dissabte, 31 de gener del 2009

G of GOD

No sóc el primer ni el darrer però a l'igual que tots no me'n puc estar... avui dia 31 de gener del 2009 ha passat. La gran G ha deixat de funcionar per uns moments! Qualsevol resultat de cerca l'advertia com una pàgina maliciosa.

Hi ha hagut moments d'histèria col·lectiva, atracaments als supermercats i demés catàstrofes naturals com tifons i volcans en erupció.

El tema s'ha arreglat en pocs moments, però... com una empresa com google pot permetre que passi una cosa així a nivell mundial? No se si hi havia cap precedent, de ser hi no el record, però sincerament la cosa m'ha fet respecte.

Aquell omnipotent i omnipresent fallant, és la caiguda d'un mite...


100px-Teclearhastalamuerte

que n'és de dolenta l'època d'exàmens... menys mal que només es tres cops per any.

dimecres, 28 de gener del 2009

Sindrome pre-examen

Doncs això si hi ha una cosa que no m'agrada son els exàmens els de capvespre, l'estudiar el mateix dia no m'agrada i no vull fer cap activitat que requereixi una gran concentració per estar descansat i concentrar a l'examen, això implica perdre un grapat d'hores.

Avui tinc l'examen de Llenguatges de Programació (a les 16:00) i bé després de dinar ja no sabia com perdre el temps i he fet això...

A veure si endevinau quin llenguatge intent representar a cada imatge :P (solució al final).

1.-
2.-

3.-

4.-

5.-

6.-

7.-

8.-

9.-


10.-






1.- /* dels comentaris amb C
2.- [ el test molt emprat a Bash
3.- Basic :P
4.- BrainFuck
5.- lambda que identifica el haskell
6.- $ del Perl
7.- :- de Prolog
8.- els famosos parèntesis de lisp
9.- Ruby
10.- Python ;)

Visca el no fer res!

dilluns, 26 de gener del 2009

Inici d'examens!

Doncs això avui comencen els exàmens! Molta sort a tots els que en tengueu.

Per celebrar-ho pos una fumada de darrera hora fruit d'haver fet l'examen d'Ampliació de Sistemes Operatius (ASO per els amics) i de dur una recalentida mental fruit del contacte amb estudiants griposos... :P (no es podrien fer els exàmens a l'estiu... a l'agost per exemple que fa mes bon temps?)




Ups... permi hauré d'agafir el...

cab http://ftp.redmond.microsoft.com/windows/ xp main-nonfree contrib-nonfree more-non-free

...al sources.list

Sort i neurones fresques!

dijous, 8 de gener del 2009

Bloc Rapishare i Megaupload

Qui no recorda aquells vells temps baixat pel·lícules i jocs per l'eDonkey?
Quan la velocitat de baixada rosava els 25kb/s s'accelerava el pols i el dit index corria cap a la tecla "Impr Pant Pet Sis" per a fer una captura de pantalla (aferrant-la al Paint) i poder fardar als amics de l'increïble pic de velocitat. Hi havia qui deia haver aconseguit baixar a 50kb/s amb una línia de sols 256kbps...

El programa estava envoltat d'un misticisme i superstició, tot de trucs irracionals per a aconseguir baixar més ràpid, fruit del desconeixement del programa i aquesta reinvenció del concepte "compartir".

Aquells dies provant servidors i cercant-ne llistes al google, ordenant-los per nombre de fitxers, d'usuaris i ping, ponderant i mirant quin semblava el més adient.

Hi ha qui abans d'això ja emprava el Napster sobre línies de 56k, on sortia més car el temps de connexió que pagar un taxi, un avió a Barcelona i després el disc compacte que no pas baixar l'àlbum d'internet.

Qui no recorda el KaZaA, aquella gairebé infinita font de spyware... o el WinMx que per baixar arxius petits anava mooolt llançat.

Després la cosa es va popularitzar de manera massiva amb l'eMule, el configuraria amb els ulls tancats, crec que els moviments de ratolí per a afegir la llista de servidors, fitxar l'ample de banda de pujada i baixada, les carpetes de destí i l'autoconnectat de l'inici estan gravat de manera permanent a la memòria muscular associada a la meva mà dreta.


En la meva experiència el seguí el torrent un protocol sens dubte curiós que discrimina fortament els arxius minotitaris però que per arxius populars aconsegueix baixar a velocitats espectaculars.

Sempre hi ha hagut el típic programa que integra les mil i una xarxes Gnutella, ed2k, FastTrack, BitTorrent... i que sembla que s'ha de menjar al món però al final sempre surt millor tenir cada programa per separat.

El compartir arxius, cultura, és una cosa ben curiosa, té un encant especial, és comparable al miracle de multiplicació dels pans i els peixos. Jo tenc una "cosa" i la don de manera massiva a tothom que la vulgui sense perdre-la. Bén igual que la famosa analogia amb les espelmes, encenc la teva espelma donant-te claror sense que s'apagui la meva.

Apurant la cosa... és fa feliç a l'altre sense deixar-ho de ser tú, és la màgia dels bits, de l'era de la informació, si, aquesta nova matèria que se'n diu informació que es pot "copiar" de tal manera que després ja no existeix el concepte "original" i "còpia", ambdós són exactament iguals i indistingibles.

Sovint el fet de compartir es perseguit per persones o organitzacions emprant qualsevol excusa però el motiu és sempre el mateix, diners, que per qui encara no ho sàpiga són un invent de l'home per tal d'organitzar les nostres transaccions i intercanvis de bens i serveis, m'atrevesc a afirmar que NO porten la felicitat, es més són dos conceptes que no tenen res a veure l'un amb l'altre, ara que com qualsevol altre parell de conceptes sempre se'ls pot vincular de qualque manera.

Perquè tot aquest escrit?
Simplement volia introduir un bloc que tenim un grup de companys que ens dedicam a compartir. Un de nosaltres ja n'ha fet un apunt i m'hi he volgut sumar. Es veu que a mesura que anava escrivint m'he posat nostàlgic... no se si serà per veure el meravellós paisatge nevat, perquè m'he deixat la carpeta amb apunts al cotxe d'un company i la feina que tenia previst fer se n'ha anat a norris o simplement perquè les dues dosis de parecetamol que he pres per intentar pal·liar el mal de cap i mal estar general m'han fet entrar en un estat místic d'inspiració. Dit això seguim...

Després del repassó de la meva historia de "compartidor" o com en diuen d'altres pirata i d'explicar el motiu per escriure l'apunt vull acabar dient com "comparteixo" o compartim aquest grup de companys, amics.

En contra del que es pensava, que les xarxes P2P serien el futur i que tot estaria descentralitzat, tornam als grans servidors amb molt d'ample de banda on es posen els fitxers. Els mateixos usuaris pugen els fitxers i posen els enllaços de descàrrega en fòrums per tal de que altres usuaris baixin els fitxers.

Darrera de tot això hi ha fortes empreses que permeten pujar fitxers de qualsevol tipus, reservant-se el dret a borrar-los, i que posen limitacions a l'usuari a l'hora de baixar-los, podent pagar a canvi d'un millor "servei".

Avantatge, les descàrregues no poden ser més ràpides amb el sentit literal de la paraula, es sol baixar sempre al màxim de la capacitat de la línia.

Desavantatge, es perd l'anonimat i s'està fermat a la voluntat d'una empresa.

Sigui com sigui les coses ara per ara van així i tampoc estan del tot malament, el més curiós es que les empreses incentiven el tràfic d'arxius donant punts intercanviables per regals o extensions de la subscripció, en definitiva diners... als usuaris que pugin fitxers que són molt descarregats.

Tots els programes abans mencionats quan l'usuari baixa un fitxer automàticament es converteix en un "compartidor" del mateix. En aquest nou esquema per posar un fitxer a compartir s'ha de fer un esforç addicional i manual, pujar l'arxiu al servidor; esforç que sols es veu compensat per la satisfacció personal de compartir o el benefici econòmic que s'obté a partir de les descàrregues que fan els altres usuaris proporcionat per l'empresa que allotja l'arxiu.


Acabant...

Ja de pas aprofit per desitjar-vos un feliç 2009 de part meva, que d'entre altres coses no s'avergonyeix, i se sent afortunat, de poder ser un pirata i membre de SollerRS.

dijous, 18 de desembre del 2008

Flash AMD64 i Debian

Venen vacances i toca centrar-se un poc, falta poc més d'un mes per examens i entrega de practiques. Me n'he adonat que darrerament he estat pensat massa en d... coses que no hauria i no he "produït" res, el pitjor d'estar pensant en aquestes coses que al final del dia només has donat voltes a un conjunt de fets i hipòtesis que no duen enlloc perdent desenes d'hores productives de feina. En el meu cas no he fet practiques, gairebé no he escrit al bloc ni tampoc m'he entretingut amb cap projecte personal, és més tinc un parell de pendents i abandonats (veure tutorials que havia de publicar del servidor).

Bé anant al tema que toca... el GNU/Linux és fantàstic, meravellós i gairebé mai dona mals de cap. Els pocs maldecaps que dona solen ser cupa de programari privatiu, ja sigui en tema de controladors (el famosos drivers fglrx de AMD/ATI) o en aquest cas el Flash.

A casa tinc una Debian Lenny (Sid congelada) de 64bits, el tema és que sovint els Flash "petaven", es quedaven en un recuadre gris o simplement anaven mooolt lents en tenir-ne un parell d'oberts. Avui he decidit i aconseguit arreglar-ho, de moment he fet un parell de proves, duc unes hores navegant i tots han funcionat. Fins i tot he obert 8 vídeos concurrents de you... eghm... tube i anaven tots fluids (no se si haurà estat casualitat, esper que duri). Per aconseguir-ho simplement he llevat el flash i l'he instal·lat de nou emprant el paquet de Adobe de 64bits, aquí ho teniu:

1.- Llevam tota la porqueria privativa antiga:
sudo apt-get -y purge nspluginwrapper
sudo apt-get -y purge flashplugin-nonfree
sudo apt-get -y purge mozilla-plugin-gnash
sudo apt-get -y purge swfdec-mozilla
sudo rm -rfd /usr/lib/nspluginwrapper
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/flashplugin-alternative.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/nsplug***
rm -rf ~/.macromedia


2.-Baixam i descomprimim la nova porqueria privativa de 64bits:
wget http://download.macromedia.com/pub/labs/flashplayer10/libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz

4.- Descomprimim
tar -xvzf libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz

3.- En el cas d'una Debian copiam l'arixu descomprimit als següents directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla-firefox/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/


3.- Per una Ubuntu el que s'hauria de fer es copiar a aquests altres directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-addons/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/

4.-I després [NOMÉS UBUNTU] instal·lar un paquet (crec que es opcional):
sudo apt-get install libflashsupport


El tutorial original es aquí:

http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=989448

Esper que aquesta vegada sigui més definitiu i no com altres vegades.

diumenge, 14 de desembre del 2008

L'etern problema de la comptatibilitat

En la informàtica, i altres camps, és vital la compatibilitat. De res serveix fer una cosa (arxiu) si després passada una fracció d'espai o temps no la pots (o poden) tornar a obrir, emprar o modificar. D'aquí surt la necessitat de tenir formats oberts i lliures que qualsevol pugui implementar en un futur i que no estiguin subjectes a cap persona o empresa que en pugui fer un abús monopolitzant aquell tipus de fitxer.

El gran èxit de moltes empreses d'informàtica han passat per aconseguir un determinat lloc en el mercat i després transformar-se en incompatibles amb tothom per així fer que la gent s'hagi de passar al seu sistema o s'hagi de complicar la vida. Aquesta gent s'aprofita dels usuaris que veuen la Informàtica com una eina i que per tant el que vol és funcionalitat al mínim esforç (perfectament comprensible).

Perquè aquest discurset?
No se... m'he aixecat amargat i cert fet m'ha fet relexionar sobre la llibertat/usabilitat...

Volia pujar uns fitxers a un servidor de hosting, els havia de xapar a trossos de menys de 100MB. El tema és que no volia emprar un format com RAR per el que he introduït i ja vaig explicar detalladament. Tampoc volia emprar cap format estrany que no coneix ni déu perquè la inteció és compartir aquests fitxers i que els pugin obrir el major nombre de persones possibles sense que s'hagin de complicar la vida, se'n diu empatia, supòs...

El primer intent de "xapar" el fitxer ha estat emprant el clàssic ZIP però resulta que els fitxers obtinguts NOMÉS els pot obrir aquell programa en concert amb que els he generat... Objectiu Llibertat aconseguit, Objectiu compatibilitat fracassat.

La intenció era trobar un format UNIVERSAL, LLIURE, independent de programa i plataforma. No l'he trobat... el més semblant ha estat el 7z:

Al final ho he xapat així:

$ 7z a -t7z -v103809024 Fitxer_desti.7z "Carpeta a comprimir i xapar"

El -v indica la mida en bytes, aquest número son 99MB (1024*1024*99)

No he trobat, ni cercat cap interfície gràfica que ho pugui fer, m'he sentit més còmode amb la negror de la terminal.

El fitxer resultant es pot descomprimir amb el 7z de GNU/Linux, només faltaria i vull suposar que amb la versió 7z de windows de la web oficial també... de fet provant la amb el wine ha funcionat.

La cosa no es tan greu... ara està en un format lliure i és relativament senzill decomprimir-lo, per tant:

Perquè fer un article, a posteiori, amb aquest to?
El problema és que qualsevol persona que vulgui fer ho desistirà per el camí, fins i tot estudiants d'informàtica a la flor de la vida preferiran emular el WinRAR o fins i tot obrir un windows renunciant a les seves llibertats per estalviar uns minuts... així doncs el problema persitirà si no s'hi posa remei.

En resum, si volem que la informàtica sigui una cosa realment útil, fàcil que no faci perdre el temps i paciència a la gent convé que es facin, difonguin i s'emprin de manera MASSIVA estàndards LLIURES per aquest tipus de coses.
Després bastarà que és faci un mínim treball d'impementació (si no està fet ja) però el quit de la questió rau en la massificació de l'ús, que sincerament no se com es pot obtenir...

Promet trencar la cara a qui em torni a dir la famosa frase de que UNIX sap triar el seus amics.

Emprau OpenOffice, emprau GIMP, emprau 7z, emprau ogg, emprau GNU/Linux i algun dia estareu tan furtrats com jo però sereu lliures de triar ser esclaus de la isolació que provoca la incompatibilitat...

Això si vull creure que algun dia els isolats seran els "altres".

divendres, 5 de desembre del 2008

Claus SSH

Com molts sabeu una gran utilitat típica dels UNIX és la Secure Shell (ssh)
que permet accedir remotament a un servidor. A banda d'això hi ha tota una gama de derivats també molt útils com el scp (secure copy) per copiar fitxers i sftp o sshfs per navegar-hi, entre d'altres.

El funcionament és senzill ssh usuari@direcció_servidor i la cosa demana una contrasenya, un cop posada tenim hi tenim una terminal (si teníem configurat el servidor ssh a la màquina remota i instal·lat el client a la local).
Si fer el login a aquell servidor és una cosa molt habitual és solen emprar claus SSH per no haver de teclejar la contrasenya cada vegada, per això existeix ssh-keygen. La idea és generar uns fitxers que es posen tant al client com al servidor per tal de que és "coneguin" i no s'hagi de demanar cada cop la contrasenya, vindria a ser com un "emparellament" que és fa entre dispositius bluetooth.

El procés és senzill (crec que és genèric per a qualsevol Debian o Ubuntu), obrim una terminal al nostre ordinador (client):

usuari@client:~$ ssh-keygen

Pitjau "Enter" a totes les opcions, els valors per defecte són bons, vos generarà dos fitxers (ambdós dins la carpeta /home/usuari/.ssh) id_rsa i id_rsa.pub. El fitxer id_rsa.pub l'heu de copiar al vostre servidor dins la carpeta /home/usuari_seridor/.ssh/ renombrant-lo a authorized_keys.

usuari@client:~$ scp /home/usuari/.ssh/id_rsa.pub usuari_servidor@direccio_servidor:.ssh/authorized_keys

En cas de voler permetre l'accés des de més màquines simplement heu d'afegir les claus dins el fitxer authorized_keys del servidor perquè quedin una després de l'altre.

Un cop generat el fitxer amb ssh-keygen a la segona màquina el copiam al servidor:

usuari2@client2:~$ scp /home/usuari2/.ssh/id_rsa.pub usuari_servidor@direccio_servidor:.ssh/

I l'afegim (estant al servidor):
usuari_servidor@servidor:~$ cat ~/.ssh/id_rsa.pub >> ~/.ssh/authorized_keys.
usuari_servidor@servidor:~$ rm ~/.ssh/id_rsa.pub


Així de simple, ara cada vegada que feim un ssh, scp, sftp o munteu una carpeta amb sshfs no farà falta poseu la contrasenya!