Venen vacances i toca centrar-se un poc, falta poc més d'un mes per examens i entrega de practiques. Me n'he adonat que darrerament he estat pensat massa en d... coses que no hauria i no he "produït" res, el pitjor d'estar pensant en aquestes coses que al final del dia només has donat voltes a un conjunt de fets i hipòtesis que no duen enlloc perdent desenes d'hores productives de feina. En el meu cas no he fet practiques, gairebé no he escrit al bloc ni tampoc m'he entretingut amb cap projecte personal, és més tinc un parell de pendents i abandonats (veure tutorials que havia de publicar del servidor).
Bé anant al tema que toca... el GNU/Linux és fantàstic, meravellós i gairebé mai dona mals de cap. Els pocs maldecaps que dona solen ser cupa de programari privatiu, ja sigui en tema de controladors (el famosos drivers fglrx de AMD/ATI) o en aquest cas el Flash.
A casa tinc una Debian Lenny (Sid congelada) de 64bits, el tema és que sovint els Flash "petaven", es quedaven en un recuadre gris o simplement anaven mooolt lents en tenir-ne un parell d'oberts. Avui he decidit i aconseguit arreglar-ho, de moment he fet un parell de proves, duc unes hores navegant i tots han funcionat. Fins i tot he obert 8 vídeos concurrents de you... eghm... tube i anaven tots fluids (no se si haurà estat casualitat, esper que duri). Per aconseguir-ho simplement he llevat el flash i l'he instal·lat de nou emprant el paquet de Adobe de 64bits, aquí ho teniu:
1.- Llevam tota la porqueria privativa antiga:
sudo apt-get -y purge nspluginwrapper
sudo apt-get -y purge flashplugin-nonfree
sudo apt-get -y purge mozilla-plugin-gnash
sudo apt-get -y purge swfdec-mozilla
sudo rm -rfd /usr/lib/nspluginwrapper
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/flashplugin-alternative.so
sudo rm -f /usr/lib/mozilla/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-addons/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/nsplug***
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/libflashplayer.so
sudo rm -f /usr/lib/iceaweasel/plugins/nsplug***
rm -rf ~/.macromedia
2.-Baixam i descomprimim la nova porqueria privativa de 64bits:
wget http://download.macromedia.com/pub/labs/flashplayer10/libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz
4.- Descomprimim
tar -xvzf libflashplayer-10.0.d20.7.linux-x86_64.so.tar.gz
3.- En el cas d'una Debian copiam l'arixu descomprimit als següents directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla-firefox/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/
3.- Per una Ubuntu el que s'hauria de fer es copiar a aquests altres directoris:
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/iceaweasel/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-addons/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/mozilla/plugins/
sudo cp libflashplayer.so /usr/lib/firefox-3.0.4/plugins/
4.-I després [NOMÉS UBUNTU] instal·lar un paquet (crec que es opcional):
sudo apt-get install libflashsupport
El tutorial original es aquí:
http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=989448
Esper que aquesta vegada sigui més definitiu i no com altres vegades.
dijous, 18 de desembre del 2008
diumenge, 14 de desembre del 2008
L'etern problema de la comptatibilitat
En la informàtica, i altres camps, és vital la compatibilitat. De res serveix fer una cosa (arxiu) si després passada una fracció d'espai o temps no la pots (o poden) tornar a obrir, emprar o modificar. D'aquí surt la necessitat de tenir formats oberts i lliures que qualsevol pugui implementar en un futur i que no estiguin subjectes a cap persona o empresa que en pugui fer un abús monopolitzant aquell tipus de fitxer.
El gran èxit de moltes empreses d'informàtica han passat per aconseguir un determinat lloc en el mercat i després transformar-se en incompatibles amb tothom per així fer que la gent s'hagi de passar al seu sistema o s'hagi de complicar la vida. Aquesta gent s'aprofita dels usuaris que veuen la Informàtica com una eina i que per tant el que vol és funcionalitat al mínim esforç (perfectament comprensible).
Perquè aquest discurset?
No se... m'he aixecat amargat i cert fet m'ha fet relexionar sobre la llibertat/usabilitat...
Volia pujar uns fitxers a un servidor de hosting, els havia de xapar a trossos de menys de 100MB. El tema és que no volia emprar un format com RAR per el que he introduït i ja vaig explicar detalladament. Tampoc volia emprar cap format estrany que no coneix ni déu perquè la inteció és compartir aquests fitxers i que els pugin obrir el major nombre de persones possibles sense que s'hagin de complicar la vida, se'n diu empatia, supòs...
El primer intent de "xapar" el fitxer ha estat emprant el clàssic ZIP però resulta que els fitxers obtinguts NOMÉS els pot obrir aquell programa en concert amb que els he generat... Objectiu Llibertat aconseguit, Objectiu compatibilitat fracassat.
La intenció era trobar un format UNIVERSAL, LLIURE, independent de programa i plataforma. No l'he trobat... el més semblant ha estat el 7z:
Al final ho he xapat així:
$ 7z a -t7z -v103809024 Fitxer_desti.7z "Carpeta a comprimir i xapar"
El -v indica la mida en bytes, aquest número son 99MB (1024*1024*99)
No he trobat, ni cercat cap interfície gràfica que ho pugui fer, m'he sentit més còmode amb la negror de la terminal.
El fitxer resultant es pot descomprimir amb el 7z de GNU/Linux, només faltaria i vull suposar que amb la versió 7z de windows de la web oficial també... de fet provant la amb el wine ha funcionat.
La cosa no es tan greu... ara està en un format lliure i és relativament senzill decomprimir-lo, per tant:
Perquè fer un article, a posteiori, amb aquest to?
El problema és que qualsevol persona que vulgui fer ho desistirà per el camí, fins i tot estudiants d'informàtica a la flor de la vida preferiran emular el WinRAR o fins i tot obrir un windows renunciant a les seves llibertats per estalviar uns minuts... així doncs el problema persitirà si no s'hi posa remei.
En resum, si volem que la informàtica sigui una cosa realment útil, fàcil que no faci perdre el temps i paciència a la gent convé que es facin, difonguin i s'emprin de manera MASSIVA estàndards LLIURES per aquest tipus de coses.
Després bastarà que és faci un mínim treball d'impementació (si no està fet ja) però el quit de la questió rau en la massificació de l'ús, que sincerament no se com es pot obtenir...
Promet trencar la cara a qui em torni a dir la famosa frase de que UNIX sap triar el seus amics.
Emprau OpenOffice, emprau GIMP, emprau 7z, emprau ogg, emprau GNU/Linux i algun dia estareu tan furtrats com jo però sereu lliures de triar ser esclaus de la isolació que provoca la incompatibilitat...
Això si vull creure que algun dia els isolats seran els "altres".
El gran èxit de moltes empreses d'informàtica han passat per aconseguir un determinat lloc en el mercat i després transformar-se en incompatibles amb tothom per així fer que la gent s'hagi de passar al seu sistema o s'hagi de complicar la vida. Aquesta gent s'aprofita dels usuaris que veuen la Informàtica com una eina i que per tant el que vol és funcionalitat al mínim esforç (perfectament comprensible).
Perquè aquest discurset?
No se... m'he aixecat amargat i cert fet m'ha fet relexionar sobre la llibertat/usabilitat...
Volia pujar uns fitxers a un servidor de hosting, els havia de xapar a trossos de menys de 100MB. El tema és que no volia emprar un format com RAR per el que he introduït i ja vaig explicar detalladament. Tampoc volia emprar cap format estrany que no coneix ni déu perquè la inteció és compartir aquests fitxers i que els pugin obrir el major nombre de persones possibles sense que s'hagin de complicar la vida, se'n diu empatia, supòs...
El primer intent de "xapar" el fitxer ha estat emprant el clàssic ZIP però resulta que els fitxers obtinguts NOMÉS els pot obrir aquell programa en concert amb que els he generat... Objectiu Llibertat aconseguit, Objectiu compatibilitat fracassat.
La intenció era trobar un format UNIVERSAL, LLIURE, independent de programa i plataforma. No l'he trobat... el més semblant ha estat el 7z:
Al final ho he xapat així:
$ 7z a -t7z -v103809024 Fitxer_desti.7z "Carpeta a comprimir i xapar"
El -v indica la mida en bytes, aquest número son 99MB (1024*1024*99)
No he trobat, ni cercat cap interfície gràfica que ho pugui fer, m'he sentit més còmode amb la negror de la terminal.
El fitxer resultant es pot descomprimir amb el 7z de GNU/Linux, només faltaria i vull suposar que amb la versió 7z de windows de la web oficial també... de fet provant la amb el wine ha funcionat.
La cosa no es tan greu... ara està en un format lliure i és relativament senzill decomprimir-lo, per tant:
Perquè fer un article, a posteiori, amb aquest to?
El problema és que qualsevol persona que vulgui fer ho desistirà per el camí, fins i tot estudiants d'informàtica a la flor de la vida preferiran emular el WinRAR o fins i tot obrir un windows renunciant a les seves llibertats per estalviar uns minuts... així doncs el problema persitirà si no s'hi posa remei.
En resum, si volem que la informàtica sigui una cosa realment útil, fàcil que no faci perdre el temps i paciència a la gent convé que es facin, difonguin i s'emprin de manera MASSIVA estàndards LLIURES per aquest tipus de coses.
Després bastarà que és faci un mínim treball d'impementació (si no està fet ja) però el quit de la questió rau en la massificació de l'ús, que sincerament no se com es pot obtenir...
Promet trencar la cara a qui em torni a dir la famosa frase de que UNIX sap triar el seus amics.
Emprau OpenOffice, emprau GIMP, emprau 7z, emprau ogg, emprau GNU/Linux i algun dia estareu tan furtrats com jo però sereu lliures de triar ser esclaus de la isolació que provoca la incompatibilitat...
Això si vull creure que algun dia els isolats seran els "altres".
divendres, 5 de desembre del 2008
Claus SSH
Com molts sabeu una gran utilitat típica dels UNIX és la Secure Shell (ssh)
que permet accedir remotament a un servidor. A banda d'això hi ha tota una gama de derivats també molt útils com el scp (secure copy) per copiar fitxers i sftp o sshfs per navegar-hi, entre d'altres.
El funcionament és senzill ssh usuari@direcció_servidor i la cosa demana una contrasenya, un cop posada tenim hi tenim una terminal (si teníem configurat el servidor ssh a la màquina remota i instal·lat el client a la local).
Si fer el login a aquell servidor és una cosa molt habitual és solen emprar claus SSH per no haver de teclejar la contrasenya cada vegada, per això existeix ssh-keygen. La idea és generar uns fitxers que es posen tant al client com al servidor per tal de que és "coneguin" i no s'hagi de demanar cada cop la contrasenya, vindria a ser com un "emparellament" que és fa entre dispositius bluetooth.
El procés és senzill (crec que és genèric per a qualsevol Debian o Ubuntu), obrim una terminal al nostre ordinador (client):
Pitjau "Enter" a totes les opcions, els valors per defecte són bons, vos generarà dos fitxers (ambdós dins la carpeta /home/usuari/.ssh) id_rsa i id_rsa.pub. El fitxer id_rsa.pub l'heu de copiar al vostre servidor dins la carpeta /home/usuari_seridor/.ssh/ renombrant-lo a authorized_keys.
En cas de voler permetre l'accés des de més màquines simplement heu d'afegir les claus dins el fitxer authorized_keys del servidor perquè quedin una després de l'altre.
Un cop generat el fitxer amb ssh-keygen a la segona màquina el copiam al servidor:
I l'afegim (estant al servidor):
Així de simple, ara cada vegada que feim un ssh, scp, sftp o munteu una carpeta amb sshfs no farà falta poseu la contrasenya!
que permet accedir remotament a un servidor. A banda d'això hi ha tota una gama de derivats també molt útils com el scp (secure copy) per copiar fitxers i sftp o sshfs per navegar-hi, entre d'altres.
El funcionament és senzill ssh usuari@direcció_servidor i la cosa demana una contrasenya, un cop posada tenim hi tenim una terminal (si teníem configurat el servidor ssh a la màquina remota i instal·lat el client a la local).
Si fer el login a aquell servidor és una cosa molt habitual és solen emprar claus SSH per no haver de teclejar la contrasenya cada vegada, per això existeix ssh-keygen. La idea és generar uns fitxers que es posen tant al client com al servidor per tal de que és "coneguin" i no s'hagi de demanar cada cop la contrasenya, vindria a ser com un "emparellament" que és fa entre dispositius bluetooth.
El procés és senzill (crec que és genèric per a qualsevol Debian o Ubuntu), obrim una terminal al nostre ordinador (client):
usuari@client:~$ ssh-keygen
Pitjau "Enter" a totes les opcions, els valors per defecte són bons, vos generarà dos fitxers (ambdós dins la carpeta /home/usuari/.ssh) id_rsa i id_rsa.pub. El fitxer id_rsa.pub l'heu de copiar al vostre servidor dins la carpeta /home/usuari_seridor/.ssh/ renombrant-lo a authorized_keys.
usuari@client:~$ scp /home/usuari/.ssh/id_rsa.pub usuari_servidor@direccio_servidor:.ssh/authorized_keys
En cas de voler permetre l'accés des de més màquines simplement heu d'afegir les claus dins el fitxer authorized_keys del servidor perquè quedin una després de l'altre.
Un cop generat el fitxer amb ssh-keygen a la segona màquina el copiam al servidor:
usuari2@client2:~$ scp /home/usuari2/.ssh/id_rsa.pub usuari_servidor@direccio_servidor:.ssh/
I l'afegim (estant al servidor):
usuari_servidor@servidor:~$ cat ~/.ssh/id_rsa.pub >> ~/.ssh/authorized_keys.
usuari_servidor@servidor:~$ rm ~/.ssh/id_rsa.pub
Així de simple, ara cada vegada que feim un ssh, scp, sftp o munteu una carpeta amb sshfs no farà falta poseu la contrasenya!
dissabte, 1 de novembre del 2008
Instal·ladors des de USB
Quan vaig comprar el portàtil (sense lector de CD) i fins i tot abans sovint em veia amb la necessitat de posar un instal·lador o live-CD dins d'un pendrive ja fos per falta de CDs verges o de lectora en el dispositiu de destí. A més gairebé cada vegada que vull instal·lar un sistema operatiu solen haver sortit noves versions i per tant els CDs que tens només serveixen per assustar els ocells i que no es megin les cireres (o això diuen). Així doncs he arreplegat un parell de targetes de memòria (MMC-RS) i un lector USB on posaré i mantindré actualitzats els CDs de les distribucions que més empro per tal de tenir-lo sempre a mà i actualitzat.
A banda de l'estalvi de CDs també he notat que les targetes son molt més ràpides que un CD, tant en l'arrancada com en la instal·lació del sistema, degut a la seva alta velocitat de lectura (uns 15MB/s constants).
Tinc 3 targetes de 1 GB i una de 128MB. En les tres primeres hi tinc una Debian Lenny AMD64, Ubuntu 8.10 AMD64 i Ubuntu 8.10 i386 i a la de 128MB un FreeDOS 1.0, implementació 100% compatible i lliure de MS-DOS, que empro per actualitzar les BIOS dels ordinadors.
Posar els CD dins del pendrive és un joc de nens si coneixem l'exeistència del unetbootin, aquest és un programa molt senzill que basta que l'executau com a root, triau la distribució a instal·lar, el pendrive de destí i en uns minuts ho tendreu llest. Si teniu la ISO no fa falta que trieu la distribucio de la llista, simplement posar-li la ISO i el programa no l'haura de baixar.
Ara només em queda pendent investigar com es poden posar dues distribucions al mateix pendrive (sempre que hi capiguen) de arquitectures diferents i poder-les sel·leccionar desde el menú d'arrancada...
Nota: No se perquè al sobretaula (Lenny AMD64) el progament tarda uns 15 minuts en apareixer desde el moment en que l'executes... es questió de tenir paciènica...
Salut!
A banda de l'estalvi de CDs també he notat que les targetes son molt més ràpides que un CD, tant en l'arrancada com en la instal·lació del sistema, degut a la seva alta velocitat de lectura (uns 15MB/s constants).
Tinc 3 targetes de 1 GB i una de 128MB. En les tres primeres hi tinc una Debian Lenny AMD64, Ubuntu 8.10 AMD64 i Ubuntu 8.10 i386 i a la de 128MB un FreeDOS 1.0, implementació 100% compatible i lliure de MS-DOS, que empro per actualitzar les BIOS dels ordinadors.
Posar els CD dins del pendrive és un joc de nens si coneixem l'exeistència del unetbootin, aquest és un programa molt senzill que basta que l'executau com a root, triau la distribució a instal·lar, el pendrive de destí i en uns minuts ho tendreu llest. Si teniu la ISO no fa falta que trieu la distribucio de la llista, simplement posar-li la ISO i el programa no l'haura de baixar.
Ara només em queda pendent investigar com es poden posar dues distribucions al mateix pendrive (sempre que hi capiguen) de arquitectures diferents i poder-les sel·leccionar desde el menú d'arrancada...
Nota: No se perquè al sobretaula (Lenny AMD64) el progament tarda uns 15 minuts en apareixer desde el moment en que l'executes... es questió de tenir paciènica...
Salut!
diumenge, 26 d’octubre del 2008
WRT54G v5 amb DD-WRT en mode repetidor.
Ja feia un dies que no escrivia res... encare no tinc el servidor acabat, estic construint una caixa amb el material que vaig trobat i ara encare no se com "aguantar" els discs durs i la font d'alimentació.
Per no perdre les meves fabuloses habilitats literàries convé que escrigui un poc. Fa poc vaig muntar un ordinador a la meva germana que comparteix amb el meu germà. El problema es que l'ordinador està posat just a la part oposada de la casa d'on tinc el router i no arriba la senyal wifi. Vaig considerar la opció de tirar un cable però com és d'esperar és un merder, així que he decidit investigar com transformar el WRT54G en un repetidor de la senyal del D-Link 624T.
Amb els firmwares de casa no crec que es pugui fer res així que haurem de pegar mà de la fabulosa comunitat del programari lliure. El firmawre elegit és el DD-WRT per la seva senzillesa d'us, he estat temptat de posar el OpenWrt però no hi vull ni puc perdre gaire temps així que anirem a "lo fàcil", interfícies de configuració Web amb perfils ja predefinits.
Hem de tenir amb compte que el WRT54G ós la versió 5 que per qui no ho sàpiga va ser el primer de la família en no portar Linux degut a la retallada de hardware per abaratir costos (tant sols té 2 MB de memòria RAM). Això implica que hem de instal·lar la versió Micro del DD-WRT i per tant no tendrem tantes funcionalitats, tot i així en tenim moltíssimes més que amb el firmware oficial.
Abans de començar dir que tot el procés esta fet desde GNU/Linux (una Debian Lenny concretament) connectat amb un cable ethernet directament al router. No es recomeneable fer ho per wifi ni en un moment que hi pugui haver talls elèctrics ja que la interrupció de segons quina operació pot ser fatal per el router.
Començam baixant el fitxers vxworks_prep_v03 i vx_works_killer_v06 per a el·liminiar el sistema operatiu original (VxWorks) i preperar-lo per rebre el Linux. També hem de baixar la imatge del nou sistema DD-WRT, es la 24 SP1. Crec que la 23 no portava el perfil per defecte per fer de repetidor i l'hauríem de configurar a mà, cosa que no desitjam.
Un cop baixats els descomprimim:
$ unzip vxworks_prep_v03.zip
$ unzip vxworks_killer_g_v06.zip
Convé que instal·lem el paquet tftp ja que l'haurem de menester per enviar el firmware al router:
# aptitude install tftp
Es recomanable que ens assignem una ip estàtica ja que durant el procés perdrem la que ens dona el router per DHCP. Si emprau flowerpower distros com un servidor pensau a matar el Network-Manager abans de assignar-vos la IP per evitar que vos la canvii.
# kill -9 `ps aux | grep Net | awk '{ printf "%s ", $0}'`
I ens assignam una IP a poder ser del rang que sol emprar el router:
# ifconfig eth0 192.168.1.2 up
Comprovam que va bé amb un ping:
$ ping 192.168.1.1
I hauria de sortir alguna cosa com:
PING 192.168.1.1 (192.168.1.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.168.1.1: icmp_seq=1 ttl=255 time=2.99 ms
Ara toca anar a la web de configuració del router, obrim el navegador i posam 192.168.1.1 (per defecte). Si no teniu posada contrasenya la de casa es "admin"
Ara anau a la pestanya "Administration" i després "Firmware Upgrade" aquí heu de pujar el fitxer prep.bin (ja descomprimit) i pitjau aplicar. NO reinicieu el router durant el procés, esperau un minut o dos a que acabi i es torni la finestra del navegador de color blanc, llavors treis el connector de l'alimentació i el tornau a connectar.
Si tornau a accedir al a mateixa IP veureu una pantalla molt simple que vos deixa pujar un altre fitxer, ara toca posar el killer. Heu d'esperar que surti una finestra que posa Succes. Hi ha navegadors que a vegades no funcionen, anau provant, Firefox, Konqueror, Epiphany... A mi amb el Iceweasel 3.0.3-2 m'ha funcionat.
Un cop acabat (hagi sortit el Success) tornau a reiniciar el router tallant l'alimentació. El LED de power del router hauria d'estar pipellejant, es l'hora de servir el nou frimware per tftp. Obrim una consola, ens situan a la carpeta on tinguem el firmware i entrem al client de tftp.
$ tftp 192.168.1.1 69
tftp> binary
tftp> put dd-wrt.v24_micro_generic.bin
I ens dirà:
Sent 1757184 bytes in 2.5 seconds
Ara heu d'esperar que el router es reinicii tot solet, no tarda gaire, es molt important deixar que faci el proces tot sol, en cas reiniciar-lo abans d'hora tendreu un tepija papers blau i negre moníssim.
En haver esperat uns segons podeu provar d'accedir al navegador a 192.168.1.1 i trobareu la interfície del DD-WRT que us demana usuari i contrasenya...
Ja teniu el vostre flamant WRT54Gv5 amb un DD-WRT!
Ara toca fer que el Router actui com a repetidor o "Repeater Bridge", això vol dir que es conectarà a un altre router que serveix les direccions IP i repetirà la senyal wifi (amb un altre nom) a la vegada que permet que es connectin clients per els ports de xarxa cablejada. Aquest diagrama es bastant explicatiu:
A la wiki de DD-WRT estan molt ben explicades les passes a seguir per configurar el mode repetidor de manera fàcil i ràpida. Vos les pos tal qual (només he canviat la ip per defecte del router posant la 192.168.1.254, m'agrada tenir la .2 i succsesives per les meves màquines amb ip fixa):
S'ha de puntualitzar una cosa, el D-Link treia la senyal encriptada amb una WPA2, per tant un cop seguits tots els passos de la wiki de DD-WRT s'ha d'anar a "Wireless", "Security" i a la primera xarxa configurar tots els paràmetres ben igual com estan al router que emet la senyal original. A mí la WPA2 no funcionava així que ho he posat amb una WPA a seques (s'ha de canvar als dos routers). Si es vol encriptar també la senyal repetida basta configurar la segona interficie de xarxa virtual, és recomenable emprar la mateixa encriptació ja que a vegades el router no pot amb dues de diferents i menys la versió v5 del WRT que ja he dit que estava minvat de hardware.
No puc evitar comentar que la interfície m'ha encantat, la quantitat d'opcions i funcionalitats són impressionants, sincerament si fos un tècnic de Cisco-Linksys em cauria la cara de vergonya de la bírria de firmwares que fan, no hi ha punt de comparació. Els de DD-Wrt han fet una gran feina, no tant sols la que no es veu de programació (que ja em constava que estava molt bé) sinó també a nivell de Interfície i configurabilitat.
També estic impressionant de la bona documentació que tenen a la wiki tots els temes ben explicats indexats i amb molt bons diagrames. Crec que es un dels millors exemples d'una comunitat de programari lliure que es pot tocar d'aprop i veure la gran feina que fan (basta comparar el firmware del router amb el de l'original).
Si els hi voleu donar suport podeu considerar fer una donació, jo sense cap dubte n'hi pens fer una, si hagués hagut de comprar un repetidor m'hi hagués deixat un bon dineral.
Referències:
http://www.bitsum.com/openwiking/owbase/ow.asp?WRT54G5_CFE
http://dd-wrt.com/wiki/index.php/Repeater_Bridge
Per no perdre les meves fabuloses habilitats literàries convé que escrigui un poc. Fa poc vaig muntar un ordinador a la meva germana que comparteix amb el meu germà. El problema es que l'ordinador està posat just a la part oposada de la casa d'on tinc el router i no arriba la senyal wifi. Vaig considerar la opció de tirar un cable però com és d'esperar és un merder, així que he decidit investigar com transformar el WRT54G en un repetidor de la senyal del D-Link 624T.
Amb els firmwares de casa no crec que es pugui fer res així que haurem de pegar mà de la fabulosa comunitat del programari lliure. El firmawre elegit és el DD-WRT per la seva senzillesa d'us, he estat temptat de posar el OpenWrt però no hi vull ni puc perdre gaire temps així que anirem a "lo fàcil", interfícies de configuració Web amb perfils ja predefinits.
Hem de tenir amb compte que el WRT54G ós la versió 5 que per qui no ho sàpiga va ser el primer de la família en no portar Linux degut a la retallada de hardware per abaratir costos (tant sols té 2 MB de memòria RAM). Això implica que hem de instal·lar la versió Micro del DD-WRT i per tant no tendrem tantes funcionalitats, tot i així en tenim moltíssimes més que amb el firmware oficial.
Abans de començar dir que tot el procés esta fet desde GNU/Linux (una Debian Lenny concretament) connectat amb un cable ethernet directament al router. No es recomeneable fer ho per wifi ni en un moment que hi pugui haver talls elèctrics ja que la interrupció de segons quina operació pot ser fatal per el router.
Començam baixant el fitxers vxworks_prep_v03 i vx_works_killer_v06 per a el·liminiar el sistema operatiu original (VxWorks) i preperar-lo per rebre el Linux. També hem de baixar la imatge del nou sistema DD-WRT, es la 24 SP1. Crec que la 23 no portava el perfil per defecte per fer de repetidor i l'hauríem de configurar a mà, cosa que no desitjam.
Un cop baixats els descomprimim:
$ unzip vxworks_prep_v03.zip
$ unzip vxworks_killer_g_v06.zip
Convé que instal·lem el paquet tftp ja que l'haurem de menester per enviar el firmware al router:
# aptitude install tftp
Es recomanable que ens assignem una ip estàtica ja que durant el procés perdrem la que ens dona el router per DHCP. Si emprau flowerpower distros com un servidor pensau a matar el Network-Manager abans de assignar-vos la IP per evitar que vos la canvii.
# kill -9 `ps aux | grep Net | awk '{ printf "%s ", $0}'`
I ens assignam una IP a poder ser del rang que sol emprar el router:
# ifconfig eth0 192.168.1.2 up
Comprovam que va bé amb un ping:
$ ping 192.168.1.1
I hauria de sortir alguna cosa com:
PING 192.168.1.1 (192.168.1.1) 56(84) bytes of data.
64 bytes from 192.168.1.1: icmp_seq=1 ttl=255 time=2.99 ms
Ara toca anar a la web de configuració del router, obrim el navegador i posam 192.168.1.1 (per defecte). Si no teniu posada contrasenya la de casa es "admin"
Ara anau a la pestanya "Administration" i després "Firmware Upgrade" aquí heu de pujar el fitxer prep.bin (ja descomprimit) i pitjau aplicar. NO reinicieu el router durant el procés, esperau un minut o dos a que acabi i es torni la finestra del navegador de color blanc, llavors treis el connector de l'alimentació i el tornau a connectar.
Si tornau a accedir al a mateixa IP veureu una pantalla molt simple que vos deixa pujar un altre fitxer, ara toca posar el killer. Heu d'esperar que surti una finestra que posa Succes. Hi ha navegadors que a vegades no funcionen, anau provant, Firefox, Konqueror, Epiphany... A mi amb el Iceweasel 3.0.3-2 m'ha funcionat.
Un cop acabat (hagi sortit el Success) tornau a reiniciar el router tallant l'alimentació. El LED de power del router hauria d'estar pipellejant, es l'hora de servir el nou frimware per tftp. Obrim una consola, ens situan a la carpeta on tinguem el firmware i entrem al client de tftp.
$ tftp 192.168.1.1 69
tftp> binary
tftp> put dd-wrt.v24_micro_generic.bin
I ens dirà:
Sent 1757184 bytes in 2.5 seconds
Ara heu d'esperar que el router es reinicii tot solet, no tarda gaire, es molt important deixar que faci el proces tot sol, en cas reiniciar-lo abans d'hora tendreu un tepija papers blau i negre moníssim.
En haver esperat uns segons podeu provar d'accedir al navegador a 192.168.1.1 i trobareu la interfície del DD-WRT que us demana usuari i contrasenya...
Ja teniu el vostre flamant WRT54Gv5 amb un DD-WRT!
Ara toca fer que el Router actui com a repetidor o "Repeater Bridge", això vol dir que es conectarà a un altre router que serveix les direccions IP i repetirà la senyal wifi (amb un altre nom) a la vegada que permet que es connectin clients per els ports de xarxa cablejada. Aquest diagrama es bastant explicatiu:
A la wiki de DD-WRT estan molt ben explicades les passes a seguir per configurar el mode repetidor de manera fàcil i ràpida. Vos les pos tal qual (només he canviat la ip per defecte del router posant la 192.168.1.254, m'agrada tenir la .2 i succsesives per les meves màquines amb ip fixa):- Open the Wireless -> Basic Settings tab
- Wireless Mode : Repeater Bridge
- Wireless Network Mode : Match Primary Router
- Wireless Network Name(SSID) : Match Primary Router
- Wireless Channel : Match Primary Router
- Wireless SSID Broadcast : Enable
- Network Configuration : Bridged
- Save Settings
- Virtual Interfaces Section
- Add
- Wireless Network Name(SSID) : Different from Primary Router
- [NOTE] - being a bridged setup and all DHCP is being done by the host AP - it is possible to use the same SSID as the Host AP for this Virtual SSID name. This will allow roaming hand-offs between the 2 units. redhawk Confirmed --ChuckMcB 00:34, 31 March 2008 (CEST)
- [NOTE2] - Some have random disconnects and/or no connection if the SSID's are the same. If one way doesn't work for you...try the other
- Wireless SSID Broadcast : Enable
- AP Isolation : Disable
- Network Configuration : Bridged
- Save Settings
- Open the Setup -> Basic Setup tab
- Connection Type will be: Disabled
- Set STP for Disabled (Enabled sometimes can cause connection problems) redhawk
- IP Address : 192.168.1.254 (Assuming Primary Router IP is 192.168.1.1)
- Mask : 255.255.255.0
- Gateway: 192.168.1.1 (again assuming Primary Router IP is 192.168.1.1)
- Assign WAN Port to Switch : Checked or Unchecked - your choice
- Save Settings
- Open the Security -> Firewall tab
- Uncheck all boxes
- Disable SP1 firewall
- Save Settings
- Open the Administration tab
- APPLY Settings
S'ha de puntualitzar una cosa, el D-Link treia la senyal encriptada amb una WPA2, per tant un cop seguits tots els passos de la wiki de DD-WRT s'ha d'anar a "Wireless", "Security" i a la primera xarxa configurar tots els paràmetres ben igual com estan al router que emet la senyal original. A mí la WPA2 no funcionava així que ho he posat amb una WPA a seques (s'ha de canvar als dos routers). Si es vol encriptar també la senyal repetida basta configurar la segona interficie de xarxa virtual, és recomenable emprar la mateixa encriptació ja que a vegades el router no pot amb dues de diferents i menys la versió v5 del WRT que ja he dit que estava minvat de hardware.
No puc evitar comentar que la interfície m'ha encantat, la quantitat d'opcions i funcionalitats són impressionants, sincerament si fos un tècnic de Cisco-Linksys em cauria la cara de vergonya de la bírria de firmwares que fan, no hi ha punt de comparació. Els de DD-Wrt han fet una gran feina, no tant sols la que no es veu de programació (que ja em constava que estava molt bé) sinó també a nivell de Interfície i configurabilitat.
També estic impressionant de la bona documentació que tenen a la wiki tots els temes ben explicats indexats i amb molt bons diagrames. Crec que es un dels millors exemples d'una comunitat de programari lliure que es pot tocar d'aprop i veure la gran feina que fan (basta comparar el firmware del router amb el de l'original).
Si els hi voleu donar suport podeu considerar fer una donació, jo sense cap dubte n'hi pens fer una, si hagués hagut de comprar un repetidor m'hi hagués deixat un bon dineral.
Referències:
http://www.bitsum.com/openwiking/owbase/ow.asp?WRT54G5_CFE
http://dd-wrt.com/wiki/index.php/Repeater_Bridge
diumenge, 5 d’octubre del 2008
F(blogger=mussolblau) = cos(t)
Vaig i venc talment una ona, ja feia dies que no escrivia res i no precisament per falta de temes... del dia 21 d'agost a ara hi ha un món, exàmens de setembre, inici de les classes, OpenPDP i un llarg etcètera. No he posat res per aquí perquè com diuen "lo bo es enemic de lo millor" i volia posar entrades ben fetes de cada una de les coses però clar fer això du temps i estava massa apassionat fent les coses com per "documentant-les".
Dels exàmens no hi ha gaire a dir, per una banda puc dir que he fet el millor setembre de la meva vida (si val ha estat el segon, tampoc és que hi hagi gaire per comparar...) aprovant dues assignatures, però si es vol cercar el costant negatiu podríem dir que ha estat un desastre si es té amb compte el nombre que n'hauria d'haver aprovat... Però això no ha impedit que agafes totes les assignatures de tercer!
En quan a l'inici de les classes tot va bastant bé tot i que l'horari es penós, dens, mal distribuït i amb solapaments, què més es pot demanar? Tot i així les assignatures en general m'agraden molt més que en cursos passats, ja veurem si opín el mateix d'aquí a uns mesos, només esper poder dedicar el temps que m'agradaria dedicar-les-os-hi (I love pronoms febles).
Continuant amb esdeveniments de l'àmbit acadèmic cal destacar que amb un parell de companys de classe, en Marc, Pau, Toni, Hugo i un servidor (vull dir jo, no una maquina dedicada que s'encarrega de... bé ja m'enteneu) hem començat un projecte anomenat OpenPDP que es una "suite" de desenvolupament per el PDP-11, una màquina dels anys 60 que els alumnes de primer de informàtica empren per a aprendre a programar en assemblador degut a la seva senzillesa (ortogonalitat); si no vaig malament en Toni en va escriure un parell de coses ja fa temps, per lo vist això de l'emulador de PDP11 es un tema recurrent en els alumnes d'informàtica, esperem que aquest arribi al final.
El tema es que per escriure i executar els programents del PDP11 s'ha d'emprar una "suite" o emulador que només esta disponible per el Mac OS 7 i aquest només el podem emprar si posam un emulador anomenat BasiliskII al nostre ordinador. Com podeu suposar tant d'emulador no es gaire còmode ja que la distribució de teclat del Mac es diferent a l'igual que la codificació dels fitxers de text. Tot això fa que la feina de "programar" i practicar amb el PDP-11 es vegi plena d'obstacles que en principi no tenen res a veure amb el que es vol aprendre. A tots ens va passar que en el moment àlgic de concentració on treus l'arrel del teu programa en assemblador resulta que no saps com re-dimonis es posa aquell miserable símbol amb el teclat del Mac i com es d'esperar en aquestes situacions perds tot el climax i poden conduir (i condueixen) a transtorns de locura transitoris, es per això decidirem escriure aquesta "suite" que permet escriure i executar directament el codi sense haver de emprar emuladors, podent editar el codi amb qualsevol editor de text i emprant la fabulosa distribució de teclat a la que estem acostumats (ah! i el clic dret del ratolí ;-) ).
El projecte el podeu trobar aquí, esta escrit en python i de moment podem dir que NO funciona, però hi ha "molta" cosa escrita i només es qüestió d'arreglar errades i picar un poc més de codi, personalment crec que el desenvolupament es molt ràpid, en qüestió de dies la cosa pot ser mínimament funcional i esperam que aquest curs els de primer ja el puguin emprar.
Ja per acabar comentar que estic muntant un servidor casolà el qual esper que d'aquí a poc sigui el protagonista d'un parell d'entrades on explicaré tant la construcció física i elecció de components (a l'igual que l'entrada del disc SSD) com la configuració de cada un dels serveis (ftp, web, proxy, email...)
Salut i fins aviat! (amem si es vere :-P)
Dels exàmens no hi ha gaire a dir, per una banda puc dir que he fet el millor setembre de la meva vida (si val ha estat el segon, tampoc és que hi hagi gaire per comparar...) aprovant dues assignatures, però si es vol cercar el costant negatiu podríem dir que ha estat un desastre si es té amb compte el nombre que n'hauria d'haver aprovat... Però això no ha impedit que agafes totes les assignatures de tercer!
En quan a l'inici de les classes tot va bastant bé tot i que l'horari es penós, dens, mal distribuït i amb solapaments, què més es pot demanar? Tot i així les assignatures en general m'agraden molt més que en cursos passats, ja veurem si opín el mateix d'aquí a uns mesos, només esper poder dedicar el temps que m'agradaria dedicar-les-os-hi (I love pronoms febles).
Continuant amb esdeveniments de l'àmbit acadèmic cal destacar que amb un parell de companys de classe, en Marc, Pau, Toni, Hugo i un servidor (vull dir jo, no una maquina dedicada que s'encarrega de... bé ja m'enteneu) hem començat un projecte anomenat OpenPDP que es una "suite" de desenvolupament per el PDP-11, una màquina dels anys 60 que els alumnes de primer de informàtica empren per a aprendre a programar en assemblador degut a la seva senzillesa (ortogonalitat); si no vaig malament en Toni en va escriure un parell de coses ja fa temps, per lo vist això de l'emulador de PDP11 es un tema recurrent en els alumnes d'informàtica, esperem que aquest arribi al final.
El tema es que per escriure i executar els programents del PDP11 s'ha d'emprar una "suite" o emulador que només esta disponible per el Mac OS 7 i aquest només el podem emprar si posam un emulador anomenat BasiliskII al nostre ordinador. Com podeu suposar tant d'emulador no es gaire còmode ja que la distribució de teclat del Mac es diferent a l'igual que la codificació dels fitxers de text. Tot això fa que la feina de "programar" i practicar amb el PDP-11 es vegi plena d'obstacles que en principi no tenen res a veure amb el que es vol aprendre. A tots ens va passar que en el moment àlgic de concentració on treus l'arrel del teu programa en assemblador resulta que no saps com re-dimonis es posa aquell miserable símbol amb el teclat del Mac i com es d'esperar en aquestes situacions perds tot el climax i poden conduir (i condueixen) a transtorns de locura transitoris, es per això decidirem escriure aquesta "suite" que permet escriure i executar directament el codi sense haver de emprar emuladors, podent editar el codi amb qualsevol editor de text i emprant la fabulosa distribució de teclat a la que estem acostumats (ah! i el clic dret del ratolí ;-) ).
El projecte el podeu trobar aquí, esta escrit en python i de moment podem dir que NO funciona, però hi ha "molta" cosa escrita i només es qüestió d'arreglar errades i picar un poc més de codi, personalment crec que el desenvolupament es molt ràpid, en qüestió de dies la cosa pot ser mínimament funcional i esperam que aquest curs els de primer ja el puguin emprar.
Ja per acabar comentar que estic muntant un servidor casolà el qual esper que d'aquí a poc sigui el protagonista d'un parell d'entrades on explicaré tant la construcció física i elecció de components (a l'igual que l'entrada del disc SSD) com la configuració de cada un dels serveis (ftp, web, proxy, email...)
Salut i fins aviat! (amem si es vere :-P)
dijous, 21 d’agost del 2008
Escopinada Lug N011
Com ja havia comentat n'estava un poc tip del Dell M1330, era un bon portàtil però no era el que havia de menester, massa potencia i pes, així que l'he venut per eBay. D'aquesta experiència n'he apres una cosa molt important...
Els de eBay son uns valents fills de la gran p... una dona que fuma i te tracta de tu. Cobren comissions per tot, en principi quan vaig posar el portàtil a vendre hi havia l'opció de pagar un parell d'euros més per a la publicació de l'anunci en lloc de que et cobressin una comissió en vendre l'article. L'avantatge de la comissió es que si no vens l'article gairebé no pagues res de l'anunci.
Total que vaig triar l'opció de pagar un poc més per a que després no hi hagués comissió (que ascendia a uns 30€), però se l'han cobrat igualment sense avisar de res... entre comissió i publicació de l'article son uns 40€, el més interessant es que m'ho han dit 5 dies després de vendre el portàtil i per enlloc de la compta d'eBay es pot veure aquesta xifra, o no ho he sabut trobar, el cas es que segueixen una política d'ocultació bastant sospitosa...
El mes divertit es quan la meva innocent ment creia que ja tot havia acabat descobresc que a l'hora de transferir els doblers des de PayPal (també d'els creadors de eBay) a la meva compta bancària PayPal em va informar que per manejar tal inmensíssima quantitat de doblers havia de transformar-me en usuari premium. Fer-se premium significa que acceptes regalar a PayPal un 3% de l'import de cada operació. Total que em varen clavar 20 i pico euracos per transferir els diners al banc... si senyor això es fer negoci per la xarxa i no com els pringats que s'autocliquen l'adsense...
Bé després de contar l'insatisfactòria historia de la venta ve la gloriosa historia de la compra...
El cas es que no em podia estar sense portàtil i evidentment com a bon consumista compulsiu amb un mínim de prestigi ja tenia ullat un portàtil abans de vendre el que tenia... la màgia es que el portàtil elegit no es mes car ni més potent que el que tenia, amb la qual cosa encare he sortit guanyant.
La joia successora de la corona es l'Ahtec (es pronuncia com quan cau un pel búbic a terra) LUG N011, també conegut com MSI Wind. Per els que no el conegueu es un ultraportatil (1.14 kg de pes) amb una pantalla de 10" i un procesador de baix consum Intel Atom.
La compra ha estat senzillísima dia 19 hem vaig registrar a la pagina d'Ahtec, vaig fer la comanda i la transferència. En aquell moment m'informaren que acabaven de rebre estoc del portàtil i que segurament dilluns dia 25 el tindria a casa. Però ahir em varen comunicar que ja havien enviat el paquet per Seur a 72h, el mes divertit es que ha arribat en 24 però bé no tenc intenció de denunciarlos per mentiders...
Com es d'esperar dins de les pròximes hores publicaré una guia d'instal·lació de GNU/Linux al portàtil, la distribució que he triat es la Ubuntu Netbook Remix (una Ubuntu corrent amb un parell de paquets addicionals) la gracia de la instal·lació es que es fa des de un pendrive perquè el portàtil no te lector de CD.
El portàtil per defecte ve amb una SuSe 10 que m'ha impressionat moltissim, esta molt ben configurada i duu una barbaritat de programari increible, jocs, edició de video, programari per capturar des de la webcam i un llarguissim etcétera, el problema es que no te l'aptitude i que personalment m'he acostumat a emprar Debian i derivats, però insistesc en que la SuSe es impressionant la recoman a qualsevol usuari no iniciat a GNU/Linux.
En general el portàtil es genial, es veu molt mes ben robust i ben acabat que el M1330 només hi ha dues coses que no m'agraden:
La pantalla no acaba de mostrar be els colors clars (blanc, gris), estic acosumat a pantalles brillants i trop que aquesta pantalla mate (com moltes altres) dona una sensació de color granulat, com si hi hagués piquets d'altres tonalitats, ara que tal vegada son els meus ulls que fallen, tampoc seria el primer cop...
L'altre punt en contra (i molt fàcil d'arreglar) es el cable del carregador (el carregador esta be perque es petitó), però el cable que va del carregador a l'endoll de la paret es bastant més llarg de l'habitual, tant que es més voluminós i pesat que el propi carregador, sort que es un d'aquests cables que venen apart del carregador i es poden canviar.
Actualització: El portàtil el vaig comprar a la tenda d'Ahtec amb link inclòs.
Els de eBay son uns valents fills de la gran p... una dona que fuma i te tracta de tu. Cobren comissions per tot, en principi quan vaig posar el portàtil a vendre hi havia l'opció de pagar un parell d'euros més per a la publicació de l'anunci en lloc de que et cobressin una comissió en vendre l'article. L'avantatge de la comissió es que si no vens l'article gairebé no pagues res de l'anunci.
Total que vaig triar l'opció de pagar un poc més per a que després no hi hagués comissió (que ascendia a uns 30€), però se l'han cobrat igualment sense avisar de res... entre comissió i publicació de l'article son uns 40€, el més interessant es que m'ho han dit 5 dies després de vendre el portàtil i per enlloc de la compta d'eBay es pot veure aquesta xifra, o no ho he sabut trobar, el cas es que segueixen una política d'ocultació bastant sospitosa...
El mes divertit es quan la meva innocent ment creia que ja tot havia acabat descobresc que a l'hora de transferir els doblers des de PayPal (també d'els creadors de eBay) a la meva compta bancària PayPal em va informar que per manejar tal inmensíssima quantitat de doblers havia de transformar-me en usuari premium. Fer-se premium significa que acceptes regalar a PayPal un 3% de l'import de cada operació. Total que em varen clavar 20 i pico euracos per transferir els diners al banc... si senyor això es fer negoci per la xarxa i no com els pringats que s'autocliquen l'adsense...
Bé després de contar l'insatisfactòria historia de la venta ve la gloriosa historia de la compra...
El cas es que no em podia estar sense portàtil i evidentment com a bon consumista compulsiu amb un mínim de prestigi ja tenia ullat un portàtil abans de vendre el que tenia... la màgia es que el portàtil elegit no es mes car ni més potent que el que tenia, amb la qual cosa encare he sortit guanyant.
La joia successora de la corona es l'Ahtec (es pronuncia com quan cau un pel búbic a terra) LUG N011, també conegut com MSI Wind. Per els que no el conegueu es un ultraportatil (1.14 kg de pes) amb una pantalla de 10" i un procesador de baix consum Intel Atom.
La compra ha estat senzillísima dia 19 hem vaig registrar a la pagina d'Ahtec, vaig fer la comanda i la transferència. En aquell moment m'informaren que acabaven de rebre estoc del portàtil i que segurament dilluns dia 25 el tindria a casa. Però ahir em varen comunicar que ja havien enviat el paquet per Seur a 72h, el mes divertit es que ha arribat en 24 però bé no tenc intenció de denunciarlos per mentiders...
Com es d'esperar dins de les pròximes hores publicaré una guia d'instal·lació de GNU/Linux al portàtil, la distribució que he triat es la Ubuntu Netbook Remix (una Ubuntu corrent amb un parell de paquets addicionals) la gracia de la instal·lació es que es fa des de un pendrive perquè el portàtil no te lector de CD.
El portàtil per defecte ve amb una SuSe 10 que m'ha impressionat moltissim, esta molt ben configurada i duu una barbaritat de programari increible, jocs, edició de video, programari per capturar des de la webcam i un llarguissim etcétera, el problema es que no te l'aptitude i que personalment m'he acostumat a emprar Debian i derivats, però insistesc en que la SuSe es impressionant la recoman a qualsevol usuari no iniciat a GNU/Linux.
En general el portàtil es genial, es veu molt mes ben robust i ben acabat que el M1330 només hi ha dues coses que no m'agraden:
La pantalla no acaba de mostrar be els colors clars (blanc, gris), estic acosumat a pantalles brillants i trop que aquesta pantalla mate (com moltes altres) dona una sensació de color granulat, com si hi hagués piquets d'altres tonalitats, ara que tal vegada son els meus ulls que fallen, tampoc seria el primer cop...
L'altre punt en contra (i molt fàcil d'arreglar) es el cable del carregador (el carregador esta be perque es petitó), però el cable que va del carregador a l'endoll de la paret es bastant més llarg de l'habitual, tant que es més voluminós i pesat que el propi carregador, sort que es un d'aquests cables que venen apart del carregador i es poden canviar.
Actualització: El portàtil el vaig comprar a la tenda d'Ahtec amb link inclòs.
divendres, 1 d’agost del 2008
De nou a casa!
Bé després d'un interessantíssim mes de Juliol a Madrid ja torn a estar a casa! L'experiència ha estan mes que satisfactòria, sobretot la convivència amb els companys. Si tingues 13 anys i fos del sexe oposat segurament ara posaria els seus noms envoltats de punts i comes, intercanviant minúscules i dient que no ho oblidaré mai... però crec que basta dir que ha estat un mes commemorable. Ara toca estudiar els dematins per els exàmens de setembre i anar a la platja els capvespres!
Per cert enuncio oficialment la sisena (si no m'he descomptat) edició de la RLP, es celebrara entre dia 4 i 23 d'agost, segurament serà de dos dies. Tots els que vulgueu participar enviau-me un email, contactau me per missatgeria instantània o deixau un comentari indicant quins dies vos va be (o quins no) i qualsevol suggeriment.
Habemus vacanza!
Per cert enuncio oficialment la sisena (si no m'he descomptat) edició de la RLP, es celebrara entre dia 4 i 23 d'agost, segurament serà de dos dies. Tots els que vulgueu participar enviau-me un email, contactau me per missatgeria instantània o deixau un comentari indicant quins dies vos va be (o quins no) i qualsevol suggeriment.
Habemus vacanza!
dilluns, 14 de juliol del 2008
Fitxers tallats i GNU\Linux
Des de que s'han posat tant de moda els llocs d'allotjament de fitxers on-line com rapidshare i megaupload (entre d'altres) és molt comú trobar arxius tallats en parts separades per a poder penjar-los en aquests llocs sense tenir problemes amb el limit de tamany de cada fitxer (supòs que també passava amb el disquets però això ja és del Pal·leolític...). Fins aquí tot bé, el problema ve quan el típic llest de torn comença a inventar mil-i-un formats tancats per a separar fitxers, també hi ha els que (la majoria) empren .rar (ja vaig dir perque era dolent i que recomanava com a substitut).
Un d'aquests formats xupiwais per a tallar fitxers és l'Hacha i com és d'esperar quan un usuari de GNU/Linux vol baixar algun fitxer partit en aquest format té (o tenia) un problema ja que l'Hacha només te versió per windows (que funciona amb wine si es posen les biblioteques de visual basic 5 o 6). Ara bé si no vos voleu complicar la vida teniu una alternativa lliure, el Dalle.
Dalle és un programa per seperar i ajuntar fitxers en molts de formats entre ells es troba l'Hacha, també n'hi ha d'altres que no coneixia com ara:
- Astrotite
- Axman 3
- Easy File Splitter
- File Splitter
- Genérico
- Hacha (1, 2 y Pro)
- KamaleoN (1 y 2)
- MaxSplitter
- SplitFile
Un cop instal·lat emprar-lo es molt fàcil, es pot fer amb línia de comandes (dalle-console) o amb una interficie gràfica ben senzilla (dalle-gtk). Si heu de separar en fitxers vos recoman que ho faceu en formats lliures i famsos (ZIP per exemple...) i simplificareu la vida a la gent que els hagi d'obrir.
Salut i formats lliures!
dijous, 3 de juliol del 2008
Instal·lant Debian a un disc dur d'estat sòlid
Com vos vaig dir he instal·lat una Debian al disc dur d'estat sòlid que vaig construir. El resultat no es del tot dolent però quan es fan moltes operacions d'escriptura el sistema queda un poc saturat.
El tema es que quan fas un full-upgrade, per exemple, a l'hora de descomprimir o configurar els paquets el sistema s'agafa el seu temps i tot el que sigui fer accessos a disc (de lectura) durant aquest període tarda mooolt, fins al punt d'haver d'esperar gairebé un minut per a executar algun programa com el Iceweasl (Firefox). En contrapartida els accesos de lectura (quan n'hi ha d'escriptura) son bastant ràpids, el boteig del portatil crec que es bastant més rapid que abans, tampoc vull posar xifres perquè les dues Debians que tenc no tenen els mateixos programes intal·lats i la cosa no seria molt fiable. He tornat a fer mesures de lectura de disc i ara ronden els 30 MB/s (igual que el disc dur de 5400rpm) sospit que deu ser el límit de la controladora SATA del portàtil. Les operacions d'escruptura varien entre 7 i 14 MB/s.
La bateria del portàtil dura més, aproximadament uns 20 minuts (3h i poc) s'ha de tenir amb compte que la meva bateria ja no te la capacitat de 5200 mA, l'ultim com que ho vaig mirar anva per les 4800, ara no ho puc mirar perquè el kernel 2.6.25 de la Debian no mostra el /proc/acpi/battery, supòs i esper que en la següent actualització de kernel ho arreglin.
A l'hora d'instal·lar la Debian (i triar el sistema de fitxers) no em vaig complicar gaire la vida, l'instal·lador de Debian (i Ubuntu), per defecte, no soporten gaires sistemes de fitxers (fat, ext2 i 3, xfs, jfs, reiserfs) i vaig triar el que més em va agradar. L'elegit fou ext2 (que també empra l'Eeepc) per no tenir journaling que evita moltes escriptures a disc, però creix el risc de corrompre el sistema de fitxers, de fet ja he hagut de fer un fsck manual per haver apagat el portatil "a lo bruto". A més vaig tirar l'opció de muntatge noatime que fa que no s'escrigui la data de l'ultima lectura del fitxer cada cop que es llegeix, també existeix la relatime per només modificar la data si fa molt que no es toca el fitxer però es veu que te un bug a Debian Lenny i no funciona. Per a evitar escriptures tampoc he creat parcitió swap, cosa que no em permet hibernar i tampoc volia pedre 4 GB amb una particio swap (el doble del tamany de la RAM) ja que suposa un 25% del disc dur...
Si voleu més consells per a com tracar els discs durs flash podeu mirar la wiki de Debian en l'apartat de l'Eeepc.
Per ser sincer el resultat del disc dur m'ha decebut bastant, el problema de les escriptures i lectures a l'hora es bastant desagradable, segurament es cupa de la targeta, tal vegada amb una de una marca més coneguda, com ara una SanDisk Extreme IV no passaria, però el preu del disc es duplica i s'acosda al d'un disc ja fet, supòs que encare es un poc massa prest per aconseguir bons discs durs flash a bon preu.
El tema es que quan fas un full-upgrade, per exemple, a l'hora de descomprimir o configurar els paquets el sistema s'agafa el seu temps i tot el que sigui fer accessos a disc (de lectura) durant aquest període tarda mooolt, fins al punt d'haver d'esperar gairebé un minut per a executar algun programa com el Iceweasl (Firefox). En contrapartida els accesos de lectura (quan n'hi ha d'escriptura) son bastant ràpids, el boteig del portatil crec que es bastant més rapid que abans, tampoc vull posar xifres perquè les dues Debians que tenc no tenen els mateixos programes intal·lats i la cosa no seria molt fiable. He tornat a fer mesures de lectura de disc i ara ronden els 30 MB/s (igual que el disc dur de 5400rpm) sospit que deu ser el límit de la controladora SATA del portàtil. Les operacions d'escruptura varien entre 7 i 14 MB/s.
La bateria del portàtil dura més, aproximadament uns 20 minuts (3h i poc) s'ha de tenir amb compte que la meva bateria ja no te la capacitat de 5200 mA, l'ultim com que ho vaig mirar anva per les 4800, ara no ho puc mirar perquè el kernel 2.6.25 de la Debian no mostra el /proc/acpi/battery, supòs i esper que en la següent actualització de kernel ho arreglin.
A l'hora d'instal·lar la Debian (i triar el sistema de fitxers) no em vaig complicar gaire la vida, l'instal·lador de Debian (i Ubuntu), per defecte, no soporten gaires sistemes de fitxers (fat, ext2 i 3, xfs, jfs, reiserfs) i vaig triar el que més em va agradar. L'elegit fou ext2 (que també empra l'Eeepc) per no tenir journaling que evita moltes escriptures a disc, però creix el risc de corrompre el sistema de fitxers, de fet ja he hagut de fer un fsck manual per haver apagat el portatil "a lo bruto". A més vaig tirar l'opció de muntatge noatime que fa que no s'escrigui la data de l'ultima lectura del fitxer cada cop que es llegeix, també existeix la relatime per només modificar la data si fa molt que no es toca el fitxer però es veu que te un bug a Debian Lenny i no funciona. Per a evitar escriptures tampoc he creat parcitió swap, cosa que no em permet hibernar i tampoc volia pedre 4 GB amb una particio swap (el doble del tamany de la RAM) ja que suposa un 25% del disc dur...
Si voleu més consells per a com tracar els discs durs flash podeu mirar la wiki de Debian en l'apartat de l'Eeepc.
Per ser sincer el resultat del disc dur m'ha decebut bastant, el problema de les escriptures i lectures a l'hora es bastant desagradable, segurament es cupa de la targeta, tal vegada amb una de una marca més coneguda, com ara una SanDisk Extreme IV no passaria, però el preu del disc es duplica i s'acosda al d'un disc ja fet, supòs que encare es un poc massa prest per aconseguir bons discs durs flash a bon preu.
dijous, 26 de juny del 2008
Com fer un disc dur d'estat sòlid (SSD) per menys de 60€
Ja torn a ser aquí després d'acabar els exàmens! Que passa d'aviat el temps..., fa 13 dies vos vaig dir que estava preparant un mini-howto, doncs aquí el teniu:
Darrerament el portàtil s'encalentia molt (de fet igual però com que fa més calor se nota més...) i vaig observar que d'allà on reposa la mà esquerra, mentre escrius al teclat, pujava un rebull de por.
Aquesta zona és on hi ha el disc dur, per tant el primer que vaig pensar va ser fer un sudo hddtemp /dev/sda1 per saber a quina temperatura estava, i premi 41ºC, no és que sigui molt però ja n'hi ha i més tinguent amb compte que aquesta zona del portàtil és metàl·lica i molt fina, això fa que es transmeti quasi tot el calor i resulta bastant molest. També com és d'esperar a més temperatura més consum elèctric i a més consum elèctric menys temps de bateria...
Així doncs vaig pensar de comprar un disc dur d'estat sòlid d'uns 32GB però clar, valen un pasta... en vaig arribar a trobar de 16 GB per uns 150€ però eren tendes estrangeres que no feien enviaments internacionals.
Per tant vaig anar a fer una volteta per la meva botique preferida, eBay, on vaig trobar adaptadors de CF a SATA i targetes CF de 1 a 32 GB amb velocitats de lectura de 42MB/s (280X on cada 1X son 150kb/s). La targeta de 32Gb costa(ava) uns 90€, la de 16GB uns 40€ i l'adaptador CF a SATA 8€, tot amb enviament inclòs. Cal dir que l'adaptador no soporta més de 30MB/s de lectura ni escriptura.
Em vaig decidir per la targeta de 16GB, més que res per falta de pressupost i perquè no sabia com aniria la cosa... A més 16Gb els vaig trobar suficients tinguent amb compte que la root de la Debian del portàtil ocupa 6GB i així me'n sobrarien 10Gb per la /home.
Després de 13 d'haver comanat les peces m'arribaren a casa i vaig començar a muntar..........
La idea bàsica és clara, connectar la targeta CF a l'adaptador i que aquest faci de substitut al disc dur del portàtil. Aquí de pas explicaré com fer una petita base de fusta per a que sigui fàcil connectar i desconnectar el disc dur d'estat sòlid del Dell XPS m1330, així i tot es senzill adaptar la idea a qualsevol portàtil, segurament només haureu de canviar un poc la posició dels perns.
Material necessari (si en voleu veure fotografies basta baixar un poc i mirar el procés de construcció):
Ara ja podem començar...
Primer de tot hem de treure el disc dur del portàtil, es senzill basta llevar els 4 perns de davall el portàtil, tenen un logo que pareix un cilindre.
Un cop tret el disc dur hem de treure la tapa que porta aferrada llevant els dos perns dels laterals. Volem el disc dur per a poder emprar lo de patró i tallar la base de fusta, per això el col·locam damunt la fusta i anam tallant amb el cutter, primer pitjant fluixet només per marcar i de cada vegada pitjam més fort per tallar. També podeu marcar amb un llapis la línia i així tallar sense tenir el disc dur per enmig.
Ara hem de mirar com s'ha de col·locar l'adaptador de CF a SATA per tal de que els connectors quedin així com toca, notar que la base estarà mirant cap amunt quan fiquem el disc dur i que per tant l'adaptador està cap per vall.
Per assegurar que la fusta no molesta he fet que el connector de l'adaptador sobresurti.
Ara hem de marcar allà on posarem perns per fixar l'adaptador a la base.
I la perforam amb la barrina (no fa falta broca perquè la fusta es prima, també es podria fer amb la broca de 3mm)
És important comprovar que cada forat esta ben fet passant el pern i mirant que l'adaptador encare estigui damunt les línies pintades (i que per els forats es vegin les marques on foradar).
Ara hem de menjar un poc de fusta per que el pern quedi ben empotrat/embotit/encastat, en cas contrari el pern fregarà per l'interior del portàtil i possiblement s'enganxi amb alguna cosa, a més d'impedir que el connector SATA entri com toca. Es per això que els perns han de ser de cònics o embotits, els normals sobresortirien.
Un cop tingueu els 3 perns posats peu mirar a veure si son massa llargs (si son mes alts que la part mes alta de l'adaptador) en cas que siguin així els podeu marcar i després tallar amb una serra de ferro.
Es important que els poliu, si no la femella no es podrà enroscar (el pern de la fotografia es dels que NO s'han de emprar per que no es de cabota embotida, però ja va be per il·lustrar el cas)
Ara ja tenim la base feta, es hora de provar que entra com toca.
De pas podeu posar una targeta CF i mirar que sigui reconeguda correctament. En em meu cas no hi ha hagut cap problema (i en cap cas n'hi hauria d'haver)
Si tant voleu podeu arrancar una live-CD i fer proves de rendiment amb un sudo hdparm -tT /dev/dispositiu o cronometrant el temps que es tarda a copiar un fitxer time cp elquesigui /media/dispositiu. En el meu cas la cosa ha anat prou bé, un fitxer de 100MB ha tardat 7 segons en copiar-se, no puc mesurar que tarda amb l'altre disc dur perquè té escriptura retardada i el temps es quasi nul (0.2 segons), el que passa es que es grava després quan el sistema operatiu ho considera oportú.
Aquí podeu veure els resultats amb el disc dur original (120GB a 5400rpm)
Com podeu veure la diferencia de rendiment no es molt gran (surt perdent el SSD) però es guanya bastant en consum de bateria i escalfament, també veim que la velocitat de la targeta es veu limitada per el de l'adaptador (el fabricant diu que no passa de 30Mb/s)
Bé ara que sabem que va be deixarem de banda la part de programari, ja en xerraré a una altre entrada, per seguir amb la construcció del SSD.
Ara ve una part bastant més complicada però tampoc estrictament necessària. La idea és emprar femelles hexagonals per simular les rosques del disc dur i poder enganxar la tapa a més de fixar el disc dur per que no es mogui, com que és un disc flash no l'afecta el moviment i pesa bastant poc, així que per estalviar feina només el fixaré amb un pern. El que farem es emprar fusta més gruixuda per empotrar-li la femella i després aferrar aquesta fusta a la base.
Si vos hi fixau a la base li sobra un trocet degut a que hem fet que els connectors del disc dur sobressurtin, cal que ho marquem i tallem, en cas contrari la tapa del portàtil sobresortida i quedara molt lleig. Per tallar la fusta ho podem fer amb el cutter com quan hem tallat la base.
Ara ens toca fer els petits cubs (blocs, el que les hi volgueu dir...) per a poder fixar les femelles a la base. Primer tallam i polim la fusta perquè sigui de les dimensions que volem, podem comprar la fusta amb el disc dur per a saber quin gruix ha de tenir. Després marcam la meitat aproximada del cub per a perforar-la i així poder posar la femella.
Per això es poden posar dues fustes fent un sandwitch i estrènyer el cargol.
Hem de fer-ho dos cops (un per cada costat) procurant que quedin mes o manco iguals, s'ha de tenir amb compte que l'adaptador no esta centrat a la base i que per tant a un costat tenim més poc espai que a l'altre.
Després podem enroscar un pern més llarg a la femella i fixar-la amb silicona, amb el pern llarg podem maniobrar i veure que queda ben paral·lela a la fusta(mirant que el pern quedi perpendicular). L'avantatge d'emprar silicona es que si el forat no ha quedat massa bé es pot arreglar posant silicona de demés i si ens equivocam fixant la femella amb unes alicates i un poc de força la podem llevar i tronar a posar. Després podem polir els desperfectes perquè quedi ben fi i quadrat.
Convé que quan estigui provem que encaixa be al portàtil, a m'hi m'ha costat un parell d'intents que anés bé i la tapa no sobresortís gents, a més dins del portàtil tot ve molt just per tant es qüestió de polir be la fusta i anar amb peus de plom a l'hora de fixar la femella amb silicona a la fusta.
Ara ens queda posar una femella per a fixar el disc dur dins del portàtil i que no surti accidentalment. De fet no crec que faci falta perquè el connector SATA trava bastant be tot l'endamiatge però ara ja no ve de d'un forat i un poc de cola...
El que podem fer es ficar el disc dur i marcar amb un llapis a través del forat del pern per després treure la base i saber on hem de posar un cub de fusta amb una femella embotida. Per a embotir la femella ho podem fer com abans, un sandvitx i un forat, ara en teoria tenim un poc més d'espai i tal vegada el sandvitx no sigui necessari ja que la fusta pot abarcar tota la broca. Vos recoman que primer faceu un forat amb la broca més petita i anar posant broques més grosses a mesura que anau provant que la femella ve justa, un cop hi cap la podeu fixar amb superglu i si heu fet el forat massa gros altre cop silicona.
Es convenient que fixeu la fusta a la base només amb una punteta de superglu i provar que ha quedat tot allà on toca ficant la base dins el portàtil, així si no esta com toca es pot arrabassar la fusta sense fer destroça.
Un cop acabat basta ficar la base i comprovar que el pern del portàtil arriba, vos pot passar com a mi que la fusta que he emprat era un poc massa prima i el pern no arribava, sort que he trobat un pern d'un altre portàtil que era una mica més llarg :P
I llestos, ara només falta instal·lar el sistema operatiu :P, recordau que no es recomanable emprar partició d'intercanvi (SWAP) ni sistemes de fitxers amb inodes ja que deterioren molt el disc dur flash i redueixen la seva vida útil. Si teniu un poc de paciència d'aquí a poc vos posaré el procés d'instal·lació d'una Debian Lenny on intentaré explicar aquestes coses en més detall.
____________________
Aquí vos pos les tendes de eBay on he comprat les coses:
- Targeta de memòria CF de 16 GB 280X (i una RAM de 2GB per el portàtil DDR2-667 PC-5300) a fastmemoryman
- Adaptador CF a SATA de 2.5" a TRU2B
Ambdós productes han tardat 14 dies en arribar després de fer el pagament (per paypal al mateix moment de la compra)
Darrerament el portàtil s'encalentia molt (de fet igual però com que fa més calor se nota més...) i vaig observar que d'allà on reposa la mà esquerra, mentre escrius al teclat, pujava un rebull de por.
Aquesta zona és on hi ha el disc dur, per tant el primer que vaig pensar va ser fer un sudo hddtemp /dev/sda1 per saber a quina temperatura estava, i premi 41ºC, no és que sigui molt però ja n'hi ha i més tinguent amb compte que aquesta zona del portàtil és metàl·lica i molt fina, això fa que es transmeti quasi tot el calor i resulta bastant molest. També com és d'esperar a més temperatura més consum elèctric i a més consum elèctric menys temps de bateria...
Així doncs vaig pensar de comprar un disc dur d'estat sòlid d'uns 32GB però clar, valen un pasta... en vaig arribar a trobar de 16 GB per uns 150€ però eren tendes estrangeres que no feien enviaments internacionals.
Per tant vaig anar a fer una volteta per la meva botique preferida, eBay, on vaig trobar adaptadors de CF a SATA i targetes CF de 1 a 32 GB amb velocitats de lectura de 42MB/s (280X on cada 1X son 150kb/s). La targeta de 32Gb costa(ava) uns 90€, la de 16GB uns 40€ i l'adaptador CF a SATA 8€, tot amb enviament inclòs. Cal dir que l'adaptador no soporta més de 30MB/s de lectura ni escriptura.
Em vaig decidir per la targeta de 16GB, més que res per falta de pressupost i perquè no sabia com aniria la cosa... A més 16Gb els vaig trobar suficients tinguent amb compte que la root de la Debian del portàtil ocupa 6GB i així me'n sobrarien 10Gb per la /home.
Després de 13 d'haver comanat les peces m'arribaren a casa i vaig començar a muntar..........
La idea bàsica és clara, connectar la targeta CF a l'adaptador i que aquest faci de substitut al disc dur del portàtil. Aquí de pas explicaré com fer una petita base de fusta per a que sigui fàcil connectar i desconnectar el disc dur d'estat sòlid del Dell XPS m1330, així i tot es senzill adaptar la idea a qualsevol portàtil, segurament només haureu de canviar un poc la posició dels perns.
Material necessari (si en voleu veure fotografies basta baixar un poc i mirar el procés de construcció):
- Adaptador de CF a SATA
- Targeta CF (la capacitat i velocitat depenen de vosaltres, pensau que un EeePC amb 2 o 4GB ja tira...)
- Fusta de contraxapat prima d'uns 3mm de gruixa i 10cm x 7cm
- Fusta robusta d'uns 5mm de gruix, 2cm x 5cm
- 3 perns de cabota "embotida" o cònica de 3mm de diàmetre per 10mm de llargària (es poden tallar si son massa llargs)
- 3 femelles hexagonals per els perns
- 3 femelles hexagonals per perns de portàtil (son de 3 mm iguals que les anteriors, jo he emprat les mateixes, basta anar a la tenda amb un pern de portàtil i mirar quines son)
- Silicona termofusible
- Adhesiu universal (aka superglú)
- Berbiquí (aka filaberquí, trepanadora, el que li vulgueu dir...)
- Pistola de silicona termofusible
- Trepan (broca) de 6mm, 6.5mm (~diàmetre de les femelles dels perns)
- Trepan (broca) de 3mm (per foradar abans de la de 6mm i no rompre la fusta)
- Una barrina d'uns 3-4mm [opcional]
- Desengramponador d'estrella/pla per els perns, tant de portàtil com els altres
- Raspa, paper de vidre fi per polir desperfectes
- Una espàtula (per tocar la cola termofusible)
- Cargol (per fixar peces a tallar/perforar)
- Xerrac (per tallar :P)
- Serra per metall (nomes si teniu els perns massa llargs)
- Cutter
- Regla i llapis (per marcar objectius)
- Goma d'esborrar (perquè ens solem equivocar)
- Entre 1 i 5h de temps depenent de l'habilitat que tingueu.
Ara ja podem començar...
Primer de tot hem de treure el disc dur del portàtil, es senzill basta llevar els 4 perns de davall el portàtil, tenen un logo que pareix un cilindre.
Un cop tret el disc dur hem de treure la tapa que porta aferrada llevant els dos perns dels laterals. Volem el disc dur per a poder emprar lo de patró i tallar la base de fusta, per això el col·locam damunt la fusta i anam tallant amb el cutter, primer pitjant fluixet només per marcar i de cada vegada pitjam més fort per tallar. També podeu marcar amb un llapis la línia i així tallar sense tenir el disc dur per enmig.
Ara hem de mirar com s'ha de col·locar l'adaptador de CF a SATA per tal de que els connectors quedin així com toca, notar que la base estarà mirant cap amunt quan fiquem el disc dur i que per tant l'adaptador està cap per vall.
Per assegurar que la fusta no molesta he fet que el connector de l'adaptador sobresurti.
Ara hem de marcar allà on posarem perns per fixar l'adaptador a la base.
I la perforam amb la barrina (no fa falta broca perquè la fusta es prima, també es podria fer amb la broca de 3mm)
És important comprovar que cada forat esta ben fet passant el pern i mirant que l'adaptador encare estigui damunt les línies pintades (i que per els forats es vegin les marques on foradar).
Ara hem de menjar un poc de fusta per que el pern quedi ben empotrat/embotit/encastat, en cas contrari el pern fregarà per l'interior del portàtil i possiblement s'enganxi amb alguna cosa, a més d'impedir que el connector SATA entri com toca. Es per això que els perns han de ser de cònics o embotits, els normals sobresortirien.
Un cop tingueu els 3 perns posats peu mirar a veure si son massa llargs (si son mes alts que la part mes alta de l'adaptador) en cas que siguin així els podeu marcar i després tallar amb una serra de ferro.
Es important que els poliu, si no la femella no es podrà enroscar (el pern de la fotografia es dels que NO s'han de emprar per que no es de cabota embotida, però ja va be per il·lustrar el cas)
Ara ja tenim la base feta, es hora de provar que entra com toca.
De pas podeu posar una targeta CF i mirar que sigui reconeguda correctament. En em meu cas no hi ha hagut cap problema (i en cap cas n'hi hauria d'haver)
Si tant voleu podeu arrancar una live-CD i fer proves de rendiment amb un sudo hdparm -tT /dev/dispositiu o cronometrant el temps que es tarda a copiar un fitxer time cp elquesigui /media/dispositiu. En el meu cas la cosa ha anat prou bé, un fitxer de 100MB ha tardat 7 segons en copiar-se, no puc mesurar que tarda amb l'altre disc dur perquè té escriptura retardada i el temps es quasi nul (0.2 segons), el que passa es que es grava després quan el sistema operatiu ho considera oportú.
Aquí podeu veure els resultats amb el disc dur original (120GB a 5400rpm)
Com podeu veure la diferencia de rendiment no es molt gran (surt perdent el SSD) però es guanya bastant en consum de bateria i escalfament, també veim que la velocitat de la targeta es veu limitada per el de l'adaptador (el fabricant diu que no passa de 30Mb/s)
Bé ara que sabem que va be deixarem de banda la part de programari, ja en xerraré a una altre entrada, per seguir amb la construcció del SSD.
Ara ve una part bastant més complicada però tampoc estrictament necessària. La idea és emprar femelles hexagonals per simular les rosques del disc dur i poder enganxar la tapa a més de fixar el disc dur per que no es mogui, com que és un disc flash no l'afecta el moviment i pesa bastant poc, així que per estalviar feina només el fixaré amb un pern. El que farem es emprar fusta més gruixuda per empotrar-li la femella i després aferrar aquesta fusta a la base.
Si vos hi fixau a la base li sobra un trocet degut a que hem fet que els connectors del disc dur sobressurtin, cal que ho marquem i tallem, en cas contrari la tapa del portàtil sobresortida i quedara molt lleig. Per tallar la fusta ho podem fer amb el cutter com quan hem tallat la base.
Ara ens toca fer els petits cubs (blocs, el que les hi volgueu dir...) per a poder fixar les femelles a la base. Primer tallam i polim la fusta perquè sigui de les dimensions que volem, podem comprar la fusta amb el disc dur per a saber quin gruix ha de tenir. Després marcam la meitat aproximada del cub per a perforar-la i així poder posar la femella.
Per això es poden posar dues fustes fent un sandwitch i estrènyer el cargol.
Hem de fer-ho dos cops (un per cada costat) procurant que quedin mes o manco iguals, s'ha de tenir amb compte que l'adaptador no esta centrat a la base i que per tant a un costat tenim més poc espai que a l'altre.Després podem enroscar un pern més llarg a la femella i fixar-la amb silicona, amb el pern llarg podem maniobrar i veure que queda ben paral·lela a la fusta(mirant que el pern quedi perpendicular). L'avantatge d'emprar silicona es que si el forat no ha quedat massa bé es pot arreglar posant silicona de demés i si ens equivocam fixant la femella amb unes alicates i un poc de força la podem llevar i tronar a posar. Després podem polir els desperfectes perquè quedi ben fi i quadrat.
Convé que quan estigui provem que encaixa be al portàtil, a m'hi m'ha costat un parell d'intents que anés bé i la tapa no sobresortís gents, a més dins del portàtil tot ve molt just per tant es qüestió de polir be la fusta i anar amb peus de plom a l'hora de fixar la femella amb silicona a la fusta.
Ara ens queda posar una femella per a fixar el disc dur dins del portàtil i que no surti accidentalment. De fet no crec que faci falta perquè el connector SATA trava bastant be tot l'endamiatge però ara ja no ve de d'un forat i un poc de cola...El que podem fer es ficar el disc dur i marcar amb un llapis a través del forat del pern per després treure la base i saber on hem de posar un cub de fusta amb una femella embotida. Per a embotir la femella ho podem fer com abans, un sandvitx i un forat, ara en teoria tenim un poc més d'espai i tal vegada el sandvitx no sigui necessari ja que la fusta pot abarcar tota la broca. Vos recoman que primer faceu un forat amb la broca més petita i anar posant broques més grosses a mesura que anau provant que la femella ve justa, un cop hi cap la podeu fixar amb superglu i si heu fet el forat massa gros altre cop silicona.
Es convenient que fixeu la fusta a la base només amb una punteta de superglu i provar que ha quedat tot allà on toca ficant la base dins el portàtil, així si no esta com toca es pot arrabassar la fusta sense fer destroça.
Un cop acabat basta ficar la base i comprovar que el pern del portàtil arriba, vos pot passar com a mi que la fusta que he emprat era un poc massa prima i el pern no arribava, sort que he trobat un pern d'un altre portàtil que era una mica més llarg :P
I llestos, ara només falta instal·lar el sistema operatiu :P, recordau que no es recomanable emprar partició d'intercanvi (SWAP) ni sistemes de fitxers amb inodes ja que deterioren molt el disc dur flash i redueixen la seva vida útil. Si teniu un poc de paciència d'aquí a poc vos posaré el procés d'instal·lació d'una Debian Lenny on intentaré explicar aquestes coses en més detall.
____________________
Aquí vos pos les tendes de eBay on he comprat les coses:
- Targeta de memòria CF de 16 GB 280X (i una RAM de 2GB per el portàtil DDR2-667 PC-5300) a fastmemoryman
- Adaptador CF a SATA de 2.5" a TRU2B
Ambdós productes han tardat 14 dies en arribar després de fer el pagament (per paypal al mateix moment de la compra)
dissabte, 14 de juny del 2008
retorn: Joia de la corona
Bé ja per acabar aquest dia d'escriure al bloc com un desesperat, supòs que per evitar els problemes d'electrònica i apunts d'Enginyaria del Software (cagondell que deu ser de PRO aquesta assignatura amb aquest nom tant molon...) pos la darrera entrada del dia (be ja son les dotze passades) que volia dedicar al portàtil, el meu estimat m1330, element que ha aconseguit més visites al bloc per aquell mini linux-howto.
Cal remarcar que desde el seu ultim canvi de placa base i carregador no ha tornat a fer res extrany (i esper que segueixii així) no obstant no recoman aquest portàtil, es molt fashion i tot el que vulguis pero no el veig durador, no es el típic portatil que d'aqui a 10 anys el pugui obrir i emprar tot i tenir un parell de cops i tapa pitja fosa (algun dia ja vos contaré a que ve això) com ho era (i segueix essent) el meu (del meu germà) antic (i durador) D610.
Si algú vol un portàtil de 13" de les mateixeres característiques que aquest (m1330), potent (CPU i GPU), lleuger (2kg), DELL (amb la "desaventatge"[discutible] de preu i ventatge de servei tècnic) que miri el DELL Vostro 1310 que es exactament igual però molt més robust i de carcasa duradora (crec que feta de magnesi) i només pesa 40 grams més (només disponible per a petites i mitjanes empreses).
Per acabar vull dir que d'aqui a aproximadament 14 dies, ja havent acabat examens i com a celebració del meu aniversari (dia 28) i si no hi ha cap contratemps de caràcter tècnic; publicaré un article-howto que crec que pot resultar bastant interessant per tota aquella persona que tingui un portàtil i sigui minimament geek, stay tuned!
PD: Esper que aquesta il·lusió bloggera no me passi en dos dies com altre vegades, això d'estar tant de temps sense escriure no es bò [per mi].
Cal remarcar que desde el seu ultim canvi de placa base i carregador no ha tornat a fer res extrany (i esper que segueixii així) no obstant no recoman aquest portàtil, es molt fashion i tot el que vulguis pero no el veig durador, no es el típic portatil que d'aqui a 10 anys el pugui obrir i emprar tot i tenir un parell de cops i tapa pitja fosa (algun dia ja vos contaré a que ve això) com ho era (i segueix essent) el meu (del meu germà) antic (i durador) D610.
Si algú vol un portàtil de 13" de les mateixeres característiques que aquest (m1330), potent (CPU i GPU), lleuger (2kg), DELL (amb la "desaventatge"[discutible] de preu i ventatge de servei tècnic) que miri el DELL Vostro 1310 que es exactament igual però molt més robust i de carcasa duradora (crec que feta de magnesi) i només pesa 40 grams més (només disponible per a petites i mitjanes empreses).
Per acabar vull dir que d'aqui a aproximadament 14 dies, ja havent acabat examens i com a celebració del meu aniversari (dia 28) i si no hi ha cap contratemps de caràcter tècnic; publicaré un article-howto que crec que pot resultar bastant interessant per tota aquella persona que tingui un portàtil i sigui minimament geek, stay tuned!
PD: Esper que aquesta il·lusió bloggera no me passi en dos dies com altre vegades, això d'estar tant de temps sense escriure no es bò [per mi].
divendres, 13 de juny del 2008
retorn: VICI
Si en l'entrada anterior parlava d'oci aquesta es podria considerar vici...
Per fi he posat la KDE4!! punt u :P. Esta corrent damunt el portàtil que porta una Debian Sid tot i que els paquets de kde4 son de experimental.
Si teniu Debian i la voleu instal·lar-la tot el que heu de fer es posar els repositoris de alioth, actualitzar la llista de paquets, llevar la Kde3 (sudo aptitude remove kde [i el que faci falta...]) i instalar de nou la Kde desde experimental (sudo aptitude install kde -t experimental) record que podeu tenir tranquilement els repositoris de l'experimental al sources.list sense por de grans petades quan faceu un full-upgrade (aka dist-upgrade), ja que només afagara de l'experimental els paquets que ja varen ser instal·lats manualment d'aquella branca.
He de comentar que es mooool més estable que la 4.0, en aquest sentit s'ha millorat moltissim, i en molts altres també. Ara ja pots afegir widgets a la barra de menu, l'ultim com que la vaig provar no es podia i em va partir el task manager (on es veuen les aplicacions actives) i no vaig ser capaç de tornar-lo a posar, amb tot aixo vaig acabar en una crisi profunda i un downgrade a kde 3, fins i tot vaig estar apunt de tornar a Gnome com quan era jove i inexpert... (records a tots es gnomeros)
No obsat hi ha un parell de coses que trop a faltar:
Per fi he posat la KDE4!! punt u :P. Esta corrent damunt el portàtil que porta una Debian Sid tot i que els paquets de kde4 son de experimental.
Si teniu Debian i la voleu instal·lar-la tot el que heu de fer es posar els repositoris de alioth, actualitzar la llista de paquets, llevar la Kde3 (sudo aptitude remove kde [i el que faci falta...]) i instalar de nou la Kde desde experimental (sudo aptitude install kde -t experimental) record que podeu tenir tranquilement els repositoris de l'experimental al sources.list sense por de grans petades quan faceu un full-upgrade (aka dist-upgrade), ja que només afagara de l'experimental els paquets que ja varen ser instal·lats manualment d'aquella branca.
He de comentar que es mooool més estable que la 4.0, en aquest sentit s'ha millorat moltissim, i en molts altres també. Ara ja pots afegir widgets a la barra de menu, l'ultim com que la vaig provar no es podia i em va partir el task manager (on es veuen les aplicacions actives) i no vaig ser capaç de tornar-lo a posar, amb tot aixo vaig acabar en una crisi profunda i un downgrade a kde 3, fins i tot vaig estar apunt de tornar a Gnome com quan era jove i inexpert... (records a tots es gnomeros)
No obsat hi ha un parell de coses que trop a faltar:
- Poder modificar l'ubicació dels widgets dins la barra de menú. Si per exemple lleves el menu de KDE (que esta a la esquerra) i després el vols tornar a posar l'afegirà a la dreta i d'allà no es mourà... En una de les petades (crec que en total n'he tingudes 3 en 2 dies) s'en va anar el task manager (com comentava abans que també em va passar a la 4.0) i ara el tenc a la esquerra del tot amb la safa del sistema i el rellota mes a la dreta.
- Port del kde-guidance-power-manager i knetworkmanager, d'abdós programes només he trobat la versió de kde 3, el primer es per el control de bateria, escalat de freqüència etc... i el segon per la connexió a xarxes wifi, són totalment funcionals però m'estimaria més tenir la versió de KDE4, tot arribarà... Per cert si sap a veure si els han substituït per uns altres o ja esta fer el port que m'avisi.
- Hauria de venir activat per defecte el paquet gtk-qt-engine-kde4. Aquest paquet es per d'integració de les aplicacions fetes amb GTK, com ara Iceweasel (Firefox), de no tenir-lo posat les aplicacions GTK es veuen més lletges del que ja s'hi varen dissenyar (records amb "carinyo" als fans de GTK) i les fonts es veuen diminutes. Per a instal·lar el paquet simplement heu d'emprar l'apt amb el -t experimental i després anar a panell de control de la KDE (System settings) a l'apartat Appearence -> GTK Styles and Fonts i marcar Use KDE Style in my GTK applications i Use KDE fonts i my GTK applications.
- També trop a faltar l'opció de poder guardar manualment la sessió, el més divertit es que si es va a System Settings, pestanya Advanced, Session manager etc. hi ha la opció de que es restauri la darrera sessió guardada, però clar no es restaura mai perquè no es pot guardar, o com a mínim no he trobat la manera.
- Finalment trop que falten bastantes icones que apareixen com un quadrat blanc amb un interrogant.
retorn: OCI
Vinga doncs, a posar se al dia, començarem amb l'oci:
La PS3 se'm va fotre cap allà al final d'abril (si no record malament) aproximadament 4 mesos després d'haver-la rebuda. La vaig enviar a SONY i varen estar UN MES a tornar-me-la, tot hi haver-me dit que només trigarien 15 dies.
El tema és que es va fotre el lector de Blu-Ray (supòs que per la campanya de nadal varen accelerar la producció i després passa el que passa) i clar tenir aquell monstre només per veure pel·lícules amb DIVX (fet streaming des de el pc o des de un USB) i jugar a les demos instal·lades al disc dur no es massa interessant....
El meu cas no fou aïllat, tinc constància de que no vaig ser l'únic, de fet de 20 PS3 que en conec l'existència (d'amics i coneguts) a 5 els va passar una cosa similar (1 de cada 4 consoles [ole tus wevox]). Així i tot crec que es una màquina exel·lent i més que ho seria si llevessin el DRM que porta el RSX (xip gràfic) i impedeix que desde GNU/Linux es pugui tenir acceleració 3D.
Vull remarcar que abans d'enviar-la al servei tècnic vaig fer un backup per guardar les partides guardades, configuracions i un joc on-line que havia comprat. Quan em va arribar el primer que vaig fer, després de comprovar que funcionava el lector, va ser intentar carregar la copia de seguretat però... Premi!
Per qui s'ho hagi preguntat la consola que em varen eviar era NOVA però no hi havia comandament ni cables, això si, duia els plàstics per evitar que es retxés la seva meravellosa pelleta negre. Tornat al tema del backup... només es va recuperar el meu usuari (el meu germà en tenia una altre i el probe es va quedar sense les partides guardades) i el joc on-line que m'havia costat 5.99 euracos tampoc va voler recuperar-se.
Primer vaig pensar que si loguejava a la PS Store (tenda on-line de playstation) recordaria la meva compra i em deixaria tornar a baixar el joc... DONCS NO! També ho vaig trobar normal, pots loguejar a la teva compta des de qualsevol PS3, així doncs podries anar a a casa dels amics i "regalar" els jocs que tu ja has comprat.
Finalment vaig decidir telefonar al servei tècnic de SONY per demanar que passava i el jove que em va atendre va dir que d'això de desbloquejar backups se n'encarregava un juax0r que tenen per allà (va comentar que també era l'administrador dels forums) i que telefones un altre dia el demati, encare no he telefonat... No vos preocupeu que si em diu com desbloquejar backups ja vos ho contaré.
Ja només em queda comentar una cosa de la consola, el preu dels videojocs. Aquí el videojocs ronden els 66.90€, a EEUU costen uns 55$ que venen a ser 35€, posant iva serien 41€. No va falta ser gaire llest per veure que hi ha un grapat d'euros de diferencia, recomanació:
Comprar les jocs a Hong Kong per eBay. Allà el joc més car val 35€ (costos d'enviament inclosos) les dues úniques pegues son que tarden uns 15 dies en arribar (les dues vegades que n'he comprat n'han tardat exactament 14) i l'altre es que normalment estan en Anglès. També es poden comprar a UK que son la mateixa regió que nosaltres i si que solen estar en castellà però son 10€ més cars (42€ aprox), aixi i tot 20€ menys que aquí. Supos que tots recordareu que abans hi havia les regions i el PAL, NTSC i no se quines històries més... doncs ara els Blu-Ray (com a minim els jocs de PS3) son "Region Free" o sigui que es poden emprar en qualsevol cónsola del món. En definitiva vos recoman aquesta tenda: biz-com2
La PS3 se'm va fotre cap allà al final d'abril (si no record malament) aproximadament 4 mesos després d'haver-la rebuda. La vaig enviar a SONY i varen estar UN MES a tornar-me-la, tot hi haver-me dit que només trigarien 15 dies.
El tema és que es va fotre el lector de Blu-Ray (supòs que per la campanya de nadal varen accelerar la producció i després passa el que passa) i clar tenir aquell monstre només per veure pel·lícules amb DIVX (fet streaming des de el pc o des de un USB) i jugar a les demos instal·lades al disc dur no es massa interessant....
El meu cas no fou aïllat, tinc constància de que no vaig ser l'únic, de fet de 20 PS3 que en conec l'existència (d'amics i coneguts) a 5 els va passar una cosa similar (1 de cada 4 consoles [ole tus wevox]). Així i tot crec que es una màquina exel·lent i més que ho seria si llevessin el DRM que porta el RSX (xip gràfic) i impedeix que desde GNU/Linux es pugui tenir acceleració 3D.
Vull remarcar que abans d'enviar-la al servei tècnic vaig fer un backup per guardar les partides guardades, configuracions i un joc on-line que havia comprat. Quan em va arribar el primer que vaig fer, després de comprovar que funcionava el lector, va ser intentar carregar la copia de seguretat però... Premi!
Esta copia de seguridad se hizo con otro sistema PS3tm! No se van a copiar contenidos con copyright! (més o manco).
Per qui s'ho hagi preguntat la consola que em varen eviar era NOVA però no hi havia comandament ni cables, això si, duia els plàstics per evitar que es retxés la seva meravellosa pelleta negre. Tornat al tema del backup... només es va recuperar el meu usuari (el meu germà en tenia una altre i el probe es va quedar sense les partides guardades) i el joc on-line que m'havia costat 5.99 euracos tampoc va voler recuperar-se.
Primer vaig pensar que si loguejava a la PS Store (tenda on-line de playstation) recordaria la meva compra i em deixaria tornar a baixar el joc... DONCS NO! També ho vaig trobar normal, pots loguejar a la teva compta des de qualsevol PS3, així doncs podries anar a a casa dels amics i "regalar" els jocs que tu ja has comprat.
Finalment vaig decidir telefonar al servei tècnic de SONY per demanar que passava i el jove que em va atendre va dir que d'això de desbloquejar backups se n'encarregava un juax0r que tenen per allà (va comentar que també era l'administrador dels forums) i que telefones un altre dia el demati, encare no he telefonat... No vos preocupeu que si em diu com desbloquejar backups ja vos ho contaré.
Ja només em queda comentar una cosa de la consola, el preu dels videojocs. Aquí el videojocs ronden els 66.90€, a EEUU costen uns 55$ que venen a ser 35€, posant iva serien 41€. No va falta ser gaire llest per veure que hi ha un grapat d'euros de diferencia, recomanació:
Comprar les jocs a Hong Kong per eBay. Allà el joc més car val 35€ (costos d'enviament inclosos) les dues úniques pegues son que tarden uns 15 dies en arribar (les dues vegades que n'he comprat n'han tardat exactament 14) i l'altre es que normalment estan en Anglès. També es poden comprar a UK que son la mateixa regió que nosaltres i si que solen estar en castellà però son 10€ més cars (42€ aprox), aixi i tot 20€ menys que aquí. Supos que tots recordareu que abans hi havia les regions i el PAL, NTSC i no se quines històries més... doncs ara els Blu-Ray (com a minim els jocs de PS3) son "Region Free" o sigui que es poden emprar en qualsevol cónsola del món. En definitiva vos recoman aquesta tenda: biz-com2
sudo /etc/init.d/bloggerspirit restart (2)
Si, ja ho se vaig fer un post amb el mateix títol. Això de tenir un bloc es un poc extrany, hi ha dies que t'aixeques inspirant i escrius un parell de entrades que guardes al tinter per dies més poc creatius (que després et fa peresa publicar) i d'altres com aquests 105 de seguits que no escrius res de res... Voldria atribuir aquesta sequera d'entrades i abandonament del bloc a la feinaaada que donen a l'universitat però no es cert, per a ser sincer hi ha hagut temps de sobres i la feina que donen la majoria de les vegades es deixa sense fer... Bé en qualsevol cas no volia deixar el bloc abandonat.
Perquè aquesta no sigui la típica entrada de blogger que reneix de les cendres per menjar-se la blogosfera com a mínim contare quatre coses d'aquests 105 dies, això si, ho posaré en entrades separades perquè estic segur que a segons qui en veure una entrada un poquet llarga li farà peresa llegir-la...
En resum que aquesta entrada es la típica entrada d'un blogger que reneix de les cendres.
Perquè aquesta no sigui la típica entrada de blogger que reneix de les cendres per menjar-se la blogosfera com a mínim contare quatre coses d'aquests 105 dies, això si, ho posaré en entrades separades perquè estic segur que a segons qui en veure una entrada un poquet llarga li farà peresa llegir-la...
En resum que aquesta entrada es la típica entrada d'un blogger que reneix de les cendres.
dilluns, 17 de març del 2008
I més Dell....
Actualització: Ja ha passat el tècnic de DELL per casa i m'ha canviat el carregador i la placa base (la tercera que tenc amb 6 mesos :P), només canviat el carregador passava el mateix, així doncs ha optat per canviar les dues coses. Posaria la ma al foc que el problema de la placa base es que s'ha dessoldat parcialment el connector on es clava el carregador de bateria. Es el millor moment per citar aquella famosa frase (by servo):
Bé el portàtil per segona vegada l'hi ha pegat un "xungo", ara el problema no és de la targeta gràfica sinó de la carrega de la bateria. Resulta que per a carregar la bateria per complet necessit unes 14h en lloc de les 1.5~2h que tardava abans, sembla que tingui una maledicció amb aquest portàtil... El més divertit es la manera que de DELL de resoldre els problemes:
Rayas en la pantalla: Cambio de placa base.
No carga la bateria: Cambio de cargador+bateria y placa base.
Se le ha roto el disco duro: Cambio de disco duro y placa base.
Su portatil tiene una rayada en la webcam: Cambio de webcam y placa base.
I així successivament amb totes les possibles coses que poden passar el PC, per qui no s'hi hagi fixat a aquesta gent no li costa gaire canviar la placa base, a mi amb tant sols dos mesos ja me l'hauran canviat dues vegades, esper que com a mínim les reciclin... En resum dilluns vindrà un tècnic a casa amb una placa base sote el braç i me la canviarà.
Matant mosques a canonades.
Bé el portàtil per segona vegada l'hi ha pegat un "xungo", ara el problema no és de la targeta gràfica sinó de la carrega de la bateria. Resulta que per a carregar la bateria per complet necessit unes 14h en lloc de les 1.5~2h que tardava abans, sembla que tingui una maledicció amb aquest portàtil... El més divertit es la manera que de DELL de resoldre els problemes:
Rayas en la pantalla: Cambio de placa base.
No carga la bateria: Cambio de cargador+bateria y placa base.
Se le ha roto el disco duro: Cambio de disco duro y placa base.
Su portatil tiene una rayada en la webcam: Cambio de webcam y placa base.
I així successivament amb totes les possibles coses que poden passar el PC, per qui no s'hi hagi fixat a aquesta gent no li costa gaire canviar la placa base, a mi amb tant sols dos mesos ja me l'hauran canviat dues vegades, esper que com a mínim les reciclin... En resum dilluns vindrà un tècnic a casa amb una placa base sote el braç i me la canviarà.
diumenge, 16 de març del 2008
Flash
Ja feia un grapat de dies que el flash (adobe) no em funcionava bé al sobretaula (AMD64+Gutsy) els vídeos flash es veien relentits i moolt sovint ni tant sols res reproduïen, només apareixia un requadre gris, o ni tant sols això.
Després de provar tot tipus de remeis n'he trobat un que sembla que funciona, ara ja es veuen les flash i no van gens relentits. Simplement heu de baixar el fitxer (he baixat l'antiga que diu no tenir bugs...), descomprimir (tar -xvzf oldflash-0.1.5-1.tar.gz), executar amb sudo (sudo ./nspluginwrapper\ install/GetFlash), contestar a les preguntes (si teniu Gutsy heu de pitjar el 3). I esperar un poc que es baixin els paquets necessaris.
He de comentar que l'altre dia vaig veure una noticia sobre el Gnash (reproductor lliure de flash) que anunciava la sortida de la primera beta, aquestes pasqües el provaré i si reprodueix els vídeos de you*, *tube, *porn* més o menys bé jubilaré el reproductor d'adobe.
Després de provar tot tipus de remeis n'he trobat un que sembla que funciona, ara ja es veuen les flash i no van gens relentits. Simplement heu de baixar el fitxer (he baixat l'antiga que diu no tenir bugs...), descomprimir (tar -xvzf oldflash-0.1.5-1.tar.gz), executar amb sudo (sudo ./nspluginwrapper\ install/GetFlash), contestar a les preguntes (si teniu Gutsy heu de pitjar el 3). I esperar un poc que es baixin els paquets necessaris.
He de comentar que l'altre dia vaig veure una noticia sobre el Gnash (reproductor lliure de flash) que anunciava la sortida de la primera beta, aquestes pasqües el provaré i si reprodueix els vídeos de you*, *tube, *porn* més o menys bé jubilaré el reproductor d'adobe.
dimecres, 12 de març del 2008
dimarts, 4 de març del 2008
Phun!
El Phun és un "joc" on pots fer elements 2D dotats de física, i jugar amb ells, de tal manera que pots fer molles, rodes, eixos, aigua etc... i fer "simulacions" físiques, aquí teniu la pagina oficial.
Per a instal·lar lo a linux ho podeu fer amb dos arxius, un per 32 o l'altre per 64 bits. Un cop baixat l'arxiu corresponent només l'heu de descomprimir i donar privilegis d'execució al fitxer phun (chmod a+x phun). Segurament vos dirà que li falten llibreries, amb el getlibs les podeu cercar. Si vos ho voleu estalviar i emprau la versió de 64 bits nomes heu de fer un:
sudo aptitude install libboost-filesystem-dev libsdl-image1.2
i després l'executau (./phun), crec que amb el de 32bits basta que a més de l'anterior instal·leu les llibreries del glew (sudo aptitude install libglew(no_se_quin_numero feis un aptitude search glew abans i copiau el nom correspoenent). Que vos ho passeu bé!!
Per a instal·lar lo a linux ho podeu fer amb dos arxius, un per 32 o l'altre per 64 bits. Un cop baixat l'arxiu corresponent només l'heu de descomprimir i donar privilegis d'execució al fitxer phun (chmod a+x phun). Segurament vos dirà que li falten llibreries, amb el getlibs les podeu cercar. Si vos ho voleu estalviar i emprau la versió de 64 bits nomes heu de fer un:
sudo aptitude install libboost-filesystem-dev libsdl-image1.2
i després l'executau (./phun), crec que amb el de 32bits basta que a més de l'anterior instal·leu les llibreries del glew (sudo aptitude install libglew(no_se_quin_numero feis un aptitude search glew abans i copiau el nom correspoenent). Que vos ho passeu bé!!
divendres, 29 de febrer del 2008
sudo /etc/init.d/bloggerspirit restart
Perdonau que no hagi escrit res en tot el febrer, a principi de mes no escrivia perquè tenia exàmens (que no han anat tant malament com esperava [tan(pi/6)] :P) i quan varen acabar volia preparar una entrada que expliques com configurar un servidor multimèdia (mediatomb) amb ubuntu per servir video baix demanda (fer streamings) a la PS3 de tal manera que des de la PS3 es veiessin totes les pel·lícules/música/fotos del PC i es poguessin reproduir sense haver les de baixar abans al disc dur, pero va passar que per dins l'entrada vaig posar codis xml, dels fitxers de configuració del mediatomb, i quan vaig publicar l'article em va avisar de un error sintàctic al html i es va pedre un 70% del que havia escrit (tot a partir del primer xml incorrecte) total que vaig emprenyar fort amb google, blogspot, programes en linia, web 2.0, Chuck Norris etc.
Pero bé ja m'ha passat i avui 29 de febrer, que per cert es el dotze aniversari del meu pare... i ara que hi pens... molt d'anys Zaikar!!!! [per el 27F] perdona les dos dies de retraç no se mai a quin dia me trop.
Bé tornat al tema, torn a escriure al blog i per que l'entrada no quedi en una mera disculpa+excusa+felicitacions_d'aniversari vos contaré que m'he posat Kubuntu (KDE4) Hardy Heron 8.04 Alpha 5 al portàtil (si aquell trastet que nomes dona disgustos) el motiu del canvi va ser basicament que no veia l'splash del principi (el logo de kubuntu), nomes es veia una pantalla negre, ni tampoc podia activar la alta resolució de les tty i es veien amb unes lletres enormes (com ve per defecte), a més de no poder controlar el "brillo" de la pantalla amb les tecles per hardware i havia d'emprar el gestor de la Kubuntu (guidance-power-manager) que no es tant comóde com pitjar Fn+up(down)Arrow. Es més tots coneixem el morbo d'emprar programari carregat de bugs acabat de sortir del forn :P.
Doncs dit i fet imatge de CD cremada i a correr. En primer lloc he vist que no esta arreglat el bug de l'splash perque no es veia el logo de kubuntu però el control de "brillo" per hardware ja funciona encare que nomes te 4 nivells de brillo dels 7 que permet el portàtil, de tal manera que les transicions entre nivells son ,relativament, més brusques. També he notat que li falten un parell de coses (supos que a la versio final hi seran), entre elles que no s'ha arrancat el gestor d'enegia i el processador estava tot el temps a la frequència màxima i quan l'he intentat arrengar resulta que no estava instal·lat, no se si es que l'han substituït per un altre o que simplement no hi es, bé res que un sudo aptitude install kde-guidance-powermanager no pugui arreglar (es el mateix paquet que per controlar el brillo de pantalla, s'executa fent un guidance-power-manager).
Després posats a tocar configuracions he intentant arreglar l'splash i resulta que la pantalla negre aquesta, per el que he pogut llegir, és un bug del vesafb (controlador de video emprat abans d'arriabar al servidor X) relacionat amb la arquitectura de 64bits i les targetes NVIDIA (encare que algunes ati sembla que també en són afectades) aparegut a partir de la gutsy. En un dels comentaris hi ha una referència a ubuntuforums on s'explica com arreglar-ho i bingo!, quatre comandes a una terminal i problema solucionat! Es al·lucinant que amb poc més de cinc minuts de cerca hagi pogut trobar el report del bug i la solució, supòs que serà una conseqüència de la popularització d'Ubuntu i el creixement de la comunitat d'usuaris.
En resum estic amb una Kubuntu 8.04 (alpha 5), Firefox 3 (Beta 3), KDE 4.0.1 sense gaire complicacions, no se si és perque la 8.04 serà LTS o que l'acord entre Dell i Ubuntu ha fet que es millori el suport amb el meu portàtil (m1330 que venen amb ubuntu preinstalat) però record que les Ubuntu Feisty i Gutsy no varen ser tant estables i polides com aquesta fins a la RC.
Pero bé ja m'ha passat i avui 29 de febrer, que per cert es el dotze aniversari del meu pare... i ara que hi pens... molt d'anys Zaikar!!!! [per el 27F] perdona les dos dies de retraç no se mai a quin dia me trop.
Bé tornat al tema, torn a escriure al blog i per que l'entrada no quedi en una mera disculpa+excusa+felicitacions_d'aniversari vos contaré que m'he posat Kubuntu (KDE4) Hardy Heron 8.04 Alpha 5 al portàtil (si aquell trastet que nomes dona disgustos) el motiu del canvi va ser basicament que no veia l'splash del principi (el logo de kubuntu), nomes es veia una pantalla negre, ni tampoc podia activar la alta resolució de les tty i es veien amb unes lletres enormes (com ve per defecte), a més de no poder controlar el "brillo" de la pantalla amb les tecles per hardware i havia d'emprar el gestor de la Kubuntu (guidance-power-manager) que no es tant comóde com pitjar Fn+up(down)Arrow. Es més tots coneixem el morbo d'emprar programari carregat de bugs acabat de sortir del forn :P.
Doncs dit i fet imatge de CD cremada i a correr. En primer lloc he vist que no esta arreglat el bug de l'splash perque no es veia el logo de kubuntu però el control de "brillo" per hardware ja funciona encare que nomes te 4 nivells de brillo dels 7 que permet el portàtil, de tal manera que les transicions entre nivells son ,relativament, més brusques. També he notat que li falten un parell de coses (supos que a la versio final hi seran), entre elles que no s'ha arrancat el gestor d'enegia i el processador estava tot el temps a la frequència màxima i quan l'he intentat arrengar resulta que no estava instal·lat, no se si es que l'han substituït per un altre o que simplement no hi es, bé res que un sudo aptitude install kde-guidance-powermanager no pugui arreglar (es el mateix paquet que per controlar el brillo de pantalla, s'executa fent un guidance-power-manager).
Després posats a tocar configuracions he intentant arreglar l'splash i resulta que la pantalla negre aquesta, per el que he pogut llegir, és un bug del vesafb (controlador de video emprat abans d'arriabar al servidor X) relacionat amb la arquitectura de 64bits i les targetes NVIDIA (encare que algunes ati sembla que també en són afectades) aparegut a partir de la gutsy. En un dels comentaris hi ha una referència a ubuntuforums on s'explica com arreglar-ho i bingo!, quatre comandes a una terminal i problema solucionat! Es al·lucinant que amb poc més de cinc minuts de cerca hagi pogut trobar el report del bug i la solució, supòs que serà una conseqüència de la popularització d'Ubuntu i el creixement de la comunitat d'usuaris.
En resum estic amb una Kubuntu 8.04 (alpha 5), Firefox 3 (Beta 3), KDE 4.0.1 sense gaire complicacions, no se si és perque la 8.04 serà LTS o que l'acord entre Dell i Ubuntu ha fet que es millori el suport amb el meu portàtil (m1330 que venen amb ubuntu preinstalat) però record que les Ubuntu Feisty i Gutsy no varen ser tant estables i polides com aquesta fins a la RC.
dijous, 31 de gener del 2008
Bridge Builder amb wine 0.9.54
El bridge builder és un senzill i entretingut joc de construir ponts. Cal remarcar que és un joc privatiu només disponible per a windows i mac, no n'he trobat cap de semblant lliure, però la cerca segueix en peu.
El tema és que amb versions del wine anteriors a la 0.9.52 no l'havia aconseguit fer funcionar, en canvi amb la 0.9.54 si que funciona!
Per això vos faré un petit recordatori de com afegir els repositoris de la darrera versió del wine, perque trop que a la pagina del wine no acaba de quedar clar.
Primer de tot hem d'obrir el fitxer /etc/apt/sources.list amb el vostre editor preferit i privilegis de super usuari, per això obrim una terminal i posam:
sudo kate /etc/apt/sources.list # Per a usuaris de KDE
sudo gedit /etc/apt/sources.list # Per a usuaris de Gnome
Els fans de vi/emacs/nano etc... ja sabran com fer ho per obrir el fitxer.
Ara afegirem les següents línies al final del fitxer:
deb http://wine.budgetdedicated.com/apt gutsy main
deb-src http://wine.budgetdedicated.com/apt gutsy main
Si teniu altres versions d'Ubuntu o Debian podeu canviar el gutsy per el que correspongui (comprovau a la pagina de wine quines hi ha disponibles).
Ara afegirem la clau GPG, simplement posau a la terminal:
wget -q http://wine.budgetdedicated.com/apt/387EE263.gpg -O- | sudo apt-key add -
Només ens falta actualitzar les fonts i intal·lar el wine:
sudo aptitude update
sudo aptitude install wine
Llestos ara ja podem executar el bbsetup.exe i gaudir del bridge builder i moltíssimes més aplicacions.
Edit: En Zaikar m'ha comentat que no li funciona es Bridge builder tot hi haver instal·lat la ultima versió del wine... Fent un poc de memòria he recordat que fa uns dies vaig afegir una llibreria al wine per a intentar fer funcionar el CoD4 (no va funcionar, cal recompilar el wine aplicat un parell de pegats). Supos que si copiau la llibreria dins la carpeta ~/.wine/drive_c/windows/system32 vos funcionarà.
El tema és que amb versions del wine anteriors a la 0.9.52 no l'havia aconseguit fer funcionar, en canvi amb la 0.9.54 si que funciona!
Per això vos faré un petit recordatori de com afegir els repositoris de la darrera versió del wine, perque trop que a la pagina del wine no acaba de quedar clar.Primer de tot hem d'obrir el fitxer /etc/apt/sources.list amb el vostre editor preferit i privilegis de super usuari, per això obrim una terminal i posam:
sudo kate /etc/apt/sources.list # Per a usuaris de KDE
sudo gedit /etc/apt/sources.list # Per a usuaris de Gnome
Els fans de vi/emacs/nano etc... ja sabran com fer ho per obrir el fitxer.
Ara afegirem les següents línies al final del fitxer:
deb http://wine.budgetdedicated.com/apt gutsy main
deb-src http://wine.budgetdedicated.com/apt gutsy main
Si teniu altres versions d'Ubuntu o Debian podeu canviar el gutsy per el que correspongui (comprovau a la pagina de wine quines hi ha disponibles).
Ara afegirem la clau GPG, simplement posau a la terminal:
wget -q http://wine.budgetdedicated.com/apt/387EE263.gpg -O- | sudo apt-key add -
Només ens falta actualitzar les fonts i intal·lar el wine:
sudo aptitude update
sudo aptitude install wine
Llestos ara ja podem executar el bbsetup.exe i gaudir del bridge builder i moltíssimes més aplicacions.
Edit: En Zaikar m'ha comentat que no li funciona es Bridge builder tot hi haver instal·lat la ultima versió del wine... Fent un poc de memòria he recordat que fa uns dies vaig afegir una llibreria al wine per a intentar fer funcionar el CoD4 (no va funcionar, cal recompilar el wine aplicat un parell de pegats). Supos que si copiau la llibreria dins la carpeta ~/.wine/drive_c/windows/system32 vos funcionarà.
dimecres, 30 de gener del 2008
booting
Doncs això, fa uns dies (la setmana passada) el portàtil (M1330) es va morir, sortien unes retxes verticals de un píxel d'amplada i diferents colors a la pantalla. Per si fos poc vaig haver de tornar la font de alimentació espatllada al meu germà, total que amb dos dies em vaig quedar sense PCs (woo quin moono!!) tanta sort que vaig poder emprar la PDA, pcs de la UIB i portàtils dels amics que si no ja em veig robant a les farmàcies...
Doncs res ahir dilluns em va arribar una font d'alimentació comprada a eBay i ja de pas vaig avisar a DELL per a veure que feiem amb el portàtil, durant la telefonada em varen fer llevar els mòduls de RAM i passar alguns tests (Pitjant el boto de encesa i Fn a l'hora entrava a tots els tests i pitjat D i encenent fa un test nomes de pantalla) Després de fer això és veu que es va buidar la memòria de video de la targeta gràfica i el portàtil va tornar a arrancar normalment, però si posava qualsevol cosa que requerís acceleració 3D tornaven a sortir les retxes i no botejava així doncs vaig tornar a telefonar i avui ha comparegut un tècnic de DELL (de fet es un subcontracte i porta altres marques) molt simpatic que m'ha desmotat el portàtil i li ha canviat tota la placa mare (amb targeta gàfica inclosa) total que torn a tenir el tàtil operatiu i a ple rendiment. De rebot tenc la bios actualitzada a la versió A06 (abans estava a la 01) i el portàtil ja no fa els biribiti estridents quan carrega la bateria i passa el 90 % de càrrega (bug de alguns m1330) i tot això sense pagar ni un duro...
Entre el bon servei tècnic i la incorporació d'Ubuntu al seu catàleg cada com m'estic tornant mes fan de DELL. (servo esper amb entusiasme una brometa sobre aquest últim comentari...)
Doncs res ahir dilluns em va arribar una font d'alimentació comprada a eBay i ja de pas vaig avisar a DELL per a veure que feiem amb el portàtil, durant la telefonada em varen fer llevar els mòduls de RAM i passar alguns tests (Pitjant el boto de encesa i Fn a l'hora entrava a tots els tests i pitjat D i encenent fa un test nomes de pantalla) Després de fer això és veu que es va buidar la memòria de video de la targeta gràfica i el portàtil va tornar a arrancar normalment, però si posava qualsevol cosa que requerís acceleració 3D tornaven a sortir les retxes i no botejava així doncs vaig tornar a telefonar i avui ha comparegut un tècnic de DELL (de fet es un subcontracte i porta altres marques) molt simpatic que m'ha desmotat el portàtil i li ha canviat tota la placa mare (amb targeta gàfica inclosa) total que torn a tenir el tàtil operatiu i a ple rendiment. De rebot tenc la bios actualitzada a la versió A06 (abans estava a la 01) i el portàtil ja no fa els biribiti estridents quan carrega la bateria i passa el 90 % de càrrega (bug de alguns m1330) i tot això sense pagar ni un duro...
Entre el bon servei tècnic i la incorporació d'Ubuntu al seu catàleg cada com m'estic tornant mes fan de DELL. (servo esper amb entusiasme una brometa sobre aquest últim comentari...)
dijous, 24 de gener del 2008
Campanya contra RAR
Segurament tots coneixeu el format de compressió .RAR, aquest format els darrers anys s'ha fet extremadament famós i està substituint el .ZIP.
El que passa és que RAR és un format propietari, que d'entre altres coses prohibeix estudiar el codi per a fer nous algorismes de compressió, de tal manera que si en fas un que s'hi assebli i has llegit el codi del RAR l'autor pot reclamar els dretes sobre el teu codi/algorisme. A més recordem que si mai l'autor decideix llevar el soport del RAR o fer pagar per el pograma deixerieu podrieu deixar de tenir accés a les vostres dades comprimides i això és una autèntica llàstima sobretot si tenim amb compte que hi ha meravellosos algorismes lliures per fer ho.
És per això que m'agradaria iniciar una campanya en contra d'aquest format i fomentar l'us d'altres alternatives lliures que de retruc son millors.
Tots coneixem el .zip, tal vegada ja esta un poc antiquat però serveix, així doncs si podeu triar millor emprar zip, estalviareu problemes a la gent que ho vulgui descomprimir. Si voleu un ratios de compressió majors podeu provar el TAR.BZ2 que es un estandard UNIX, però clar pot ser un poc complicat el fet de que primer s'ha de descomprimir (BZ2) i després desempaquetar (TAR) creant confusio a l'usuari final, i l'eterna pregunta és ...
Podem tenir el millor dels dos mons? La senzilleza i versatilitat del Zip i alts nivells de compressió com el bz2 (o rar)?
La resposta és SI, existeix un format completament lliure anomenat 7z i a més té totes les funcionalitats de RAR com divisió del fitxer, possibilitat d'encriptació i alts nivells de compressió etc... fins i tot l'autor afrima que en els nivells màxims de compressió el 7z pot arribar a superar el zip comprimit entre un 30 i 70% més.
Per als linuxers/Debianites i derivats només cal instalar el paquet p7zip-full disponible als repositoris, per emprar-lo desde una terminal empodeu cridar amb la comanda "7z" o podeu emprar el vostre compresor preferit que segurament tindra soport per el format després de la instalació del paquet que vos he dit.
Per els usuaris de windows el podeu trobar aqui o emprar altres programes lliures i no lliures (izarc, winrar...) que permeten comprimir amb aquest format, sigui com sigui...
NO al RAR i llarga vida al 7z!!!
Recodau això quan algú vos pasi un RAR per a aprofitar per fer un poc de propaganda del 7z o com a minim demanar que empri zip.
El que passa és que RAR és un format propietari, que d'entre altres coses prohibeix estudiar el codi per a fer nous algorismes de compressió, de tal manera que si en fas un que s'hi assebli i has llegit el codi del RAR l'autor pot reclamar els dretes sobre el teu codi/algorisme. A més recordem que si mai l'autor decideix llevar el soport del RAR o fer pagar per el pograma deixerieu podrieu deixar de tenir accés a les vostres dades comprimides i això és una autèntica llàstima sobretot si tenim amb compte que hi ha meravellosos algorismes lliures per fer ho.
És per això que m'agradaria iniciar una campanya en contra d'aquest format i fomentar l'us d'altres alternatives lliures que de retruc son millors.
Tots coneixem el .zip, tal vegada ja esta un poc antiquat però serveix, així doncs si podeu triar millor emprar zip, estalviareu problemes a la gent que ho vulgui descomprimir. Si voleu un ratios de compressió majors podeu provar el TAR.BZ2 que es un estandard UNIX, però clar pot ser un poc complicat el fet de que primer s'ha de descomprimir (BZ2) i després desempaquetar (TAR) creant confusio a l'usuari final, i l'eterna pregunta és ...
Podem tenir el millor dels dos mons? La senzilleza i versatilitat del Zip i alts nivells de compressió com el bz2 (o rar)?
La resposta és SI, existeix un format completament lliure anomenat 7z i a més té totes les funcionalitats de RAR com divisió del fitxer, possibilitat d'encriptació i alts nivells de compressió etc... fins i tot l'autor afrima que en els nivells màxims de compressió el 7z pot arribar a superar el zip comprimit entre un 30 i 70% més.
Per als linuxers/Debianites i derivats només cal instalar el paquet p7zip-full disponible als repositoris, per emprar-lo desde una terminal empodeu cridar amb la comanda "7z" o podeu emprar el vostre compresor preferit que segurament tindra soport per el format després de la instalació del paquet que vos he dit.
Per els usuaris de windows el podeu trobar aqui o emprar altres programes lliures i no lliures (izarc, winrar...) que permeten comprimir amb aquest format, sigui com sigui...
NO al RAR i llarga vida al 7z!!!
Recodau això quan algú vos pasi un RAR per a aprofitar per fer un poc de propaganda del 7z o com a minim demanar que empri zip.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)