 %1 %2 %3 %4 %5
Recodem que el qnap.bat, el qnap2v9 i la llibreria lmgr326a.dll han d'estar a la mateixa carpeta que el fitxer .QNP que volgueu executar
Per executar el .bat s'ha de fer amb el wineconsole
:~$ wineconsole qnap.bat
Convé que canviem alguns paràmetres del WineConsole, per això un cop obert és clica amb el botó dret a qualsevol zona i anam a Propierties i la pestanya de Configuració,
és recomanable desactivar que la consola es tanqui en acabar l'execució, sinó no podrem veure que ha succeït al programa. També convé augmentar el búfer de pantalla de la consola. He intentat posar-lo a 1024 però penjava la màquina per complet, així que finalment ha quedat al 256 línies d'alçada.
Annex: Clonat de MAC
Des de la UIB la IP del servidor QNAP-2 és interna i des de la Wifi no s'hi pot accedir sinó que s'ha de fer a través de la xarxa cablejada, per això des de les aules de informàtica el més fàcil es desconnectar una màquina i connectar-te a tu el cable de xarxa per després clonar la seva adreça MAC. Així doncs... record que a GNU/Linux per canviar l'adreça MAC ho podem amb el ifconfig:
:~# ifconfig INTERFÍCE hw ether ADREÇA_MAC
On INTERFICE segurament serà eth0 i ADREÇA_MAC són 12 dígits hexadecimals separats per ":"
del tipus 00:23:AE:hh:hh:hh
Ara ja podeu emprar el vostre estimat portàtil per executar les pràctiques de Simulació "comodament".
dijous, 17 de febrer del 2011
Bitàcora visual: Barcelona febrer 2011
Dijous, dia 1
Baix un cel ennuvolat però il·luminat celestialment cap a l'aeroport, amb el cotxe en reserva de gasolina i preocupació per no fer pana de català encara en terres illenques s'inicia el viatge cap a la Catalunya peninsular.
Viatge sense incidents, sols uns tocaments indecents per part del guarda de seguretat fruit de no haver-me tret el cinturó i haver disparat aquell renou tan divertit dels dintells sense porta envoltats de pertinences personals i gent descalça.
Un cop a l'avió i llibre en mà l'arxi-visonari Isaac Asimov que m'ha volgut delectar amb una historieta que s'inicia amb un meteorit impactant un avió comercial i matant a tots els viatgers, inclòs un robot que havia adquirit una fita inimaginable per a humanitat que l'autor pretenia revelar amb un flashback al llarg de la narració.
Un cop a terra ha estat necessari trobar transport, simplement seguint la massa i alguna indicació un peta amb un bus a peu de turista que porta cap al centre. Així doncs de dret en dret contemplant uns germans jugar i l'ombra d'una rosa blanca a mans d'una passatgera ha emergit la ciutat.
Deixat passar un nombre aleatori d'aturades ha arribat l'hora de creuar semàfors com a vianant i cercar alguna boca de metro. La sort ha estat soberbia: primera boca de metro resulta ser de la L1 que curiosament passa per Plaça de Sans, destí desitjat.
A Plaça de Sans la cosa no ha estat més complicada, les entresenyes eren clares i després de poc caminar ha comparegut el Carrer de Burgos, unes poques passes més enllà el 55, Principal Segona.
L'amfitrió no era a casa però tampoc s'ha fet esperar, sols el temps suficient per contemplar la botiga del davant, una drogueria, una que semblava voler alimentar la infantil idea que hi venen drogues.
El pis... bé, del pis millor només comentar que un alien t'espera només obrir la porta i que hi ha una maqueta de girafa damunt un petit televisor...
L'habitació de l'amfitrió on dormiré sembla més acollidora, tot d'objectes curiosos com ara cutters flotadors i demés creacions artístiques.
Després d'instal·lar-se toca fer una volta per cercar un lloc on dinar, l'elecció es un xinès relativament proper. Per el camí toca aprofitar algun reflex per donar constància de la presencia a la ciutat. Creuant els carrers convé vigilar els que ens vigilen, no fos cosa ens deixesin caure alguna coseta.
El xinés no te res d'especial, després d'ullejar la carta decidim que els nutrients vindran en forma de dos menús completament diferents per tal de menjar mig plat de cada un.
Camí cap a casa sense res a destacar. Tocam mareta i ens divertim una estona amb els imans esfèrics i la làmpara, per agafar forces per tornar a passejar.
Un dels primer llocs remarcables es plaça Catalunya, on faltava l'oncle Jordi per fer-mos de home mesura i veure el que hem crescut d'ençà del vespre dels xipirons ara deu fer més de deu anys...
La plaça està infestada de coloms gairebé rossant l'angunia, i no es estrany havent-hi nois ben simpàtics que els alimenten i hi jugen, fins i tot sembla que domestiquen.
A llocs menys transitats de la plaça hi podem trobar algun vagabund que passa les hores jugant mentre el sol cau.
Ens ficam per carrerons i compram un panet dolent i car, no hi ha hagut massa sort en l'elecció del lloc. Es curiós veure com hi ha farmàcies amb l'emblema vermell i no verd com son la majoria de les d'aquí.
Finalment acabam al port on hi ha alguna imatge que la càmera captura com si fos una pintura a l'oli i els semàfors avisen del perill de bicicletes fantasma.
De tornada sona el telèfon per felicitar al meu germà per el seu sant, només sentir-lo ho record i el felicit ràpidament abans de passar-li, el consol es que ell tampoc se'n recordava.
El vespre toca visitar en Toni, ens convida a sopar, la convocatòria és a les 8, però el meu germà té karate i no podrà arribar fins prop de les 11, ja veurem com ens organitzam.
Amb en Toni la trobada és com si ens haguessim vist el dia anterior bé, i ho havíem fet, a Mallorca; la situació era curiosa. Després d'un cafè i tè anam a fer la compra. Com que som molt hippes no demanam bosses i partim amb les quatre mans ocupades. La cosa es posa interessant, arribam al pis i no tenim clau! Les companyes de pis són a l'altre punta de la ciutat a una xampanyeria...
Sovint les coses no son com voldríem però així i tot surten molt millor de com ho havessim pogut preveure. Les rialles de travessar Barcelona (amb passadissos infinits) carregats amb la compra és una experiència, més encara si entres a una xampanyeria i canvies el fuet per una copa de cava rosat. Les companyes de pis eren tan simpàtiques com diferents els seus accents.
Una copa, unes paraules, dues fotos, tres despedides i de tornada al pis a sopar. Mira que bé ja s'han fet les tantes i sense voler-ho hem rigut per les butxaques, conegut al·lotes maques i arribam just a temps per començar a fer el sopar i rebre el meu germà ben dutxat després de la sessió de karate, no podia sortir millor.
Els macarrons gratinats són fantàstics, gairebé tant com el pis, ampli i sense passadissos, amb moltes habitacions i distribuïdors, donant una sensació de no linealitat que encara el fa parèixer mes gran.
De postres una bona xerrada de noies, cinema, batelletes, política i ja no record que més, es feia tard i tocava tornar a casa. No hi ha metro i el TransNit per baixa freqüència i risc d'acabar a Castell de Fels no esdevingué una opció, total l'alternativa eren poc mes de 40 minuts caminat per una ciutat on no feien falta semàrofs i els vehicles descansaven fraternalment sense prejudicis racials.
Divendres, dia 2
En Guillem tenia classe o reunions, en Tomeu havia quedat al pis i jo m'aixecava tard. Després d'una dutxa un tant incòmode s'havia de berenar a fora, com un senyor. En Tomeu m'acompanya i acabam a l'Illa. Trobam un petit bar bastant entranyable, molt cosmopolita i artesenal. Allà es deixa veure un dolç record d'Anglaterra, però tocava tastar una cosa nova. Al final una... “cosa” amb seba i botifarra sobre una base de pasta tova crec que recordar que el seu nom començava per “f” i contenia dues “c,” una “a”, una “h” i alguna “i” però séc incapaç de reconstruir la paraula.
El bar semblava realment un encert, tot deliciós i cuidat fins a l'ultim detall... sucre integral, te a granel, llet fresca... només faltaven tasses que poguessin llegir els esquerrans*.
Després de unes voltes per el centre comercial que creia mes al·lucinant infuenciat per els anuncis del televisor tornarem a casa acceptant carmels de desconegutes, semblaven de fiar anaven conjuntades i amb el logo de la marca a la gorra, ni en tomeu ni jo notarem cap efecte estrany a banda de la dolçor.
Va ser just arribar a casa per partir a dinar amb en Guillem, seguíem amb la cuina oriental, aquest cop un japonès més sel·lecte, per acabar amb una bolla de gelat de fresa que era del saboritzant preferit de meu germà. Vaig estar content de poder-li cedir la meitat de la meva bolla, no perquè no fos bo sinó perquè el coll va deletar que no feia la temperatura més adequada per fer un gelat.
De tornada era agradable veure les tirades de bicicletes tan homogènies i posat a seguir amb el toc ecologista o estalviador al metro es deixaven veure extintors que no estan darrere un vidre que s'ha de trencar en cas d'incendi, sinó un plàstic que s'ha de colpejar i retirar. Si es que ens porten segles d'avantatge...
Després de tornar a tocar mareta toca una altra passejada, toca parc ple de feliços animalons aquàtics, no tan agobiants com els coloms però alguns un poc revoltats, alguns altres més immòbils i algun drac reecarnat en ànec.
Abandonam del parc i a corre cuita a tornar a torbar-se amb en Toni, aquest vespre toca xerrada al local de En Lluita, el tema es una reflexió sobre la caiguda del dictador egipci. Abans d'anar el local toca comprar part del sopar, aquest cop tampoc demanam bossa, seguim iguals de hippies que sempre, més encara si les cobren i els diners son de l'associació.
Es gairebé injusta la proporció de text dedicada a la xerrada comparada amb altres anècdotes, però pot agafar-se com que es un tema tan sucós que dona per un altre relat complet.
El local esta molt bé, es acollidor i d'estètica ben aconseguida, sembla que hi ha força recursos tan humans com econòmics. L'ambient és molt agradable, tothom sembla col·laborar i ningú s'estranya que hi hagi un desconegut fent fotos i tallant fuet.
A la xerrada intervenen tres ponents, dos locals i un per videoconferencia desde egipte. El to de la conferència és de victòria analítica. La primera intervenció ve del videoconferenciant que fa un breu anàlisi de l'euforia que viu el pais, el primer converenciant local és un egipci resident a Catalunya que valora la situació concreta dels darrers dies i mostra les seves esperances i dubtes en front del que passarà al futur mes immediat al pais. Finalment l'altre conferenciant fa una valoració més global, mostrant els precedents històrics i mencionant la repercussió als països veins. La xerrada acaba amb un torn de preguntes per part dels oients.
Poc després desapareixen les cadires, és comença amb el menjar, fabuloses divagacions, discusions i intercanvi d'idees en petits grups, típics de tot event social, la gracia es que tenen temàtica compromesa o no.., però me sent molt còmode amb l'ambient.
Després d'unes fabuloses hores toca la tornada amb metro, que els divendres tanca més tard, i cap a casa.
Dissabte, dia 3
Toca matinar lleugerament per agafar un rodalies cap al Vendrell. La consigna era agafar el rodalies cap a Sant Vicenç en la línia de Vila Nova. Agafarem lína Vilanova però no el que arribava a Sant Vicenç tot i la insistència del germà que “era el mateix”. Al final des de Vilanova podem transbordar al tren que haguéssim agafat inicialment, així doncs no hem perdut temps. A Sant Vicenç ens esperava en Jordi escoltant la radio per portar-nos al fabulós àtic.
En arribat ens trobam els cosins embadalits i l'amfitriona. Poc després anam a fer una volta per el poble, aturant-mos per fer alguna foto sota la mirada d'un rosegador. Passarem per la biblioteca pública ja que els amfitrions havien d'agafar un llibre per el club de lectura. Els més petits estaven més interessants en la filmoteca infantil.
Per el camí ens divertirem propulsant en Pau sobre la seva moLto. Per tal d'aconseguri més velocitat en Guillem estudia el coeficient de fregament de la gorra estil Oliver Twist, sembla que va funcionar. Els jocs seguiren en arribar a la plaça, ara amb els dos cosins grans.
De tornada a casa fórem conscients de la inseguretat al barri.
A la terrassa disfrutam d'un aperitiu de luxe seguit d'un deliciós dinar i un espectacular postre.
Petita sessió de vida digital i partida amb en Jordi cap a Tarragona trobarem petits detalls i confirmam que el clero no era de fiar... encara no sabem si va a la cartera o una altre banda. A la muralla veiem els estrats de cada civilització. De camí a un cafè passant per un passeig ens va ensordir una plaga de carolines habitant als arbres, esper que que aquest soroll sols el facin en època de zel o quelcom parescut.
Just després de la tornada la tia Teresa em porta a una botiga on havia divisat una granota de pana que peça que jo havia mencionat de rebot al final del dinar. Va ser la talla i color que esperava, fantàstic i a més rebaixada un 70%. Fou l'única compra de tot el viatge, crec que prou encertada.
Mentre en Guillem i en Jordi són a cercar el sopar toca jugar amb els cosins, les pessigolles i lluites amistoses sempre han donat molt de si. Va ser especialment interessant aconseguir tallar el joc al punt màxim d'eufòria controlant la caiguda de l'emoció introduint una postura de meditació i un control de la respiració en forma de xiuxiuejg de birsa marina, tot va venir rodat i fluid. Ens ho varem passar molt bé.
Sopar japonès i postre de xocolata, deliciós.
Diumenge, dia 4
El fet de dormir en una habitació on no entra sol provoca una total desorientació i m'aixec a mitjan dematí, afortunadament al meu germà li passa igual. Després d'un completíssim berenar partim tots cap al passeig vora el mar, alguns amb bicicleta i d'altres amb patinet.
Després d'una estona tornam a casa per tornar a tastar un deliciós aperitiu, on els petits també volen fer d'amfitrions.
Per dinar calçots i carn a la barbacoa amb cert toc yankee.
Després de dinar i fer algunes feinetes als Mac toca una carrera cap a l'aeroport amb moltes volteres.
Al tren de tornada ens trobam un esplai, si mai he de venir per aquí ja tendré algun contacte. En arribat a la ciutat toca anar a corre cuita cap a can Toni per recollir un futimer de fulletons i cartells de En Lluita per portar a Mallorca, és tot un honor.
Finalment córrer cap al metro, comiat amb massa pressa a en Guillem i agafar el tren cap a l'aeroport, al final arribant a temps, tanta sort de no haver perdut cap transbord. Dins la terminal algun guàrdia civil bord que “no me enteinde” i 5 companyies volant al meu mateix avió, me deman quines deuen ser les diferencies de preu...
Vol sense incidents, sols un senyor que m'ha demanat per canviar de seient supòs que estar al costat de la seva parella, li he concedit de gust. Trenta minuts després ja estàvem en descens.
Aquí hi ha l'arxiu complet de fotografia.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Bugs tocapilotes al MSI Wind
Bé per sort o per desgràcia tinc un MSI Wind el qual faig funcionar amb una Ubuntu. El tema és que volia passar a la karmic per beneficiar-me de les seves fabuloses novetats... bé de fet me basta amb la nova gestió d'energia i un driver d'Intel que no li peguin xungazos...
El cas és que amb la Ubuntu karmic existeixen un parell de bugs que sols afecten al MSI Wind i variants, vaja gràcia. Aquests bugs afegits a la sortida al mercat de portàtils com el Acer Timeline T1810 (com un netbook però de 8h de bateria [6.5 comprovades] i processadors Core 2 Duo de 64bits que deixen ben malament als Atom) han fet que em replanteges el jubilar el Wind... però no... estic fins als collons de comprar un puta portàtil cada dos per tres, aquest espiral consumista és vomitiu i més que repulsiu. El més trist de tot és que tot hi estar-ne conscienciat tornes i tornes a caure...
El cas és que explicaré com posar la karmic al MSI Wind i així poder fer-lo durar més, de pas contaré la historia del que he pogut saber del bug i desfogar-me un poc...
El portàtil presenta 3 problemes:
1.- El brillo de pantalla pipelleja, fent que sigui inusable, a més no se perque quan ho fa l'ordinador va molt més lent, cursor a bots.
2.- Tot dispositiu USB que no estigui connectat a l'arrancada no es reconegut, oblidau vos de pendrives, ratolins, lector de targetes de memoria...
3.- La webcam no funciona, es cert que es USB pero aquesta si que esta connectada a l'arrancada.
Després d'uns dies d'anar passant de la Ubuntu Jaunty (antiga) a la Lucid (en desenvolupament fins que surti a l'abril) passant per la Karmic (actual), emprar paquets de les Debians i dels PPA d'ubuntu he descobert que:
* L'Ubuntu Jaunty funciona bé, però no m'interessa perquè el rendiment de la tarja intel és pèssim i no funciona amb el Blender (hi he de fer una pràctica a la Universitat) i la gestió d'energia (duracioó de la bateria) és millorable.
* La Lucid (Ubuntu futura) és evidentment massa immadura i encara te els bugs de la karmic i supòs que tots els nous associats al desenvolupament, no només no esta arreglat (encara) sinó que serà un martiri.
* A la Karmic amb el kernel 2.6.28 de la Jaunty funcionen els USB i el brillo de pantalla; per tant que no me venguin els subnormals que deixen comentaris al launchpad dient que es un bug de l'udev o el gnome-power-manager. Problema d'aixo... no se que cony passa amb les X o el driver d'Intel que no hi ha acceleració 3D, ni efectes ni moure finestres un poc fluidament ni, evidentment, Blender.
* Al contrari que diuen els llestos dels comentaris del launchpad el kernel 2.6.32+ NO arregla el bug, ni el kernel de ka Lucid, ni els del kernel-mainline del ppa que te un 2.6.32rc8, va exactament igual que el 2.6.31 de la karmic.
I finalment el punt que conte la solució,a mans d'un iluminat entre els 167 (i creixent) embulla-troques del launchpad:
* Si es posa el modul que controla la webcam al blacklist:
sudo echo "blacklist uvcvideo" >> /etc/modprobe.d/blacklist.conf
La webcam deixarà de funcionar i tocar les pilotes als demés USB (si per lo vist és el mòdul del kernel de la webcam que no tira) amb aixo ja tendrem que amb qualsevol kernel funcionen els USB (ja que hi era he deixat el 2.6.32) però el brillo de pantalla encara no funciona, això si sembla que aquest si que té a veure amb el gnome-power-manager ja que si se'l mata la cosa s'arregla, si voleu un altre dimoni que si que funciona es pot emprar el guidance-power-manager de la KDE.
Com que no crec que aquesta entrada sigui útil a ningú no pos els detalls de com fer les coses... enviau-me un correu si voleu els detalls.
Ah i no ús confoneu, sóc un fervent defensor del programari lliure i si, a vegades passen coses com aquesta, l'avantatge es que un es pot queixar, divagar amb el desenvoluapdor, aprendre i sobretot millorar; amb un Wi... com que te l'has de menjar amb patates tampoc te més sentit fer rebombori i al cap i a la fi... es que els windows son una jugueteta... i com a tals els problemets que tenen buag... a qui li importa que a la germana petita li hagi fuit un braç a la Barbie?
Bé salut i... emprau Debian.
El cas és que amb la Ubuntu karmic existeixen un parell de bugs que sols afecten al MSI Wind i variants, vaja gràcia. Aquests bugs afegits a la sortida al mercat de portàtils com el Acer Timeline T1810 (com un netbook però de 8h de bateria [6.5 comprovades] i processadors Core 2 Duo de 64bits que deixen ben malament als Atom) han fet que em replanteges el jubilar el Wind... però no... estic fins als collons de comprar un puta portàtil cada dos per tres, aquest espiral consumista és vomitiu i més que repulsiu. El més trist de tot és que tot hi estar-ne conscienciat tornes i tornes a caure...
El cas és que explicaré com posar la karmic al MSI Wind i així poder fer-lo durar més, de pas contaré la historia del que he pogut saber del bug i desfogar-me un poc...
El portàtil presenta 3 problemes:
1.- El brillo de pantalla pipelleja, fent que sigui inusable, a més no se perque quan ho fa l'ordinador va molt més lent, cursor a bots.
2.- Tot dispositiu USB que no estigui connectat a l'arrancada no es reconegut, oblidau vos de pendrives, ratolins, lector de targetes de memoria...
3.- La webcam no funciona, es cert que es USB pero aquesta si que esta connectada a l'arrancada.
Després d'uns dies d'anar passant de la Ubuntu Jaunty (antiga) a la Lucid (en desenvolupament fins que surti a l'abril) passant per la Karmic (actual), emprar paquets de les Debians i dels PPA d'ubuntu he descobert que:
* L'Ubuntu Jaunty funciona bé, però no m'interessa perquè el rendiment de la tarja intel és pèssim i no funciona amb el Blender (hi he de fer una pràctica a la Universitat) i la gestió d'energia (duracioó de la bateria) és millorable.
* La Lucid (Ubuntu futura) és evidentment massa immadura i encara te els bugs de la karmic i supòs que tots els nous associats al desenvolupament, no només no esta arreglat (encara) sinó que serà un martiri.
* A la Karmic amb el kernel 2.6.28 de la Jaunty funcionen els USB i el brillo de pantalla; per tant que no me venguin els subnormals que deixen comentaris al launchpad dient que es un bug de l'udev o el gnome-power-manager. Problema d'aixo... no se que cony passa amb les X o el driver d'Intel que no hi ha acceleració 3D, ni efectes ni moure finestres un poc fluidament ni, evidentment, Blender.
* Al contrari que diuen els llestos dels comentaris del launchpad el kernel 2.6.32+ NO arregla el bug, ni el kernel de ka Lucid, ni els del kernel-mainline del ppa que te un 2.6.32rc8, va exactament igual que el 2.6.31 de la karmic.
I finalment el punt que conte la solució,a mans d'un iluminat entre els 167 (i creixent) embulla-troques del launchpad:
* Si es posa el modul que controla la webcam al blacklist:
sudo echo "blacklist uvcvideo" >> /etc/modprobe.d/blacklist.conf
La webcam deixarà de funcionar i tocar les pilotes als demés USB (si per lo vist és el mòdul del kernel de la webcam que no tira) amb aixo ja tendrem que amb qualsevol kernel funcionen els USB (ja que hi era he deixat el 2.6.32) però el brillo de pantalla encara no funciona, això si sembla que aquest si que té a veure amb el gnome-power-manager ja que si se'l mata la cosa s'arregla, si voleu un altre dimoni que si que funciona es pot emprar el guidance-power-manager de la KDE.
Com que no crec que aquesta entrada sigui útil a ningú no pos els detalls de com fer les coses... enviau-me un correu si voleu els detalls.
Ah i no ús confoneu, sóc un fervent defensor del programari lliure i si, a vegades passen coses com aquesta, l'avantatge es que un es pot queixar, divagar amb el desenvoluapdor, aprendre i sobretot millorar; amb un Wi... com que te l'has de menjar amb patates tampoc te més sentit fer rebombori i al cap i a la fi... es que els windows son una jugueteta... i com a tals els problemets que tenen buag... a qui li importa que a la germana petita li hagi fuit un braç a la Barbie?
Bé salut i... emprau Debian.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Plantilles OpenOffice
L'OpenOffice és la suite ofimàtica per excel·lència del programari lliure.Podeu trobar-lo als repositoris de la vostre distribució o baixar-lo per Mac/Windows des de aquí o la seva web.
Hi ha tot un conjunt de programari que a vegades es difícil de trobar per GNU/Linux, en concret volia un editor per fer caràtules de CD i DVD, més concretament per imprimir una capsa de DVD. Doncs la cosa es pot arreglar fàcilment amb una plantilla de OpenOffice, en el meu cas aquesta fa el pes. Com podeu veure la pàgina web de l'enllaç està dedicada a pujar plantilles i extensions (troçets de programa) per augmentar la funcionalitat del OpenOffice. Pegau-hi un cop d'ull en haver-ho de menester ;)
Imatge de deviantart
Imatge de deviantart
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Altre cop...
Vinga vaaa! altre cop reiniciam l'activitat al blog... com tot pèssim bloger que pretén tenir més posts de (re)presentació que no pas d'informació útil inform que intentaré tornar a dedicar temps a aquest indret! Perquè? Dons perquè hauria d'haver perdut l'habit d'escriure, tot l'embull acadèmic de l'any passat cursant més i més crèdits i _sobretot_ l'exploració de noves emocions i contactes humans m'havien fet oblidar d'aquest indret on intentava créixer individualment i compartir algun coneixement adquirit.
Començo a escriure a l'inici d'un nou curs, aquest amb una càrrega lectiva més decent, sols 64.5 crèdits, la majoria dels quals d'assignatures que havia anat deixant (no se si serà bo o dolent...) a l'espera d'acabar la diplomatura i aconseguir esgarrapar alguna assignatura de la llicenciatura.
També consider comentar interessant el tornar a escriure ocupant l'única butaca (matinera) de l'aula GNU/Linux amb reposa-braços substituït orgullosament en servo, de tal manera que segurament hi haurà més d'un escrit relacionat amb el tema, a més també intentaré escriure al bloc propi d'aquesta meravellosa simbiosi aula/laboratori/hacklab.
I tot això... comença a la revetla de la Ubuntu Karmic Koala.
Començo a escriure a l'inici d'un nou curs, aquest amb una càrrega lectiva més decent, sols 64.5 crèdits, la majoria dels quals d'assignatures que havia anat deixant (no se si serà bo o dolent...) a l'espera d'acabar la diplomatura i aconseguir esgarrapar alguna assignatura de la llicenciatura.
També consider comentar interessant el tornar a escriure ocupant l'única butaca (matinera) de l'aula GNU/Linux amb reposa-braços substituït orgullosament en servo, de tal manera que segurament hi haurà més d'un escrit relacionat amb el tema, a més també intentaré escriure al bloc propi d'aquesta meravellosa simbiosi aula/laboratori/hacklab.
I tot això... comença a la revetla de la Ubuntu Karmic Koala.
dissabte, 6 de juny del 2009
Infectat...
Que jo sàpiga només m'he "infectat" dos cops, una va ser ja va uns anys amb un trojà anomenat Gaellicum. El segon ha estat ara, a mi en concret no m'afecta però he descobert que portava un trojà al pendrive que s'identifica com Kavos.
Per el que he pogut esbrinar el que fa es infectar una màquina i després infectar tots els pendrives que se li conneten. El pendrive se li posa un fitxer autoexecutable de tal manera que quan es fa doble click a la seva icona infecta l'ordinador... la infecció per lo vist ha passat per sobre de l'Avast... això si després el detecta vaja ous... en principi no sembla que destrueixi ni infecti documents, sols llibreries de sistema; així i tot un cavall de trolla es una porta oberta a qualsevol cosa... el mes possible es que sigui per crear una xarxa zombie.
No se quan de temps fa que el porto al pendrive ni d'on l'he tret, el que se segur es que fa un grapat de mesos que no empro windows a casa i tal vegada per això no me n'hagi adonat.
La cosa es que ara he de netejar el pendrive i ja de pas he volgut mirar si tenc algun executable perillos... (he trobat un keygen del nero de fa mil anys per allà irat...). La detecció de virus la vull fer desde GNU/linux per dos motius, el primer es que és el sistema que empro a diari, i la segona es perque així puc borrar qualsevol fitxer infectat. Si es fa l'escaneig desde un windows infectat sovint no es poden borrar segons quines llibreries (on s'hi amaga el virus) per el fet de ser necessaries per el sistema operatiu en execució.
Després de cercar he vist 3 opcions interessants:
AVG: Te versió gratuïta per linux (paquet .deb inclòs) i evidentment es privatiu. En contra diré que no te interficia gàfica i qui tingui problemes de virus es tipicament un usuari mitxe windows linux que estara costumat a aquest tipus de comoditats.
Avast4: A l'igual que el AVG és gratuït, privatiu i amb un deb però porta una GUI senzilla i amigable, l'estic emprant i funciona força bé.
Finalment tenim el ClamAV que es un motor lliure i grautït que empro a treves del Klam, una interfície gràfica amb Qt.
En resum que si voleu escanejar pendrives, discs durs o el que sigui des de GNU/Linux en cerca de virus hi ha, entre d'altres, aquestes opcions... jo estic emprant les dues ultimes i estan trobant les dues el mateix ;-)
Per el que he pogut esbrinar el que fa es infectar una màquina i després infectar tots els pendrives que se li conneten. El pendrive se li posa un fitxer autoexecutable de tal manera que quan es fa doble click a la seva icona infecta l'ordinador... la infecció per lo vist ha passat per sobre de l'Avast... això si després el detecta vaja ous... en principi no sembla que destrueixi ni infecti documents, sols llibreries de sistema; així i tot un cavall de trolla es una porta oberta a qualsevol cosa... el mes possible es que sigui per crear una xarxa zombie.
No se quan de temps fa que el porto al pendrive ni d'on l'he tret, el que se segur es que fa un grapat de mesos que no empro windows a casa i tal vegada per això no me n'hagi adonat.
La cosa es que ara he de netejar el pendrive i ja de pas he volgut mirar si tenc algun executable perillos... (he trobat un keygen del nero de fa mil anys per allà irat...). La detecció de virus la vull fer desde GNU/linux per dos motius, el primer es que és el sistema que empro a diari, i la segona es perque així puc borrar qualsevol fitxer infectat. Si es fa l'escaneig desde un windows infectat sovint no es poden borrar segons quines llibreries (on s'hi amaga el virus) per el fet de ser necessaries per el sistema operatiu en execució.
Després de cercar he vist 3 opcions interessants:
AVG: Te versió gratuïta per linux (paquet .deb inclòs) i evidentment es privatiu. En contra diré que no te interficia gàfica i qui tingui problemes de virus es tipicament un usuari mitxe windows linux que estara costumat a aquest tipus de comoditats.
Avast4: A l'igual que el AVG és gratuït, privatiu i amb un deb però porta una GUI senzilla i amigable, l'estic emprant i funciona força bé.
Finalment tenim el ClamAV que es un motor lliure i grautït que empro a treves del Klam, una interfície gràfica amb Qt.
En resum que si voleu escanejar pendrives, discs durs o el que sigui des de GNU/Linux en cerca de virus hi ha, entre d'altres, aquestes opcions... jo estic emprant les dues ultimes i estan trobant les dues el mateix ;-)
dimarts, 31 de març del 2009
Escriptori extés amb dues pantalles.
Ja feia temps que volia fer un article de com configurar un escriptori de dues pantalles (aka dual-head, big desktop). En el meu cas en tenc una de 22" (Samsung T220) i una IISonic de 15.4. Ambdues són panoràmiques, una a 1680x1050 i l'altre a 1280x720.
Les pantalles van connectades a una Ati Radeon HD3200 integrada a la placa base, la IISonic està a la entrada VGA i la Samsung a la DVI.
La intenció és tenir un "gran escriptori" i que el ratolí pugui arrossegar finestres d'una banda a l'altre.
En el seu moment vaig posar el controlador privatiu d'Ati el famós fglrx, després de trastejar bastant amb la utilitat aticonfig vaig trobar que amb una sola línia es generava el xorg.conf per configurar les pantalles (el xrandr no estava suportat per el driver fglrx, no se si ara ja ho està):
aticonfig --initial=dual-head --dtop=horizontal --resolution=0,1680x1050 --resolution=1,1280x720
Supòs que si jugau amb els paràmetres 1 i 0 de resolution podreu girar les pantalles (jo tenc la IISonic a la dreta del Samsung) i l'horizontal es deu poder canviar per un vertical i posar-les una sobre l'altre.
La cosa és que aquest cap de setmana fent el tradicional upgrade de la Debian la cosa va petar... m'imagino que hauran actualitzat el servidor de les X o alguna cosa semblant. Total que el driver que tenia no el suporta per tant s'ha d'actualitzar... però premi les noves versions tenen un bug amb les Radeon 3200 i 3600 que corromp les X, tot apareix de colorins i puntents. Hi ha qui diu que amb un:
aticonfig --acpi-services=off
s'arregla però a mi no m'ha funcionat, ni tan sols reconfigurant les X amb una sola pantalla.
Al final he decidit posar el driver lliure radeonhd aconsellat per en Pau que se que li funciona prou bé amb les seves dues pantalles (i una radeon X1200 si mal no record)
Primer de tot hem de mirar d'instal·lar els drivers RadeonHD aquí[1] diu com s'ha de fer a una Debian Squeeze/Sid, supòs que també es podran trobar paquets precompilats... bé vos en faig cinc cèntims (que és el que val la meva traducció)...
Instal·lam un parell de paquets per satisfer futures dependències de compilació
Abans que res feim una carpeta i ens hi movem per tal de ser un poc curiosos
mkdir radeondh-tmp
cd radeonhd-tmp
Ara toca instal·lar el DRM (direct rendering manager no confondre amb Digital Rights(Restrictions) Managements :P)
cd ../..
I instal·lam el RadeonHD
sudo aptitude install grandr
Vos pos d'exemple el meu xorg.conf que ha d'estar ubicat a /etc/X11/xorg.conf
Section "InputDevice"
Identifier "Generic Keyboard"
Driver "kbd"
Option "XkbRules" "xorg"
Option "XkbModel" "pc105"
Option "XkbLayout" "es"
Option "XkbVariant" "cat"
EndSection
Section "InputDevice"
Identifier "Configured Mouse"
Driver "mouse"
EndSection
Section "Device"
Identifier "RadeonHD3200"
Driver "radeonhd"
Option "monitor-VGA_1" "IISonic"
Option "monitor-DVI_1" "SamsungT220"
EndSection
Section "Monitor"
Identifier "SamsungT220"
Option "DPMS"
EndSection
Section "Monitor"
Identifier "IISonic"
Option "DPMS"
EndSection
Section "Screen"
Identifier "Default Screen"
Device "RadeonHD3200"
DefaultDepth 24
SubSection "Display"
Depth 24
Virtual 3000 1050
EndSubSection
EndSection
Record que si no teniu dues pantalles però si una Radeon HD 1xxx 2xxx 3xxx o 4xxx podeu generar vosaltres el fitxer (sudo dpkg-reconfigure xserver-xorg) o editar-lo manualment (afegint la inia del Driver "radeonhd").
[1] http://www.x.org/wiki/radeonhd:INSTALL
Les pantalles van connectades a una Ati Radeon HD3200 integrada a la placa base, la IISonic està a la entrada VGA i la Samsung a la DVI.
La intenció és tenir un "gran escriptori" i que el ratolí pugui arrossegar finestres d'una banda a l'altre.
En el seu moment vaig posar el controlador privatiu d'Ati el famós fglrx, després de trastejar bastant amb la utilitat aticonfig vaig trobar que amb una sola línia es generava el xorg.conf per configurar les pantalles (el xrandr no estava suportat per el driver fglrx, no se si ara ja ho està):
aticonfig --initial=dual-head --dtop=horizontal --resolution=0,1680x1050 --resolution=1,1280x720
Supòs que si jugau amb els paràmetres 1 i 0 de resolution podreu girar les pantalles (jo tenc la IISonic a la dreta del Samsung) i l'horizontal es deu poder canviar per un vertical i posar-les una sobre l'altre.
La cosa és que aquest cap de setmana fent el tradicional upgrade de la Debian la cosa va petar... m'imagino que hauran actualitzat el servidor de les X o alguna cosa semblant. Total que el driver que tenia no el suporta per tant s'ha d'actualitzar... però premi les noves versions tenen un bug amb les Radeon 3200 i 3600 que corromp les X, tot apareix de colorins i puntents. Hi ha qui diu que amb un:
aticonfig --acpi-services=off
s'arregla però a mi no m'ha funcionat, ni tan sols reconfigurant les X amb una sola pantalla.
Al final he decidit posar el driver lliure radeonhd aconsellat per en Pau que se que li funciona prou bé amb les seves dues pantalles (i una radeon X1200 si mal no record)
Primer de tot hem de mirar d'instal·lar els drivers RadeonHD aquí[1] diu com s'ha de fer a una Debian Squeeze/Sid, supòs que també es podran trobar paquets precompilats... bé vos en faig cinc cèntims (que és el que val la meva traducció)...
Instal·lam un parell de paquets per satisfer futures dependències de compilació
apt-get install checkinstall build-essential git-core configure-debian automake xorg-dev libtool autoconf pciutils-dev libpciaccess-dev mesa-common-dev libgl1-mesa-dev libdrm-dev x11proto-dri2-dev
apt-get build-dep xserver-xorg-video-radeonhd
Abans que res feim una carpeta i ens hi movem per tal de ser un poc curiosos
mkdir radeondh-tmp
cd radeonhd-tmp
Ara toca instal·lar el DRM (direct rendering manager no confondre amb Digital Rights(Restrictions) Managements :P)
git clone git://anongit.freedesktop.org/mesa/drmGeneram els mòduls:
cd drm/linux-core
git checkout -b r6xx-r7xx-support origin/r6xx-r7xx-support
cd ..
./autogen.sh --prefix=/usr
make
sudo make install # as root
cd linux-coreTornam a la carpeta inicial
make DRM_MODULES="radeon"
sudo make install
sudo depmod -a
cd ../..
I instal·lam el RadeonHD
git clone git://anongit.freedesktop.org/git/xorg/driver/xf86-video-radeonhdEn aquest punt sols falta afegir un Driver "radeonhd" a la secció Device del xorg.conf i tindreu el controlador funcionant. En el meu cas també vull les dues pantalles, el que he fet es posar un virtual a la secció de pantalla i després configurar-ho amb el xrandr (i la interfície gràfica grandr).
cd xf86-video-radeonhd
./autogen.sh --prefix=/usr
make
make install # as root
sudo aptitude install grandr
Vos pos d'exemple el meu xorg.conf que ha d'estar ubicat a /etc/X11/xorg.conf
Section "InputDevice"
Identifier "Generic Keyboard"
Driver "kbd"
Option "XkbRules" "xorg"
Option "XkbModel" "pc105"
Option "XkbLayout" "es"
Option "XkbVariant" "cat"
EndSection
Section "InputDevice"
Identifier "Configured Mouse"
Driver "mouse"
EndSection
Section "Device"
Identifier "RadeonHD3200"
Driver "radeonhd"
Option "monitor-VGA_1" "IISonic"
Option "monitor-DVI_1" "SamsungT220"
EndSection
Section "Monitor"
Identifier "SamsungT220"
Option "DPMS"
EndSection
Section "Monitor"
Identifier "IISonic"
Option "DPMS"
EndSection
Section "Screen"
Identifier "Default Screen"
Device "RadeonHD3200"
DefaultDepth 24
SubSection "Display"
Depth 24
Virtual 3000 1050
EndSubSection
EndSection
Record que si no teniu dues pantalles però si una Radeon HD 1xxx 2xxx 3xxx o 4xxx podeu generar vosaltres el fitxer (sudo dpkg-reconfigure xserver-xorg) o editar-lo manualment (afegint la inia del Driver "radeonhd").
[1] http://www.x.org/wiki/radeonhd:INSTALL
dimarts, 3 de març del 2009
Campanya per un ADSL equiparable a Europa.
A Espanya els serveis de telecomunicacions (Internet i mòbil)destaquen per el seu elevat preu i baixes prestacions. Tot això és degut, en gran part, al monopoli que ens sotmet l'empresa Telefònica[1], propietària de gairebé tot el cablejat del país, molt d'ell subvencionat amb capital públic, que Telefònica explota i subcontracta a altres companyies tenint un control gairebé absolut del preu del servei.
Aquesta multinacional opera en altres països on tot hi funcionar sobre cablejat que no és seu ofereix preus més econòmics que aquí.
Aquesta meravellosa empresa l'any passat ja va batre el record en la major sanció imposada a una empresa per abús de monopoli [2], de part de la Comissió Europea (en segon lloc queda Microsoft, però ja tractarem el seu cas en un altre moment). La multinacional va aconseguir escabullir-se de la multa a base d'apel·lacions i l'ajut de la CMT.
És complicat trobar una solució al problema, de moment l'únic que se m'acut és intentar tenir el mínim de serveis contractats amb aquesta companyia (encara que indirectament n'obtingui un benefici amb el lloguer de les línies a altres peradores). Per això anim a que contracteu els vostres servies amb companyies com Orange, Vodafone etc... és cert que no són santes però tal vegada així s'aconsegueixi equilibrar la balança.
També és interessant fer saber el nostre disgust, per això vos anim a llegir aquest breu manifest[3] i firmar la corresponent petició[4], si ho creis oportú. És cert que en aquest món hi ha causes molt més injustes i prioritàries que reclamen la nostra atenció però que no són excloents o no ho haurien de ser.
No tenim un nombre limitat cupons solidaris que es van eliminant cada cop que ens comprometem amb una causa i en quedar sense s'hagi de renunciar a seguir lluitant a més cadascú té el deure d'informar dels problemes que té el seu trosset de món per tal de després arreglar-ho entre tots.
[1] http://en.wikipedia.org/wiki/Telef%C3%B3nica
[2] http://www.20minutos.es/noticia/255472/0/telefonica/multa/adsl/
[3] http://www.adslmasbarato.com/page/manifiesto
[4] http://www.adslmasbarato.com/page/firmar
Aquesta multinacional opera en altres països on tot hi funcionar sobre cablejat que no és seu ofereix preus més econòmics que aquí.
Aquesta meravellosa empresa l'any passat ja va batre el record en la major sanció imposada a una empresa per abús de monopoli [2], de part de la Comissió Europea (en segon lloc queda Microsoft, però ja tractarem el seu cas en un altre moment). La multinacional va aconseguir escabullir-se de la multa a base d'apel·lacions i l'ajut de la CMT.
És complicat trobar una solució al problema, de moment l'únic que se m'acut és intentar tenir el mínim de serveis contractats amb aquesta companyia (encara que indirectament n'obtingui un benefici amb el lloguer de les línies a altres peradores). Per això anim a que contracteu els vostres servies amb companyies com Orange, Vodafone etc... és cert que no són santes però tal vegada així s'aconsegueixi equilibrar la balança.
També és interessant fer saber el nostre disgust, per això vos anim a llegir aquest breu manifest[3] i firmar la corresponent petició[4], si ho creis oportú. És cert que en aquest món hi ha causes molt més injustes i prioritàries que reclamen la nostra atenció però que no són excloents o no ho haurien de ser.
No tenim un nombre limitat cupons solidaris que es van eliminant cada cop que ens comprometem amb una causa i en quedar sense s'hagi de renunciar a seguir lluitant a més cadascú té el deure d'informar dels problemes que té el seu trosset de món per tal de després arreglar-ho entre tots.
[1] http://en.wikipedia.org/wiki/
[2] http://www.20minutos.es/
[3] http://www.adslmasbarato.com/
[4] http://www.adslmasbarato.com/
dissabte, 7 de febrer del 2009
Canvis
He llevat la propaganda (adsense) total no treia un duro... Aprofitant l'espai he decidit potenciar el programari lliure. Ara ja no valen excuses per emprar programari privatiu.
Que algú no es vulgui posar una Ubuntu ho puc entendre... però emprar el Microsoft Word i no l'OpenOffice, el WinRAR existint 7-zip, Microsoft Windows Media Player en lloc de VLC... no té perdó diví, ah! o Internet Explorer en lloc de Firefox.
Ja se que per qui no conegui el tema si no explic el perquè emprar programari lliure amb més detall no moura un dit... però avui no hem veig inspirant per tocar temes com aquest, o sigui que vos heu de conformar amb un:
Si anau al metge no confiau en que us recepti el medicament més adecuat?
Doncs un projecte d'informatic a través del seu blog (que té la mateixa credibilitat i autoritat que un metge a la seva consulta...) recomana energicament emprar programari lliure i desaconsella totalment el privatiu.
Que algú no es vulgui posar una Ubuntu ho puc entendre... però emprar el Microsoft Word i no l'OpenOffice, el WinRAR existint 7-zip, Microsoft Windows Media Player en lloc de VLC... no té perdó diví, ah! o Internet Explorer en lloc de Firefox.
Ja se que per qui no conegui el tema si no explic el perquè emprar programari lliure amb més detall no moura un dit... però avui no hem veig inspirant per tocar temes com aquest, o sigui que vos heu de conformar amb un:
Si anau al metge no confiau en que us recepti el medicament més adecuat?
Doncs un projecte d'informatic a través del seu blog (que té la mateixa credibilitat i autoritat que un metge a la seva consulta...) recomana energicament emprar programari lliure i desaconsella totalment el privatiu.
dissabte, 31 de gener del 2009
G of GOD
No sóc el primer ni el darrer però a l'igual que tots no me'n puc estar... avui dia 31 de gener del 2009 ha passat. La gran G ha deixat de funcionar per uns moments! Qualsevol resultat de cerca l'advertia com una pàgina maliciosa.
Hi ha hagut moments d'histèria col·lectiva, atracaments als supermercats i demés catàstrofes naturals com tifons i volcans en erupció.
El tema s'ha arreglat en pocs moments, però... com una empresa com google pot permetre que passi una cosa així a nivell mundial? No se si hi havia cap precedent, de ser hi no el record, però sincerament la cosa m'ha fet respecte.
Aquell omnipotent i omnipresent fallant, és la caiguda d'un mite...
que n'és de dolenta l'època d'exàmens... menys mal que només es tres cops per any.
Hi ha hagut moments d'histèria col·lectiva, atracaments als supermercats i demés catàstrofes naturals com tifons i volcans en erupció.
El tema s'ha arreglat en pocs moments, però... com una empresa com google pot permetre que passi una cosa així a nivell mundial? No se si hi havia cap precedent, de ser hi no el record, però sincerament la cosa m'ha fet respecte.
Aquell omnipotent i omnipresent fallant, és la caiguda d'un mite...
que n'és de dolenta l'època d'exàmens... menys mal que només es tres cops per any.
dimecres, 28 de gener del 2009
Sindrome pre-examen
Doncs això si hi ha una cosa que no m'agrada son els exàmens els de capvespre, l'estudiar el mateix dia no m'agrada i no vull fer cap activitat que requereixi una gran concentració per estar descansat i concentrar a l'examen, això implica perdre un grapat d'hores.
Avui tinc l'examen de Llenguatges de Programació (a les 16:00) i bé després de dinar ja no sabia com perdre el temps i he fet això...
A veure si endevinau quin llenguatge intent representar a cada imatge :P (solució al final).
1.-
2.-
3.-
4.-
5.-
6.-
7.-
8.-
9.-
10.-
1.- /* dels comentaris amb C
2.- [ el test molt emprat a Bash
3.- Basic :P
4.- BrainFuck
5.- lambda que identifica el haskell
6.- $ del Perl
7.- :- de Prolog
8.- els famosos parèntesis de lisp
9.- Ruby
10.- Python ;)
Visca el no fer res!
Avui tinc l'examen de Llenguatges de Programació (a les 16:00) i bé després de dinar ja no sabia com perdre el temps i he fet això...
A veure si endevinau quin llenguatge intent representar a cada imatge :P (solució al final).
1.-
2.-
3.-
4.-
5.-
6.-
7.-
8.-
9.-
10.-
1.- /* dels comentaris amb C
2.- [ el test molt emprat a Bash
3.- Basic :P
4.- BrainFuck
5.- lambda que identifica el haskell
6.- $ del Perl
7.- :- de Prolog
8.- els famosos parèntesis de lisp
9.- Ruby
10.- Python ;)
Visca el no fer res!
dilluns, 26 de gener del 2009
Inici d'examens!
Doncs això avui comencen els exàmens! Molta sort a tots els que en tengueu.
Per celebrar-ho pos una fumada de darrera hora fruit d'haver fet l'examen d'Ampliació de Sistemes Operatius (ASO per els amics) i de dur una recalentida mental fruit del contacte amb estudiants griposos... :P (no es podrien fer els exàmens a l'estiu... a l'agost per exemple que fa mes bon temps?)
Ups... permi hauré d'agafir el...
cab http://ftp.redmond.microsoft.com/windows/ xp main-nonfree contrib-nonfree more-non-free
...al sources.list
Sort i neurones fresques!
Per celebrar-ho pos una fumada de darrera hora fruit d'haver fet l'examen d'Ampliació de Sistemes Operatius (ASO per els amics) i de dur una recalentida mental fruit del contacte amb estudiants griposos... :P (no es podrien fer els exàmens a l'estiu... a l'agost per exemple que fa mes bon temps?)
Ups... permi hauré d'agafir el...
cab http://ftp.redmond.microsoft.com/windows
...al sources.list
Sort i neurones fresques!
dijous, 8 de gener del 2009
Bloc Rapishare i Megaupload
Qui no recorda aquells vells temps baixat pel·lícules i jocs per l'eDonkey?
Quan la velocitat de baixada rosava els 25kb/s s'accelerava el pols i el dit index corria cap a la tecla "Impr Pant Pet Sis" per a fer una captura de pantalla (aferrant-la al Paint) i poder fardar als amics de l'increïble pic de velocitat. Hi havia qui deia haver aconseguit baixar a 50kb/s amb una línia de sols 256kbps...
El programa estava envoltat d'un misticisme i superstició, tot de trucs irracionals per a aconseguir baixar més ràpid, fruit del desconeixement del programa i aquesta reinvenció del concepte "compartir".
Aquells dies provant servidors i cercant-ne llistes al google, ordenant-los per nombre de fitxers, d'usuaris i ping, ponderant i mirant quin semblava el més adient.
Hi ha qui abans d'això ja emprava el Napster sobre línies de 56k, on sortia més car el temps de connexió que pagar un taxi, un avió a Barcelona i després el disc compacte que no pas baixar l'àlbum d'internet.
Qui no recorda el KaZaA, aquella gairebé infinita font de spyware... o el WinMx que per baixar arxius petits anava mooolt llançat.
Després la cosa es va popularitzar de manera massiva amb l'eMule, el configuraria amb els ulls tancats, crec que els moviments de ratolí per a afegir la llista de servidors, fitxar l'ample de banda de pujada i baixada, les carpetes de destí i l'autoconnectat de l'inici estan gravat de manera permanent a la memòria muscular associada a la meva mà dreta.
En la meva experiència el seguí el torrent un protocol sens dubte curiós que discrimina fortament els arxius minotitaris però que per arxius populars aconsegueix baixar a velocitats espectaculars.
Sempre hi ha hagut el típic programa que integra les mil i una xarxes Gnutella, ed2k, FastTrack, BitTorrent... i que sembla que s'ha de menjar al món però al final sempre surt millor tenir cada programa per separat.
El compartir arxius, cultura, és una cosa ben curiosa, té un encant especial, és comparable al miracle de multiplicació dels pans i els peixos. Jo tenc una "cosa" i la don de manera massiva a tothom que la vulgui sense perdre-la. Bén igual que la famosa analogia amb les espelmes, encenc la teva espelma donant-te claror sense que s'apagui la meva.
Apurant la cosa... és fa feliç a l'altre sense deixar-ho de ser tú, és la màgia dels bits, de l'era de la informació, si, aquesta nova matèria que se'n diu informació que es pot "copiar" de tal manera que després ja no existeix el concepte "original" i "còpia", ambdós són exactament iguals i indistingibles.
Sovint el fet de compartir es perseguit per persones o organitzacions emprant qualsevol excusa però el motiu és sempre el mateix, diners, que per qui encara no ho sàpiga són un invent de l'home per tal d'organitzar les nostres transaccions i intercanvis de bens i serveis, m'atrevesc a afirmar que NO porten la felicitat, es més són dos conceptes que no tenen res a veure l'un amb l'altre, ara que com qualsevol altre parell de conceptes sempre se'ls pot vincular de qualque manera.
Perquè tot aquest escrit?
Simplement volia introduir un bloc que tenim un grup de companys que ens dedicam a compartir. Un de nosaltres ja n'ha fet un apunt i m'hi he volgut sumar. Es veu que a mesura que anava escrivint m'he posat nostàlgic... no se si serà per veure el meravellós paisatge nevat, perquè m'he deixat la carpeta amb apunts al cotxe d'un company i la feina que tenia previst fer se n'ha anat a norris o simplement perquè les dues dosis de parecetamol que he pres per intentar pal·liar el mal de cap i mal estar general m'han fet entrar en un estat místic d'inspiració. Dit això seguim...
Després del repassó de la meva historia de "compartidor" o com en diuen d'altres pirata i d'explicar el motiu per escriure l'apunt vull acabar dient com "comparteixo" o compartim aquest grup de companys, amics.
En contra del que es pensava, que les xarxes P2P serien el futur i que tot estaria descentralitzat, tornam als grans servidors amb molt d'ample de banda on es posen els fitxers. Els mateixos usuaris pugen els fitxers i posen els enllaços de descàrrega en fòrums per tal de que altres usuaris baixin els fitxers.
Darrera de tot això hi ha fortes empreses que permeten pujar fitxers de qualsevol tipus, reservant-se el dret a borrar-los, i que posen limitacions a l'usuari a l'hora de baixar-los, podent pagar a canvi d'un millor "servei".
Avantatge, les descàrregues no poden ser més ràpides amb el sentit literal de la paraula, es sol baixar sempre al màxim de la capacitat de la línia.
Desavantatge, es perd l'anonimat i s'està fermat a la voluntat d'una empresa.
Sigui com sigui les coses ara per ara van així i tampoc estan del tot malament, el més curiós es que les empreses incentiven el tràfic d'arxius donant punts intercanviables per regals o extensions de la subscripció, en definitiva diners... als usuaris que pugin fitxers que són molt descarregats.
Tots els programes abans mencionats quan l'usuari baixa un fitxer automàticament es converteix en un "compartidor" del mateix. En aquest nou esquema per posar un fitxer a compartir s'ha de fer un esforç addicional i manual, pujar l'arxiu al servidor; esforç que sols es veu compensat per la satisfacció personal de compartir o el benefici econòmic que s'obté a partir de les descàrregues que fan els altres usuaris proporcionat per l'empresa que allotja l'arxiu.
Acabant...
Ja de pas aprofit per desitjar-vos un feliç 2009 de part meva, que d'entre altres coses no s'avergonyeix, i se sent afortunat, de poder ser un pirata i membre de SollerRS.
Quan la velocitat de baixada rosava els 25kb/s s'accelerava el pols i el dit index corria cap a la tecla "Impr Pant Pet Sis" per a fer una captura de pantalla (aferrant-la al Paint) i poder fardar als amics de l'increïble pic de velocitat. Hi havia qui deia haver aconseguit baixar a 50kb/s amb una línia de sols 256kbps...
El programa estava envoltat d'un misticisme i superstició, tot de trucs irracionals per a aconseguir baixar més ràpid, fruit del desconeixement del programa i aquesta reinvenció del concepte "compartir".
Aquells dies provant servidors i cercant-ne llistes al google, ordenant-los per nombre de fitxers, d'usuaris i ping, ponderant i mirant quin semblava el més adient.
Hi ha qui abans d'això ja emprava el Napster sobre línies de 56k, on sortia més car el temps de connexió que pagar un taxi, un avió a Barcelona i després el disc compacte que no pas baixar l'àlbum d'internet.
Qui no recorda el KaZaA, aquella gairebé infinita font de spyware... o el WinMx que per baixar arxius petits anava mooolt llançat.
Després la cosa es va popularitzar de manera massiva amb l'eMule, el configuraria amb els ulls tancats, crec que els moviments de ratolí per a afegir la llista de servidors, fitxar l'ample de banda de pujada i baixada, les carpetes de destí i l'autoconnectat de l'inici estan gravat de manera permanent a la memòria muscular associada a la meva mà dreta.En la meva experiència el seguí el torrent un protocol sens dubte curiós que discrimina fortament els arxius minotitaris però que per arxius populars aconsegueix baixar a velocitats espectaculars.
Sempre hi ha hagut el típic programa que integra les mil i una xarxes Gnutella, ed2k, FastTrack, BitTorrent... i que sembla que s'ha de menjar al món però al final sempre surt millor tenir cada programa per separat.
El compartir arxius, cultura, és una cosa ben curiosa, té un encant especial, és comparable al miracle de multiplicació dels pans i els peixos. Jo tenc una "cosa" i la don de manera massiva a tothom que la vulgui sense perdre-la. Bén igual que la famosa analogia amb les espelmes, encenc la teva espelma donant-te claror sense que s'apagui la meva.
Apurant la cosa... és fa feliç a l'altre sense deixar-ho de ser tú, és la màgia dels bits, de l'era de la informació, si, aquesta nova matèria que se'n diu informació que es pot "copiar" de tal manera que després ja no existeix el concepte "original" i "còpia", ambdós són exactament iguals i indistingibles.
Sovint el fet de compartir es perseguit per persones o organitzacions emprant qualsevol excusa però el motiu és sempre el mateix, diners, que per qui encara no ho sàpiga són un invent de l'home per tal d'organitzar les nostres transaccions i intercanvis de bens i serveis, m'atrevesc a afirmar que NO porten la felicitat, es més són dos conceptes que no tenen res a veure l'un amb l'altre, ara que com qualsevol altre parell de conceptes sempre se'ls pot vincular de qualque manera.
Perquè tot aquest escrit?
Simplement volia introduir un bloc que tenim un grup de companys que ens dedicam a compartir. Un de nosaltres ja n'ha fet un apunt i m'hi he volgut sumar. Es veu que a mesura que anava escrivint m'he posat nostàlgic... no se si serà per veure el meravellós paisatge nevat, perquè m'he deixat la carpeta amb apunts al cotxe d'un company i la feina que tenia previst fer se n'ha anat a norris o simplement perquè les dues dosis de parecetamol que he pres per intentar pal·liar el mal de cap i mal estar general m'han fet entrar en un estat místic d'inspiració. Dit això seguim...
Després del repassó de la meva historia de "compartidor" o com en diuen d'altres pirata i d'explicar el motiu per escriure l'apunt vull acabar dient com "comparteixo" o compartim aquest grup de companys, amics.
En contra del que es pensava, que les xarxes P2P serien el futur i que tot estaria descentralitzat, tornam als grans servidors amb molt d'ample de banda on es posen els fitxers. Els mateixos usuaris pugen els fitxers i posen els enllaços de descàrrega en fòrums per tal de que altres usuaris baixin els fitxers.
Darrera de tot això hi ha fortes empreses que permeten pujar fitxers de qualsevol tipus, reservant-se el dret a borrar-los, i que posen limitacions a l'usuari a l'hora de baixar-los, podent pagar a canvi d'un millor "servei".
Avantatge, les descàrregues no poden ser més ràpides amb el sentit literal de la paraula, es sol baixar sempre al màxim de la capacitat de la línia.
Desavantatge, es perd l'anonimat i s'està fermat a la voluntat d'una empresa.
Sigui com sigui les coses ara per ara van així i tampoc estan del tot malament, el més curiós es que les empreses incentiven el tràfic d'arxius donant punts intercanviables per regals o extensions de la subscripció, en definitiva diners... als usuaris que pugin fitxers que són molt descarregats.
Tots els programes abans mencionats quan l'usuari baixa un fitxer automàticament es converteix en un "compartidor" del mateix. En aquest nou esquema per posar un fitxer a compartir s'ha de fer un esforç addicional i manual, pujar l'arxiu al servidor; esforç que sols es veu compensat per la satisfacció personal de compartir o el benefici econòmic que s'obté a partir de les descàrregues que fan els altres usuaris proporcionat per l'empresa que allotja l'arxiu.
Acabant...
Ja de pas aprofit per desitjar-vos un feliç 2009 de part meva, que d'entre altres coses no s'avergonyeix, i se sent afortunat, de poder ser un pirata i membre de SollerRS.
dijous, 18 de desembre del 2008
Flash AMD64 i Debian
Venen vacances i toca centrar-se un poc, falta poc més d'un mes per examens i entrega de practiques. Me n'he adonat que darrerament he estat pensat massa en d... coses que no hauria i no he "produït" res, el pitjor d'estar pensant en aquestes coses que al final del dia només has donat voltes a un conjunt de fets i hipòtesis que no duen enlloc perdent desenes d'hores productives de feina. En el meu cas no he fet practiques, gairebé no he escrit al bloc ni tampoc m'he entretingut amb cap projecte personal, és més tinc un parell de pendents i abandonats (veure tutorials que havia de publicar del servidor).
Bé anant al tema que toca... el GNU/Linux és fantàstic, meravellós i gairebé mai dona mals de cap. Els pocs maldecaps que dona solen ser cupa de programari privatiu, ja sigui en tema de controladors (el famosos drivers fglrx de AMD/ATI) o en aquest cas el Flash.
A casa tinc una Debian Lenny (Sid congelada) de 64bits, el tema és que sovint els Flash "petaven", es quedaven en un recuadre gris o simplement anaven mooolt lents en tenir-ne un parell d'oberts. Avui he decidit i aconseguit arreglar-ho, de moment he fet un parell de proves, duc unes hores navegant i tots han funcionat. Fins i tot he obert 8 vídeos concurrents de you... eghm... tube i anaven tots fluids (no se si haurà estat casualitat, esper que duri). Per aconseguir-ho simplement he llevat el flash i l'he instal·lat de nou emprant el paquet de Adobe de 64bits, aquí ho teniu:
1.- Llevam tota la porqueria privativa antiga:
sudo apt-get -y purge nspluginwrapper
sudo apt-get -y purge flashplugin-nonfree
sudo apt-get -y purge mozilla-plugin-gnash
sudo apt-get -y purge swfdec-mozilla
sudo rm -rfd /usr/lib/nspluginwrapper
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/flashplugin-alternative.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/nsplug***
rm -rf ~/.macromedia
2.-Baixam i descomprimim la nova porqueria privativa de 64bits:
wget http://download.macromedia.com/pub/labs/flashplayer10/libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz
4.- Descomprimim
tar -xvzf libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz
3.- En el cas d'una Debian copiam l'arixu descomprimit als següents directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla-firefox/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/
3.- Per una Ubuntu el que s'hauria de fer es copiar a aquests altres directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-addons/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/
4.-I després [NOMÉS UBUNTU] instal·lar un paquet (crec que es opcional):
sudo apt-get install libflashsupport
El tutorial original es aquí:
http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=989448
Esper que aquesta vegada sigui més definitiu i no com altres vegades.
Bé anant al tema que toca... el GNU/Linux és fantàstic, meravellós i gairebé mai dona mals de cap. Els pocs maldecaps que dona solen ser cupa de programari privatiu, ja sigui en tema de controladors (el famosos drivers fglrx de AMD/ATI) o en aquest cas el Flash.
A casa tinc una Debian Lenny (Sid congelada) de 64bits, el tema és que sovint els Flash "petaven", es quedaven en un recuadre gris o simplement anaven mooolt lents en tenir-ne un parell d'oberts. Avui he decidit i aconseguit arreglar-ho, de moment he fet un parell de proves, duc unes hores navegant i tots han funcionat. Fins i tot he obert 8 vídeos concurrents de you... eghm... tube i anaven tots fluids (no se si haurà estat casualitat, esper que duri). Per aconseguir-ho simplement he llevat el flash i l'he instal·lat de nou emprant el paquet de Adobe de 64bits, aquí ho teniu:
1.- Llevam tota la porqueria privativa antiga:
sudo apt-get -y purge nspluginwrapper
sudo apt-get -y purge flashplugin-nonfree
sudo apt-get -y purge mozilla-plugin-gnash
sudo apt-get -y purge swfdec-mozilla
sudo rm -rfd /usr/lib/nspluginwrapper
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/flashplugin-alternative.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/nsplug***
rm -rf ~/.macromedia
2.-Baixam i descomprimim la nova porqueria privativa de 64bits:
wget http://download.macromedia.com/pub/labs/flashplayer10/libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz
4.- Descomprimim
tar -xvzf libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz
3.- En el cas d'una Debian copiam l'arixu descomprimit als següents directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla-firefox/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/
3.- Per una Ubuntu el que s'hauria de fer es copiar a aquests altres directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-addons/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/
4.-I després [NOMÉS UBUNTU] instal·lar un paquet (crec que es opcional):
sudo apt-get install libflashsupport
El tutorial original es aquí:
http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=989448
Esper que aquesta vegada sigui més definitiu i no com altres vegades.
diumenge, 14 de desembre del 2008
L'etern problema de la comptatibilitat
En la informàtica, i altres camps, és vital la compatibilitat. De res serveix fer una cosa (arxiu) si després passada una fracció d'espai o temps no la pots (o poden) tornar a obrir, emprar o modificar. D'aquí surt la necessitat de tenir formats oberts i lliures que qualsevol pugui implementar en un futur i que no estiguin subjectes a cap persona o empresa que en pugui fer un abús monopolitzant aquell tipus de fitxer.
El gran èxit de moltes empreses d'informàtica han passat per aconseguir un determinat lloc en el mercat i després transformar-se en incompatibles amb tothom per així fer que la gent s'hagi de passar al seu sistema o s'hagi de complicar la vida. Aquesta gent s'aprofita dels usuaris que veuen la Informàtica com una eina i que per tant el que vol és funcionalitat al mínim esforç (perfectament comprensible).
Perquè aquest discurset?
No se... m'he aixecat amargat i cert fet m'ha fet relexionar sobre la llibertat/usabilitat...
Volia pujar uns fitxers a un servidor de hosting, els havia de xapar a trossos de menys de 100MB. El tema és que no volia emprar un format com RAR per el que he introduït i ja vaig explicar detalladament. Tampoc volia emprar cap format estrany que no coneix ni déu perquè la inteció és compartir aquests fitxers i que els pugin obrir el major nombre de persones possibles sense que s'hagin de complicar la vida, se'n diu empatia, supòs...
El primer intent de "xapar" el fitxer ha estat emprant el clàssic ZIP però resulta que els fitxers obtinguts NOMÉS els pot obrir aquell programa en concert amb que els he generat... Objectiu Llibertat aconseguit, Objectiu compatibilitat fracassat.
La intenció era trobar un format UNIVERSAL, LLIURE, independent de programa i plataforma. No l'he trobat... el més semblant ha estat el 7z:
Al final ho he xapat així:
$ 7z a -t7z -v103809024 Fitxer_desti.7z "Carpeta a comprimir i xapar"
El -v indica la mida en bytes, aquest número son 99MB (1024*1024*99)
No he trobat, ni cercat cap interfície gràfica que ho pugui fer, m'he sentit més còmode amb la negror de la terminal.
El fitxer resultant es pot descomprimir amb el 7z de GNU/Linux, només faltaria i vull suposar que amb la versió 7z de windows de la web oficial també... de fet provant la amb el wine ha funcionat.
La cosa no es tan greu... ara està en un format lliure i és relativament senzill decomprimir-lo, per tant:
Perquè fer un article, a posteiori, amb aquest to?
El problema és que qualsevol persona que vulgui fer ho desistirà per el camí, fins i tot estudiants d'informàtica a la flor de la vida preferiran emular el WinRAR o fins i tot obrir un windows renunciant a les seves llibertats per estalviar uns minuts... així doncs el problema persitirà si no s'hi posa remei.
En resum, si volem que la informàtica sigui una cosa realment útil, fàcil que no faci perdre el temps i paciència a la gent convé que es facin, difonguin i s'emprin de manera MASSIVA estàndards LLIURES per aquest tipus de coses.
Després bastarà que és faci un mínim treball d'impementació (si no està fet ja) però el quit de la questió rau en la massificació de l'ús, que sincerament no se com es pot obtenir...
Promet trencar la cara a qui em torni a dir la famosa frase de que UNIX sap triar el seus amics.
Emprau OpenOffice, emprau GIMP, emprau 7z, emprau ogg, emprau GNU/Linux i algun dia estareu tan furtrats com jo però sereu lliures de triar ser esclaus de la isolació que provoca la incompatibilitat...
Això si vull creure que algun dia els isolats seran els "altres".
El gran èxit de moltes empreses d'informàtica han passat per aconseguir un determinat lloc en el mercat i després transformar-se en incompatibles amb tothom per així fer que la gent s'hagi de passar al seu sistema o s'hagi de complicar la vida. Aquesta gent s'aprofita dels usuaris que veuen la Informàtica com una eina i que per tant el que vol és funcionalitat al mínim esforç (perfectament comprensible).
Perquè aquest discurset?
No se... m'he aixecat amargat i cert fet m'ha fet relexionar sobre la llibertat/usabilitat...
Volia pujar uns fitxers a un servidor de hosting, els havia de xapar a trossos de menys de 100MB. El tema és que no volia emprar un format com RAR per el que he introduït i ja vaig explicar detalladament. Tampoc volia emprar cap format estrany que no coneix ni déu perquè la inteció és compartir aquests fitxers i que els pugin obrir el major nombre de persones possibles sense que s'hagin de complicar la vida, se'n diu empatia, supòs...
El primer intent de "xapar" el fitxer ha estat emprant el clàssic ZIP però resulta que els fitxers obtinguts NOMÉS els pot obrir aquell programa en concert amb que els he generat... Objectiu Llibertat aconseguit, Objectiu compatibilitat fracassat.
La intenció era trobar un format UNIVERSAL, LLIURE, independent de programa i plataforma. No l'he trobat... el més semblant ha estat el 7z:
Al final ho he xapat així:
$ 7z a -t7z -v103809024 Fitxer_desti.7z "Carpeta a comprimir i xapar"
El -v indica la mida en bytes, aquest número son 99MB (1024*1024*99)
No he trobat, ni cercat cap interfície gràfica que ho pugui fer, m'he sentit més còmode amb la negror de la terminal.
El fitxer resultant es pot descomprimir amb el 7z de GNU/Linux, només faltaria i vull suposar que amb la versió 7z de windows de la web oficial també... de fet provant la amb el wine ha funcionat.
La cosa no es tan greu... ara està en un format lliure i és relativament senzill decomprimir-lo, per tant:
Perquè fer un article, a posteiori, amb aquest to?
El problema és que qualsevol persona que vulgui fer ho desistirà per el camí, fins i tot estudiants d'informàtica a la flor de la vida preferiran emular el WinRAR o fins i tot obrir un windows renunciant a les seves llibertats per estalviar uns minuts... així doncs el problema persitirà si no s'hi posa remei.
En resum, si volem que la informàtica sigui una cosa realment útil, fàcil que no faci perdre el temps i paciència a la gent convé que es facin, difonguin i s'emprin de manera MASSIVA estàndards LLIURES per aquest tipus de coses.
Després bastarà que és faci un mínim treball d'impementació (si no està fet ja) però el quit de la questió rau en la massificació de l'ús, que sincerament no se com es pot obtenir...
Promet trencar la cara a qui em torni a dir la famosa frase de que UNIX sap triar el seus amics.
Emprau OpenOffice, emprau GIMP, emprau 7z, emprau ogg, emprau GNU/Linux i algun dia estareu tan furtrats com jo però sereu lliures de triar ser esclaus de la isolació que provoca la incompatibilitat...
Això si vull creure que algun dia els isolats seran els "altres".
divendres, 5 de desembre del 2008
Claus SSH
Com molts sabeu una gran utilitat típica dels UNIX és la Secure Shell (ssh)
que permet accedir remotament a un servidor. A banda d'això hi ha tota una gama de derivats també molt útils com el scp (secure copy) per copiar fitxers i sftp o sshfs per navegar-hi, entre d'altres.
El funcionament és senzill ssh usuari@direcció_servidor i la cosa demana una contrasenya, un cop posada tenim hi tenim una terminal (si teníem configurat el servidor ssh a la màquina remota i instal·lat el client a la local).
Si fer el login a aquell servidor és una cosa molt habitual és solen emprar claus SSH per no haver de teclejar la contrasenya cada vegada, per això existeix ssh-keygen. La idea és generar uns fitxers que es posen tant al client com al servidor per tal de que és "coneguin" i no s'hagi de demanar cada cop la contrasenya, vindria a ser com un "emparellament" que és fa entre dispositius bluetooth.
El procés és senzill (crec que és genèric per a qualsevol Debian o Ubuntu), obrim una terminal al nostre ordinador (client):
Pitjau "Enter" a totes les opcions, els valors per defecte són bons, vos generarà dos fitxers (ambdós dins la carpeta /home/usuari/.ssh) id_rsa i id_rsa.pub. El fitxer id_rsa.pub l'heu de copiar al vostre servidor dins la carpeta /home/usuari_seridor/.ssh/ renombrant-lo a authorized_keys.
En cas de voler permetre l'accés des de més màquines simplement heu d'afegir les claus dins el fitxer authorized_keys del servidor perquè quedin una després de l'altre.
Un cop generat el fitxer amb ssh-keygen a la segona màquina el copiam al servidor:
I l'afegim (estant al servidor):
Així de simple, ara cada vegada que feim un ssh, scp, sftp o munteu una carpeta amb sshfs no farà falta poseu la contrasenya!
que permet accedir remotament a un servidor. A banda d'això hi ha tota una gama de derivats també molt útils com el scp (secure copy) per copiar fitxers i sftp o sshfs per navegar-hi, entre d'altres.
El funcionament és senzill ssh usuari@direcció_servidor i la cosa demana una contrasenya, un cop posada tenim hi tenim una terminal (si teníem configurat el servidor ssh a la màquina remota i instal·lat el client a la local).
Si fer el login a aquell servidor és una cosa molt habitual és solen emprar claus SSH per no haver de teclejar la contrasenya cada vegada, per això existeix ssh-keygen. La idea és generar uns fitxers que es posen tant al client com al servidor per tal de que és "coneguin" i no s'hagi de demanar cada cop la contrasenya, vindria a ser com un "emparellament" que és fa entre dispositius bluetooth.
El procés és senzill (crec que és genèric per a qualsevol Debian o Ubuntu), obrim una terminal al nostre ordinador (client):
usuari@client:~$ ssh-keygen
Pitjau "Enter" a totes les opcions, els valors per defecte són bons, vos generarà dos fitxers (ambdós dins la carpeta /home/usuari/.ssh) id_rsa i id_rsa.pub. El fitxer id_rsa.pub l'heu de copiar al vostre servidor dins la carpeta /home/usuari_seridor/.ssh/ renombrant-lo a authorized_keys.
usuari@client:~$ scp /home/usuari/.ssh/id_rsa.pub usuari_servidor@direccio_servidor:.ssh/authorized_keys
En cas de voler permetre l'accés des de més màquines simplement heu d'afegir les claus dins el fitxer authorized_keys del servidor perquè quedin una després de l'altre.
Un cop generat el fitxer amb ssh-keygen a la segona màquina el copiam al servidor:
usuari2@client2:~$ scp /home/usuari2/.ssh/id_rsa.pub usuari_servidor@direccio_servidor:.ssh/
I l'afegim (estant al servidor):
usuari_servidor@servidor:~$ cat ~/.ssh/id_rsa.pub >> ~/.ssh/authorized_keys.
usuari_servidor@servidor:~$ rm ~/.ssh/id_rsa.pub
Així de simple, ara cada vegada que feim un ssh, scp, sftp o munteu una carpeta amb sshfs no farà falta poseu la contrasenya!
dissabte, 1 de novembre del 2008
Instal·ladors des de USB
Quan vaig comprar el portàtil (sense lector de CD) i fins i tot abans sovint em veia amb la necessitat de posar un instal·lador o live-CD dins d'un pendrive ja fos per falta de CDs verges o de lectora en el dispositiu de destí. A més gairebé cada vegada que vull instal·lar un sistema operatiu solen haver sortit noves versions i per tant els CDs que tens només serveixen per assustar els ocells i que no es megin les cireres (o això diuen). Així doncs he arreplegat un parell de targetes de memòria (MMC-RS) i un lector USB on posaré i mantindré actualitzats els CDs de les distribucions que més empro per tal de tenir-lo sempre a mà i actualitzat.
A banda de l'estalvi de CDs també he notat que les targetes son molt més ràpides que un CD, tant en l'arrancada com en la instal·lació del sistema, degut a la seva alta velocitat de lectura (uns 15MB/s constants).
Tinc 3 targetes de 1 GB i una de 128MB. En les tres primeres hi tinc una Debian Lenny AMD64, Ubuntu 8.10 AMD64 i Ubuntu 8.10 i386 i a la de 128MB un FreeDOS 1.0, implementació 100% compatible i lliure de MS-DOS, que empro per actualitzar les BIOS dels ordinadors.
Posar els CD dins del pendrive és un joc de nens si coneixem l'exeistència del unetbootin, aquest és un programa molt senzill que basta que l'executau com a root, triau la distribució a instal·lar, el pendrive de destí i en uns minuts ho tendreu llest. Si teniu la ISO no fa falta que trieu la distribucio de la llista, simplement posar-li la ISO i el programa no l'haura de baixar.
Ara només em queda pendent investigar com es poden posar dues distribucions al mateix pendrive (sempre que hi capiguen) de arquitectures diferents i poder-les sel·leccionar desde el menú d'arrancada...
Nota: No se perquè al sobretaula (Lenny AMD64) el progament tarda uns 15 minuts en apareixer desde el moment en que l'executes... es questió de tenir paciènica...
Salut!
A banda de l'estalvi de CDs també he notat que les targetes son molt més ràpides que un CD, tant en l'arrancada com en la instal·lació del sistema, degut a la seva alta velocitat de lectura (uns 15MB/s constants).
Tinc 3 targetes de 1 GB i una de 128MB. En les tres primeres hi tinc una Debian Lenny AMD64, Ubuntu 8.10 AMD64 i Ubuntu 8.10 i386 i a la de 128MB un FreeDOS 1.0, implementació 100% compatible i lliure de MS-DOS, que empro per actualitzar les BIOS dels ordinadors.
Posar els CD dins del pendrive és un joc de nens si coneixem l'exeistència del unetbootin, aquest és un programa molt senzill que basta que l'executau com a root, triau la distribució a instal·lar, el pendrive de destí i en uns minuts ho tendreu llest. Si teniu la ISO no fa falta que trieu la distribucio de la llista, simplement posar-li la ISO i el programa no l'haura de baixar.
Ara només em queda pendent investigar com es poden posar dues distribucions al mateix pendrive (sempre que hi capiguen) de arquitectures diferents i poder-les sel·leccionar desde el menú d'arrancada...
Nota: No se perquè al sobretaula (Lenny AMD64) el progament tarda uns 15 minuts en apareixer desde el moment en que l'executes... es questió de tenir paciènica...
Salut!
diumenge, 26 d’octubre del 2008
WRT54G v5 amb DD-WRT en mode repetidor.
Ja feia un dies que no escrivia res... encare no tinc el servidor acabat, estic construint una caixa amb el material que vaig trobat i ara encare no se com "aguantar" els discs durs i la font d'alimentació.
Per no perdre les meves fabuloses habilitats literàries convé que escrigui un poc. Fa poc vaig muntar un ordinador a la meva germana que comparteix amb el meu germà. El problema es que l'ordinador està posat just a la part oposada de la casa d'on tinc el router i no arriba la senyal wifi. Vaig considerar la opció de tirar un cable però com és d'esperar és un merder, així que he decidit investigar com transformar el WRT54G en un repetidor de la senyal del D-Link 624T.
Amb els firmwares de casa no crec que es pugui fer res així que haurem de pegar mà de la fabulosa comunitat del programari lliure. El firmawre elegit és el DD-WRT per la seva senzillesa d'us, he estat temptat de posar el OpenWrt però no hi vull ni puc perdre gaire temps així que anirem a "lo fàcil", interfícies de configuració Web amb perfils ja predefinits.
Hem de tenir amb compte que el WRT54G ós la versió 5 que per qui no ho sàpiga va ser el primer de la família en no portar Linux degut a la retallada de hardware per abaratir costos (tant sols té 2 MB de memòria RAM). Això implica que hem de instal·lar la versió Micro del DD-WRT i per tant no tendrem tantes funcionalitats, tot i així en tenim moltíssimes més que amb el firmware oficial.
Abans de començar dir que tot el procés esta fet desde GNU/Linux (una Debian Lenny concretament) connectat amb un cable ethernet directament al router. No es recomeneable fer ho per wifi ni en un moment que hi pugui haver talls elèctrics ja que la interrupció de segons quina operació pot ser fatal per el router.
Començam baixant el fitxers vxworks_prep_v03 i vx_works_killer_v06 per a el·liminiar el sistema operatiu original (VxWorks) i preperar-lo per rebre el Linux. També hem de baixar la imatge del nou sistema DD-WRT, es la 24 SP1. Crec que la 23 no portava el perfil per defecte per fer de repetidor i l'hauríem de configurar a mà, cosa que no desitjam.
Un cop baixats els descomprimim:
$ unzip vxworks_prep_v03.zip
$ unzip vxworks_killer_g_v06.zip
Convé que instal·lem el paquet tftp ja que l'haurem de menester per enviar el firmware al router:
# aptitude install tftp
Es recomanable que ens assignem una ip estàtica ja que durant el procés perdrem la que ens dona el router per DHCP. Si emprau flowerpower distros com un servidor pensau a matar el Network-Manager abans de assignar-vos la IP per evitar que vos la canvii.
# kill -9 `ps aux | grep Net | awk '{ printf "%s ", $0}'`
I ens assignam una IP a poder ser del rang que sol emprar el router:
# ifconfig eth0 192.168.1.2 up
Comprovam que va bé amb un ping:
$ ping 192.168.1.1
I hauria de sortir alguna cosa com:
PING 192.168.1.1 (192.168.1.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.168.1.1: icmp_seq=1 ttl=255 time=2.99 ms
Ara toca anar a la web de configuració del router, obrim el navegador i posam 192.168.1.1 (per defecte). Si no teniu posada contrasenya la de casa es "admin"
Ara anau a la pestanya "Administration" i després "Firmware Upgrade" aquí heu de pujar el fitxer prep.bin (ja descomprimit) i pitjau aplicar. NO reinicieu el router durant el procés, esperau un minut o dos a que acabi i es torni la finestra del navegador de color blanc, llavors treis el connector de l'alimentació i el tornau a connectar.
Si tornau a accedir al a mateixa IP veureu una pantalla molt simple que vos deixa pujar un altre fitxer, ara toca posar el killer. Heu d'esperar que surti una finestra que posa Succes. Hi ha navegadors que a vegades no funcionen, anau provant, Firefox, Konqueror, Epiphany... A mi amb el Iceweasel 3.0.3-2 m'ha funcionat.
Un cop acabat (hagi sortit el Success) tornau a reiniciar el router tallant l'alimentació. El LED de power del router hauria d'estar pipellejant, es l'hora de servir el nou frimware per tftp. Obrim una consola, ens situan a la carpeta on tinguem el firmware i entrem al client de tftp.
$ tftp 192.168.1.1 69
tftp> binary
tftp> put dd-wrt.v24_micro_generic.bin
I ens dirà:
Sent 1757184 bytes in 2.5 seconds
Ara heu d'esperar que el router es reinicii tot solet, no tarda gaire, es molt important deixar que faci el proces tot sol, en cas reiniciar-lo abans d'hora tendreu un tepija papers blau i negre moníssim.
En haver esperat uns segons podeu provar d'accedir al navegador a 192.168.1.1 i trobareu la interfície del DD-WRT que us demana usuari i contrasenya...
Ja teniu el vostre flamant WRT54Gv5 amb un DD-WRT!
Ara toca fer que el Router actui com a repetidor o "Repeater Bridge", això vol dir que es conectarà a un altre router que serveix les direccions IP i repetirà la senyal wifi (amb un altre nom) a la vegada que permet que es connectin clients per els ports de xarxa cablejada. Aquest diagrama es bastant explicatiu:
A la wiki de DD-WRT estan molt ben explicades les passes a seguir per configurar el mode repetidor de manera fàcil i ràpida. Vos les pos tal qual (només he canviat la ip per defecte del router posant la 192.168.1.254, m'agrada tenir la .2 i succsesives per les meves màquines amb ip fixa):
S'ha de puntualitzar una cosa, el D-Link treia la senyal encriptada amb una WPA2, per tant un cop seguits tots els passos de la wiki de DD-WRT s'ha d'anar a "Wireless", "Security" i a la primera xarxa configurar tots els paràmetres ben igual com estan al router que emet la senyal original. A mí la WPA2 no funcionava així que ho he posat amb una WPA a seques (s'ha de canvar als dos routers). Si es vol encriptar també la senyal repetida basta configurar la segona interficie de xarxa virtual, és recomenable emprar la mateixa encriptació ja que a vegades el router no pot amb dues de diferents i menys la versió v5 del WRT que ja he dit que estava minvat de hardware.
No puc evitar comentar que la interfície m'ha encantat, la quantitat d'opcions i funcionalitats són impressionants, sincerament si fos un tècnic de Cisco-Linksys em cauria la cara de vergonya de la bírria de firmwares que fan, no hi ha punt de comparació. Els de DD-Wrt han fet una gran feina, no tant sols la que no es veu de programació (que ja em constava que estava molt bé) sinó també a nivell de Interfície i configurabilitat.
També estic impressionant de la bona documentació que tenen a la wiki tots els temes ben explicats indexats i amb molt bons diagrames. Crec que es un dels millors exemples d'una comunitat de programari lliure que es pot tocar d'aprop i veure la gran feina que fan (basta comparar el firmware del router amb el de l'original).
Si els hi voleu donar suport podeu considerar fer una donació, jo sense cap dubte n'hi pens fer una, si hagués hagut de comprar un repetidor m'hi hagués deixat un bon dineral.
Referències:
http://www.bitsum.com/openwiking/owbase/ow.asp?WRT54G5_CFE
http://dd-wrt.com/wiki/index.php/Repeater_Bridge
Per no perdre les meves fabuloses habilitats literàries convé que escrigui un poc. Fa poc vaig muntar un ordinador a la meva germana que comparteix amb el meu germà. El problema es que l'ordinador està posat just a la part oposada de la casa d'on tinc el router i no arriba la senyal wifi. Vaig considerar la opció de tirar un cable però com és d'esperar és un merder, així que he decidit investigar com transformar el WRT54G en un repetidor de la senyal del D-Link 624T.
Amb els firmwares de casa no crec que es pugui fer res així que haurem de pegar mà de la fabulosa comunitat del programari lliure. El firmawre elegit és el DD-WRT per la seva senzillesa d'us, he estat temptat de posar el OpenWrt però no hi vull ni puc perdre gaire temps així que anirem a "lo fàcil", interfícies de configuració Web amb perfils ja predefinits.
Hem de tenir amb compte que el WRT54G ós la versió 5 que per qui no ho sàpiga va ser el primer de la família en no portar Linux degut a la retallada de hardware per abaratir costos (tant sols té 2 MB de memòria RAM). Això implica que hem de instal·lar la versió Micro del DD-WRT i per tant no tendrem tantes funcionalitats, tot i així en tenim moltíssimes més que amb el firmware oficial.
Abans de començar dir que tot el procés esta fet desde GNU/Linux (una Debian Lenny concretament) connectat amb un cable ethernet directament al router. No es recomeneable fer ho per wifi ni en un moment que hi pugui haver talls elèctrics ja que la interrupció de segons quina operació pot ser fatal per el router.
Començam baixant el fitxers vxworks_prep_v03 i vx_works_killer_v06 per a el·liminiar el sistema operatiu original (VxWorks) i preperar-lo per rebre el Linux. També hem de baixar la imatge del nou sistema DD-WRT, es la 24 SP1. Crec que la 23 no portava el perfil per defecte per fer de repetidor i l'hauríem de configurar a mà, cosa que no desitjam.
Un cop baixats els descomprimim:
$ unzip vxworks_prep_v03.zip
$ unzip vxworks_killer_g_v06.zip
Convé que instal·lem el paquet tftp ja que l'haurem de menester per enviar el firmware al router:
# aptitude install tftp
Es recomanable que ens assignem una ip estàtica ja que durant el procés perdrem la que ens dona el router per DHCP. Si emprau flowerpower distros com un servidor pensau a matar el Network-Manager abans de assignar-vos la IP per evitar que vos la canvii.
# kill -9 `ps aux | grep Net | awk '{ printf "%s ", $0}'`
I ens assignam una IP a poder ser del rang que sol emprar el router:
# ifconfig eth0 192.168.1.2 up
Comprovam que va bé amb un ping:
$ ping 192.168.1.1
I hauria de sortir alguna cosa com:
PING 192.168.1.1 (192.168.1.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.168.1.1: icmp_seq=1 ttl=255 time=2.99 ms
Ara toca anar a la web de configuració del router, obrim el navegador i posam 192.168.1.1 (per defecte). Si no teniu posada contrasenya la de casa es "admin"
Ara anau a la pestanya "Administration" i després "Firmware Upgrade" aquí heu de pujar el fitxer prep.bin (ja descomprimit) i pitjau aplicar. NO reinicieu el router durant el procés, esperau un minut o dos a que acabi i es torni la finestra del navegador de color blanc, llavors treis el connector de l'alimentació i el tornau a connectar.
Si tornau a accedir al a mateixa IP veureu una pantalla molt simple que vos deixa pujar un altre fitxer, ara toca posar el killer. Heu d'esperar que surti una finestra que posa Succes. Hi ha navegadors que a vegades no funcionen, anau provant, Firefox, Konqueror, Epiphany... A mi amb el Iceweasel 3.0.3-2 m'ha funcionat.
Un cop acabat (hagi sortit el Success) tornau a reiniciar el router tallant l'alimentació. El LED de power del router hauria d'estar pipellejant, es l'hora de servir el nou frimware per tftp. Obrim una consola, ens situan a la carpeta on tinguem el firmware i entrem al client de tftp.
$ tftp 192.168.1.1 69
tftp> binary
tftp> put dd-wrt.v24_micro_generic.bin
I ens dirà:
Sent 1757184 bytes in 2.5 seconds
Ara heu d'esperar que el router es reinicii tot solet, no tarda gaire, es molt important deixar que faci el proces tot sol, en cas reiniciar-lo abans d'hora tendreu un tepija papers blau i negre moníssim.
En haver esperat uns segons podeu provar d'accedir al navegador a 192.168.1.1 i trobareu la interfície del DD-WRT que us demana usuari i contrasenya...
Ja teniu el vostre flamant WRT54Gv5 amb un DD-WRT!
Ara toca fer que el Router actui com a repetidor o "Repeater Bridge", això vol dir que es conectarà a un altre router que serveix les direccions IP i repetirà la senyal wifi (amb un altre nom) a la vegada que permet que es connectin clients per els ports de xarxa cablejada. Aquest diagrama es bastant explicatiu:
A la wiki de DD-WRT estan molt ben explicades les passes a seguir per configurar el mode repetidor de manera fàcil i ràpida. Vos les pos tal qual (només he canviat la ip per defecte del router posant la 192.168.1.254, m'agrada tenir la .2 i succsesives per les meves màquines amb ip fixa):- Open the Wireless -> Basic Settings tab
- Wireless Mode : Repeater Bridge
- Wireless Network Mode : Match Primary Router
- Wireless Network Name(SSID) : Match Primary Router
- Wireless Channel : Match Primary Router
- Wireless SSID Broadcast : Enable
- Network Configuration : Bridged
- Save Settings
- Virtual Interfaces Section
- Add
- Wireless Network Name(SSID) : Different from Primary Router
- [NOTE] - being a bridged setup and all DHCP is being done by the host AP - it is possible to use the same SSID as the Host AP for this Virtual SSID name. This will allow roaming hand-offs between the 2 units. redhawk Confirmed --ChuckMcB 00:34, 31 March 2008 (CEST)
- [NOTE2] - Some have random disconnects and/or no connection if the SSID's are the same. If one way doesn't work for you...try the other
- Wireless SSID Broadcast : Enable
- AP Isolation : Disable
- Network Configuration : Bridged
- Save Settings
- Open the Setup -> Basic Setup tab
- Connection Type will be: Disabled
- Set STP for Disabled (Enabled sometimes can cause connection problems) redhawk
- IP Address : 192.168.1.254 (Assuming Primary Router IP is 192.168.1.1)
- Mask : 255.255.255.0
- Gateway: 192.168.1.1 (again assuming Primary Router IP is 192.168.1.1)
- Assign WAN Port to Switch : Checked or Unchecked - your choice
- Save Settings
- Open the Security -> Firewall tab
- Uncheck all boxes
- Disable SP1 firewall
- Save Settings
- Open the Administration tab
- APPLY Settings
S'ha de puntualitzar una cosa, el D-Link treia la senyal encriptada amb una WPA2, per tant un cop seguits tots els passos de la wiki de DD-WRT s'ha d'anar a "Wireless", "Security" i a la primera xarxa configurar tots els paràmetres ben igual com estan al router que emet la senyal original. A mí la WPA2 no funcionava així que ho he posat amb una WPA a seques (s'ha de canvar als dos routers). Si es vol encriptar també la senyal repetida basta configurar la segona interficie de xarxa virtual, és recomenable emprar la mateixa encriptació ja que a vegades el router no pot amb dues de diferents i menys la versió v5 del WRT que ja he dit que estava minvat de hardware.
No puc evitar comentar que la interfície m'ha encantat, la quantitat d'opcions i funcionalitats són impressionants, sincerament si fos un tècnic de Cisco-Linksys em cauria la cara de vergonya de la bírria de firmwares que fan, no hi ha punt de comparació. Els de DD-Wrt han fet una gran feina, no tant sols la que no es veu de programació (que ja em constava que estava molt bé) sinó també a nivell de Interfície i configurabilitat.
També estic impressionant de la bona documentació que tenen a la wiki tots els temes ben explicats indexats i amb molt bons diagrames. Crec que es un dels millors exemples d'una comunitat de programari lliure que es pot tocar d'aprop i veure la gran feina que fan (basta comparar el firmware del router amb el de l'original).
Si els hi voleu donar suport podeu considerar fer una donació, jo sense cap dubte n'hi pens fer una, si hagués hagut de comprar un repetidor m'hi hagués deixat un bon dineral.
Referències:
http://www.bitsum.com/openwiking/owbase/ow.asp?WRT54G5_CFE
http://dd-wrt.com/wiki/index.php/Repeater_Bridge
diumenge, 5 d’octubre del 2008
F(blogger=mussolblau) = cos(t)
Vaig i venc talment una ona, ja feia dies que no escrivia res i no precisament per falta de temes... del dia 21 d'agost a ara hi ha un món, exàmens de setembre, inici de les classes, OpenPDP i un llarg etcètera. No he posat res per aquí perquè com diuen "lo bo es enemic de lo millor" i volia posar entrades ben fetes de cada una de les coses però clar fer això du temps i estava massa apassionat fent les coses com per "documentant-les".
Dels exàmens no hi ha gaire a dir, per una banda puc dir que he fet el millor setembre de la meva vida (si val ha estat el segon, tampoc és que hi hagi gaire per comparar...) aprovant dues assignatures, però si es vol cercar el costant negatiu podríem dir que ha estat un desastre si es té amb compte el nombre que n'hauria d'haver aprovat... Però això no ha impedit que agafes totes les assignatures de tercer!
En quan a l'inici de les classes tot va bastant bé tot i que l'horari es penós, dens, mal distribuït i amb solapaments, què més es pot demanar? Tot i així les assignatures en general m'agraden molt més que en cursos passats, ja veurem si opín el mateix d'aquí a uns mesos, només esper poder dedicar el temps que m'agradaria dedicar-les-os-hi (I love pronoms febles).
Continuant amb esdeveniments de l'àmbit acadèmic cal destacar que amb un parell de companys de classe, en Marc, Pau, Toni, Hugo i un servidor (vull dir jo, no una maquina dedicada que s'encarrega de... bé ja m'enteneu) hem començat un projecte anomenat OpenPDP que es una "suite" de desenvolupament per el PDP-11, una màquina dels anys 60 que els alumnes de primer de informàtica empren per a aprendre a programar en assemblador degut a la seva senzillesa (ortogonalitat); si no vaig malament en Toni en va escriure un parell de coses ja fa temps, per lo vist això de l'emulador de PDP11 es un tema recurrent en els alumnes d'informàtica, esperem que aquest arribi al final.
El tema es que per escriure i executar els programents del PDP11 s'ha d'emprar una "suite" o emulador que només esta disponible per el Mac OS 7 i aquest només el podem emprar si posam un emulador anomenat BasiliskII al nostre ordinador. Com podeu suposar tant d'emulador no es gaire còmode ja que la distribució de teclat del Mac es diferent a l'igual que la codificació dels fitxers de text. Tot això fa que la feina de "programar" i practicar amb el PDP-11 es vegi plena d'obstacles que en principi no tenen res a veure amb el que es vol aprendre. A tots ens va passar que en el moment àlgic de concentració on treus l'arrel del teu programa en assemblador resulta que no saps com re-dimonis es posa aquell miserable símbol amb el teclat del Mac i com es d'esperar en aquestes situacions perds tot el climax i poden conduir (i condueixen) a transtorns de locura transitoris, es per això decidirem escriure aquesta "suite" que permet escriure i executar directament el codi sense haver de emprar emuladors, podent editar el codi amb qualsevol editor de text i emprant la fabulosa distribució de teclat a la que estem acostumats (ah! i el clic dret del ratolí ;-) ).
El projecte el podeu trobar aquí, esta escrit en python i de moment podem dir que NO funciona, però hi ha "molta" cosa escrita i només es qüestió d'arreglar errades i picar un poc més de codi, personalment crec que el desenvolupament es molt ràpid, en qüestió de dies la cosa pot ser mínimament funcional i esperam que aquest curs els de primer ja el puguin emprar.
Ja per acabar comentar que estic muntant un servidor casolà el qual esper que d'aquí a poc sigui el protagonista d'un parell d'entrades on explicaré tant la construcció física i elecció de components (a l'igual que l'entrada del disc SSD) com la configuració de cada un dels serveis (ftp, web, proxy, email...)
Salut i fins aviat! (amem si es vere :-P)
Dels exàmens no hi ha gaire a dir, per una banda puc dir que he fet el millor setembre de la meva vida (si val ha estat el segon, tampoc és que hi hagi gaire per comparar...) aprovant dues assignatures, però si es vol cercar el costant negatiu podríem dir que ha estat un desastre si es té amb compte el nombre que n'hauria d'haver aprovat... Però això no ha impedit que agafes totes les assignatures de tercer!
En quan a l'inici de les classes tot va bastant bé tot i que l'horari es penós, dens, mal distribuït i amb solapaments, què més es pot demanar? Tot i així les assignatures en general m'agraden molt més que en cursos passats, ja veurem si opín el mateix d'aquí a uns mesos, només esper poder dedicar el temps que m'agradaria dedicar-les-os-hi (I love pronoms febles).
Continuant amb esdeveniments de l'àmbit acadèmic cal destacar que amb un parell de companys de classe, en Marc, Pau, Toni, Hugo i un servidor (vull dir jo, no una maquina dedicada que s'encarrega de... bé ja m'enteneu) hem començat un projecte anomenat OpenPDP que es una "suite" de desenvolupament per el PDP-11, una màquina dels anys 60 que els alumnes de primer de informàtica empren per a aprendre a programar en assemblador degut a la seva senzillesa (ortogonalitat); si no vaig malament en Toni en va escriure un parell de coses ja fa temps, per lo vist això de l'emulador de PDP11 es un tema recurrent en els alumnes d'informàtica, esperem que aquest arribi al final.
El tema es que per escriure i executar els programents del PDP11 s'ha d'emprar una "suite" o emulador que només esta disponible per el Mac OS 7 i aquest només el podem emprar si posam un emulador anomenat BasiliskII al nostre ordinador. Com podeu suposar tant d'emulador no es gaire còmode ja que la distribució de teclat del Mac es diferent a l'igual que la codificació dels fitxers de text. Tot això fa que la feina de "programar" i practicar amb el PDP-11 es vegi plena d'obstacles que en principi no tenen res a veure amb el que es vol aprendre. A tots ens va passar que en el moment àlgic de concentració on treus l'arrel del teu programa en assemblador resulta que no saps com re-dimonis es posa aquell miserable símbol amb el teclat del Mac i com es d'esperar en aquestes situacions perds tot el climax i poden conduir (i condueixen) a transtorns de locura transitoris, es per això decidirem escriure aquesta "suite" que permet escriure i executar directament el codi sense haver de emprar emuladors, podent editar el codi amb qualsevol editor de text i emprant la fabulosa distribució de teclat a la que estem acostumats (ah! i el clic dret del ratolí ;-) ).
El projecte el podeu trobar aquí, esta escrit en python i de moment podem dir que NO funciona, però hi ha "molta" cosa escrita i només es qüestió d'arreglar errades i picar un poc més de codi, personalment crec que el desenvolupament es molt ràpid, en qüestió de dies la cosa pot ser mínimament funcional i esperam que aquest curs els de primer ja el puguin emprar.
Ja per acabar comentar que estic muntant un servidor casolà el qual esper que d'aquí a poc sigui el protagonista d'un parell d'entrades on explicaré tant la construcció física i elecció de components (a l'igual que l'entrada del disc SSD) com la configuració de cada un dels serveis (ftp, web, proxy, email...)
Salut i fins aviat! (amem si es vere :-P)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)